Quan la cercavila es converteix en processó

Sincerament d’acord amb l’Editorial. Sense entrar en temes religiosos, sino tradicionals, no pot haver uns que ara es presenten a ”renovar” la cercavila, excloent i deixant de banda a... Llegir més entitats que fa anys que hi treballen i s’ho curren. Aquests, també són tradició senyors, i haurien de tenir més veu i vot.
Cercavila moooolt lentaaaa per cer

sr aficionat a vegades crec que donan la cara faig allo que es diu el ”panoli” pero soc aixi no m amgao el que defenso ni el que crec.Pero respectan ña intimitat de cadesqun seria divertit qui... Llegir més tenim a radera dels pseudonims , per exempla , dqui es lector aficionat?

Us imagineu que ara de sobte; amb tots els comentaris sortís el nom real de la persona que els ha escrit. Quin tip de riure que ens faríem, perquè no ens enganyem: tots els que hem commentat... Llegir més aquesta editorial ens coneixem perfectament.

potser estava errat i amb referia el 2012 disculpes pero en tot cas sols eran de elogi els meus comentaris. li tinc a la Sra Chacon tot el meu respecta i estima.

Em sap molt greu veure com quan s’obre un debat obert sobre el tema, sigui per tirar-se tant els plats pel cap.

Sempre em sembla molt positiu obrir debat si és per tirar endavant (i em sembla... Llegir més que el tema s’ho mereix), no si és per acabar pitjor encara.

Vavavavava!

Següent debat.

Patgesses sí, patgesses no

Aqui hi ha un grapat de gent que desberrant sense saber ni el que diuent,ara fins i tot surt un dient que no fan ¡¡¡¡¡ Periodieme ¡¡¡¡¡,la editorial parlaba de periodisme?
Ho fare de modus... Llegir més laic....Deu meu senyor de la meva vida.....deixals en pau,que no veus que no saben el que fan...ni el que diuent,molts encara no saben ni per que hi son.
Reseu tres parenostres i tres avemaries.
I treballeu tots els festius que siguin religiosos,i poseu el ruc (simbol catala) al cotxe i al clatell.
Com cansa tot plegat,senyeres,banderes,samarretes,sants,consultes,dies,cadenes,ufff,ufff,que cansat

Maria, ja ho sé que tú i els teus ho sabeu tot, esteu per sobre del bé i del mal, però sense un mínim d’educació no aniràs enlloc. Una abraçada, maca.

Fins ara el debat s’havia fet amb opacitat, i només hi estaven convidats alguns. Almenys ara el debat ha sortit a la llum i se’n parla. I ningú pot negar que ha estat gràcies a Anoiadiari. Us... Llegir més equivoqueu els que mateu el missatger!

Vist que l’allau de comentaris s’ha calmat, em satisfà comprovar que els qui defensen el sentit patrimonial de la festa, la reivindicació d’unes arrels històriques i l’orgull de la cultura... Llegir més popular ho han fet amb arguments sòlids i ben travats, que fan referència tant a l’esforç que hi ha al darrera per aconseguir el magnífic resultat de dissabte (esforç i il·lusió) com al fet que pouar en les arrels culturals més fondes com a pròpia reivindicació ciutadana. Cultura i modernitat és això. Revolta i transgressió també (i no treure el laïcisme -què hi té a veure?- com a espantall, com si fóssim en ple franquisme. Que no s’equivoquin, en canvi, els que estan encantats amb l’editorial: els seus arguments són tan pobres com la mateixa editorial de la discòrdia. Estan confonent, com en castellà, ”la velocidad con el tocino”. La cosa no va de religiositat o de laïcisme i veure-ho així és d’antic en el pitjor sentit (ara sí) de la paraula. En aquest cas no és l’economia: ”És la cultura, estúpids!!!”.

Com li mola el morbo a l’Anoiadiari...

les piscines, ara la cercavila...

Que fàcil és conseguir visites sense fer periodisme

Hi ha un parell de temes que em tenen molt sorpresa i que m’agradaria compartir:

En primer lloc haig de dir que em sembla molt incoherent defensar que la reproducció d’una imatge del sant per... Llegir més fer la processó de Sant Bartomeu és un fet pagà o un fet mancat de qualsevol contingut religiós. Puc entendre que per alguns ho sigui, però això no treu el sentit real d’aquell símbol, en el qual moltíssima gent creu i hi pot mostrar devoció. Inclús, defensar tal cosa em sembla una gran falta de respecte a aquests darrers.

Amb les meves conviccions, jo puc anar a missa, cantar-hi i puc anar a combregar però, quan ho faig, tinc clar que en formo part, formo part d’una activitat clarament religiosa. I em costa molt comprendre que aquest fet es pugui negar.

En segon lloc m’agradaria parar una mica d’atenció a aquest garbuix del debat de les tradicions. Tenim arrels cristianes i per això celebrem el Nadal, sí, encara que no siguem creients o practicants. Ho fem perquè és el llegat d’una història, són les tradicions i molts valors que regeixen part de la societat actual. A partir d’aquí, penso que cal distingir dues coses ben diferents: mantenir tradicions i recuperar-les.

I les tradicions, com algú ja ha comentat són mòbils i flexibles. Si ha Vilafranca s’ha mantingut la festa com està és per una raó de ser i si a Igualada no ha estat així, també és per la mateixa raó de ser: la voluntat, la capacitat i la implicació d’un poble al llarg del temps. Si a Igualada ha passat el que ha passat amb la Festa Major es deu a raons històriques i penso que cal assumir tant les del sXIX com les del sXX.

Si en el punt actual de la història ens trobem que hi ha molta gent implicada en voler fer una gran festa, primer de tot cal celebrar-ho i aplaudir-los i després, demanar que si així ho volen fer, que sigui per fomentar la convivència, la participació i la inclusió, en la qual no passin coses com les del dissabte al vespre, en què mentre uns escoltàvem els tradicionals versots dels diables d’Igualada de després de la cercavila, els altres cremaven tota la pólvora interrompent de manera forçada el que es feia davant de l’ajuntament (plaça de tots i totes) per donar més importància el que es duia a terme a la porta de l’església.

Com a gran admiradora de festa major, si us plau, poseu-vos d’acord. Només així ens la podrem sentir una festa de tots i totes.

Continuació....



El nostre amic va baixar de la torre i es va ficar a treballar en el projecte de Festa Major. Realment era un treballador infatigable que creia en el projecte. Va començar amb 4,... Llegir més després van ser 8 i després 12, el seu poder de persuasió i lideratge, eren indiscutibles. Alguns eren nouvinguts, altres no,doncs ja pertanyien a una entitat i participaven a la Festa Major. Es va sentir fort i començaren a fer unes noves entitats, de bastons, pastors, diables,..... amb uns criteris alguns documentats i altres no, però tan li feien, a més a més s’inventaren un nom que els permetés separar-se de la resta de les colles, “ens direm FESTHI (Federació del Seguici Tradicional i Històrica d’Igualada) i qui no estigui federat no serà ni tradicional ni històric i possiblement ni igualadí!”. Ho va aconseguir.



Va començar a buscar diners, alguns diuen que els obtenia del Opus, altres diuen que dels rics d’Igualada, altres diuen que dels qui manen realment a la ciutat, fins i tot del ajuntament. “Això ho hauríem de pagar tots! Estem recuperant el patrimoni de la ciutat”. Ja tenia els diners que necessitava per arrancar el projecte del nou Sant, dels vestits, de les noves entitats... Ho va aconseguir.



Ara només calia entrar en la Festa Major. El tema era entrar de forma suau, poc a poc, i la millor forma era dir “Afegir-nos a la festa amb les manifestacions ja existents, mantenint el que ja hi ha”. Realment el nostre aventurat protagonista amb les seves colles sabia que era una mica demagògia, doncs sap exactament qui podia entrar en el seu ideari de festa major i qui no. Fins i tot sap el dia escollit, l’ordre d’intervencions,...




Les colles existents es van començar a sentir atacades, ens han pres els nostres membres!! “Ai l’as, Ens discuteixen la nostra participació a la festa!, nosaltres que hem fet tant per Igualada!” L’Ajuntament, veien que el tema es complicava, van demanar ajuda al exterior, i com a bons polítics “creem una comissió!”. El consistori no es volia ficar, “no podem perdre vots!” argumentava, l’oposició tampoc, “no guanyarem res!” i així va començar la comissió. Reunions, reunions i reunions, 6 mesos de reunions, ningú podia discutir amb el nostre il•lustrat. Segurament era el més savi de tots els presents. L’Ajuntament, els tècnics de cultura s’ho miraven, “no volem quedar malament amb ningú!”.Així va aconseguir treure el sant per Festa Major, fer una processó, “no atén a la religió sinó a fets culturals!, i a la cercavila en direm processó”. Un crack de l’oratòria, del picar la pedra fins donar-li la forma que un la vol veure no realment com és. Ho va aconseguir!.




El gran dia va arribar. Els seus amics, varen anar tots a missa, varen passejar el Sant amb tot el poder municipal present, les colles Festhi presents, separades òbviament d’alguna colla pagana amb una distància de seguretat, li van fer els goigs..... Diu la llegenda que li varen caure les llàgrimes d’emoció el si pogués s’havia complert!!!




Podria ser un final feliç, però no ho va ser, es va oblidar de la gent. Del poble, del qui dona sentit a les festes, als actes, a les cercaviles, processos, dia de reis.... La federació deia” Però si tenim molta gent a favor?” “Hem situat Igualada al mapa festiu de Catalunya!! Almenys com a festa transgressora amb bisbes i capellans!!”, “hem treballat molt, hem ficat esforços, diners!...” Les persones que participen en les entitats son les mateixes ara que fa 5 anys, també ficaven i fiquen esforços i també van aportar el seu gra al patrimoni tradicional i històric, també eren reconegudes, excepte per les nouvingudes, però això no interessa. I quan Quasimodo i els seus amics llegeixen articles, parla amb gent, investiguen fora del seu àmbit, cercle d’interès, s’adonen que la seva felicitat no es compartida. I es cert que no entenen les divergències, “ves per on, son uns ignorants! segurament bebedors a Eivissa!, i els 4 en sabem i molt!! i no es interessa la majoria”, ni potser que la festa la disfruti tothom sinó simplement ells, i els similars de contrades que es divisen sobre la part més alta de Santa Maria. Ho aconseguirà??

Les tradicions i els moviments culturals canvien i es barregen amb el temps i això és quelcom que els senyors de la FESTHI no poden acceptar. El que podem fer és eliminar el que haviem fet fins... Llegir més ara i tornar al que es feia fa set segles, i per què no agafem als lladres de mòbils i els hi tallem la mà davant de tota la ciutat! Si esteguessim parlant de religió aquesta gent seria titllada de retrògrada i de voler fer croades!La nostra FM ha de ser perquè Igualada la disfruti i no perquè en un paper de la Conselleria i posi que és la més tradicionalista! Aquesta gent com que no pot convèncer a la resta de la societat igualadina volen demostrar vés a saber què a la resta de la cultura popular catalana;i et tracta de mal igualadí si no et sotmets al seu jou! La FM serà laica o no serà!

molt d’acord amb l’editorial!

El Ball de Sant Miquel i els Diables (colla de la FESTHI) va fer divendres un versot dedicat a l’església... criticant-la força. Anaven borratxos? Qui només distingeix blanc i negre ho té fotut... Llegir més per entendre què passa al seu voltant.

I els partits de l’Ajuntament què hi diuen? Erc i Icv no han protestat?

Sr Maravillas, suposo que no va anar a la darrera processó del Sant Crist, perquè la Sra Chacón no anava amb cap ciri. Si realment Vtè va anar a veure la processó, llavors Vtè té un problema... Llegir més d’apreciació, o directament diu mentides.

Quina vergonya que en feu tots vosaltres, que no teniu res mes a fer ? si l’activitats que es fan a Igualada, ( Rec, festa major etc. ) no estigue-sin ve no vindria ningu ,pero sempre ja molte gent... Llegir més per tote la ciutat, i qui no vulgui pols que no vaigi el l’era.

I si finalment resultés que no és tot obra de boig del ”Quasimodo” que viu al campanar, sinó que hi ha molta mes gent treballant i il•lusionada en aquest projecte?
I si finalment no es... Llegir més tractés de 4 fanàtics religiosos sinó d’un munt de joves i no tant joves que creuen en aquest model de festa perquè si, l’han vist en altres indrets i, sabent que també és possible a la seva ciutat, volen disfrutar-ne?
I si de sobte es donés el cas que aquest munt de gent el que vol no és transformar la festa en una orgia cristiana, sinó que sols vol donar-li un sentit de pertanyença a un col•lectiu, donat que la gran majoria d’aquests no són ni tan sols creients?
I si resulta que el que proposen no és acabar amb tot el que hi ha hagut fins ara i imposar res, sinó que sols volen tenir un espai on poder fer realitat aquest projecte, mantenint-se igualment el que ja hi ha?

I si, finalment, resulta que tot això i més no s’explica perquè és molt més morbós fer creure que es tracta de quatre sonats i una estàtua de plata enlloc de fer veure que són moltes persones que han de dicat hores i hores i diners i recursos a un projecte que els engresca i només vol enriquir la ciutat?

No clar, això seria impensable, impossible d’imaginar. Té molt més sentit la idea d’una croada contra tot l’ordre laic establert.

Ja era hora que algú digues la veritat!

PROU RELIGIÓ A LES NOSTRES FESTES --- direu que sense St. Bartomeu no hi ha festa
... ui si portavem 200 anys sense festes doncs...

L’editorial, un escrit poc encertat per part de l’anoiadiari, però al mateix temps ha estat el tret de sortida a un any on continuarem observant la lluita entre uns i altres i l’ajuntament pel... Llegir més mig com a observador, simplement observador.

O us pensàveu Igualadins i Igualadines que tot això s’ha acabat amb la sol·lució presa aquest any?

De Quicos a Igualada n’hi ha molts, i de Quasimodos n’hi havia un que ha estat molt encertat en cada moviment per tal d’anar fent.

En Quico, o millor dit, qualsevol membre d’una entitat participativa de la festa major des que es va recuperar fins a l’actualitat te tot el dret a preguntar al FESTHI qui son ells per decidir qui ha de sortir i qui no en una cercavila o processó, o millor dit, perquè no surten durant l’entremès si tant purs hem de ser?

Ells, que son de recent creació, sembla ser volen imposar un protocol de com s’ha de celebrar la festa, comptant amb uns i no amb tots, quan paradoxalment en els seus eixos d’actuació queda molt ben definit el ”Afegir-nos a la festa, juntament amb les manifestacions ja existents, amb aquesta visió patrimonial.”

En resum, no es tracta de si passegem el sant o no, es tracta de que a dia d’avui hi ha un enfrontament entre uns i altres i on no sembla que l’ajuntament hagi mediat per obtindre una festa sòlida i amb tots els implicats a la festa gaudint-la i fent-la gaudir.

No obtindrem re de bo d’aquesta batalla, el més probable és que les entitats que fins ara han intentat a la seva manera formar part de la festa s’acabin per arraconar, deixant pas a les noves tendències fins que aquestes caduquin com tot, i serà llavors quan haurem de córrer per cercar aquelles qui van ser arraconades per tal d’omplir la festa.

En la meva opinió, formen part de la cultura i història d’Igualada aquelles figures i elements del passat, del present i del futur, tots ells han realitzat el seu treball en una festa o altre, indiferentment de ser la festa d’un color o altre polític i el ser o no una festa amb caire religiós o laic.

El meu comentari va adreçat als autors de l’Editorial (per la ignorància) i al Sr. J. Patapam (per la mala llet). Només us diré que vaig fer gairebé un centenar de quilòmetres per venir a... Llegir més veure la processó (i mai abans havia fet aquesta quilometrada per venir a la Festa Major d’Igualada perquè senzillament mai hi havia trobat res que valgués la pena...). Vàrem quedar sorpresos per l’espectacularitat, la quantitat i la qualitat del seguici que sí, prou que ens va fer pensar en el que tenen altres poblacions catalanes de renom (sigui Vilafranca, sigui Tarragona, etc.) però això no hauria de ser pas cap demèrit sinó un orgull. Tenir àliga -l’element ciutadà per excel·lència-, gegants (alguns més afortunats que altres, això sí -i malgrat als de la Ciutat sembla que els hagi vestit l’enemic), diables a mansalva i balls execel·lents (cercolets, pastorets, bastons, cavallets...) hauria d’enorgullir als igualadins, i no pas fer-los confondre la ”gimnàsia” amb la ”magnèsia”. Que passi això últim diu ben poca cosa de l’autoestima i la dignitat d’una ciutat que presumeix de tenir la festa major ”més antiga”. I no serà fins que no se n’adonin que viure al segle XXI no està pas renyit amb la reivindicació de les pròpies arrels culturals (i que sí, que són de matriu cristiana -”Y que le voy a hacer si yo, nací en el Mediterraneoooo!”), que deixarem de ser el país d’acomplexats que som. I només llavors serem veritablement europeus i universals. I recordin, senyors, que si la festa sempre ha estat revolta i transgressió, avui resulta molt més ”transgressor” dedicar una processó a Sant Bartomeu -talment un tòtem pagà- que no pas fer una batukada i una cercavila ”del rotllo”... .

Als Igualadins no us entenc. Teniu gent que recupera el patrimoni i el sentit de les vostres festes, i treballa amb criteri per la cultura popular de la ciutat i només sabeu atacar-los. Suposo que... Llegir més al final teniu el que us mereixeu... una Festa Major sense raó de ser. O potser es el que voleu...

Gran editorial de l’Anoiadiari, que sempre dona al clau.

Si pel que sembla (pel que he llegit) no s’ha afegit religiositat a la festa, i aquest Sant Bartomeu té el mateix rang que qualsevol altra figura, algú em pot explicar el canvi de nom:... Llegir més cercavila-> processó? I la missa de just abans? I la portada del Sant el divendres migdia? I els goigs en acabar la processó? Tot això també és folklore i tradició?

Espectacular la creativitat que l editorial d avui a despertat en els igualadins la ultima, la del quasimodo, una filigrana.(estem a la espera de la continuita promesa)Proposo un concurs entre els... Llegir més millors amb independencia de les seves creences.El premi, en el podiium, un San Bartomeu d or , de plata i d bronze. seria wuay

En Quasimodo era un geperut il•lustrat que habitava en la torre més alta de Santa Maria d’Igualada. Des de el punt mes alt de la capital de l’Anoia podia veure tota la comarca així com les... Llegir més comarques veïnes. Cada any veia amb enveja les grans festes de Sant Felix, les de Sitges, Vilanova i la Geltrú.... i li agradaven diferents actes que es feien i com participava la gent a les festes. Pensava: “I si jo pogués....”

Per Sant Bartomeu, el seu patró solia marxar a veure les festes de Sitges, Ferreries (Menorca), Xixona (Valencia)... o inclús a Eivissa però el fet es que no prestava atenció a la festa major d’Igualada. Si que va veure que existien unes cercaviles amb gegants, tabals, gralles, diables, danses tradicionals, dracs,,,, però ai l’as, no eren igual que les que havia vist pel món. Li agradaven les altres, existien entitats que no veia a altres contrades o que no trobava en els seus llibres. Era clar que s’havien de separar, no mereixien desfilar pels carrers. No es va adonar que en la festa major d’Igualada ja participava gent durant molts anys i que cada any ja participava més gent, doncs estava absent i/o no anava a altres actes que organitzava noves entitats com la Coll@nada, o a barraques, o portant nous gegants. Però ell Pensava:”I si jo pogués..... “


Tampoc no veia el Sant passejant per la ciutat, depravats igualadins!! Al infern tots!!! Li hauríem de dedicar una processó. Ell ja sabia que una processó es una “Desfilada ordenada i solemne amb algun fi públic, especialment religiós”. Enlloc de una cercavila “Acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o una festa (definicions de d’Institut d’Estudis Catalans). Però això no seria suficient, a més a més hauríem de dedicar-li una missa, uns goigs, un trasllat, un repic de campanes, un Castell de foc i fins i tot una nova imatge. Pensava: “ I si jo pogués...”

Continuarà...

Amenaçes de mort a mitjans de comunicació..., pasar-se l’Ajuntament pel forro quan no canti la cançoneta que ens agrada...
Aquest és el llenguatge utilitzat! Ai las! si Sant Bartomeu aixequés... Llegir més el cap...!
Ospedrer! No veieu que us retrateu sols? el que deia... Ladran, luego cabalgamos.

Teresa,

No em cal preguntar qui ha pagat la rèplica del sant, perquè ja ho sé. I segueixo afirmant el què he dit. Tu ja ho saps de debò qui la va pagar?

Nou enfrontament típic igualadí i la pregunta és: què fa l’Ajuntament?.

L’ajuntament deixarà que Rec i Igualada Comerç es matin i ara tambe va deixant que unes entitats i unes altres de la... Llegir més Festa major es matin. L’alcalde pensa fer d’alcalde algun dia i liderar els temes espinosos o només serveix per penjar fotos al Twitter i dir que tot és molt bonic?. No sap que fer d’alcalde vol dir haver-se d’enfangar algun dia o altre?.

La pregunta que es fa el Quico em sembla del tot sensata. Qui sou per decidir qui ha de sortir i qui no ho ha de fer a la cercavila?

Editorials com aquesta ofenen, Anoia Diari. Som molts, tant d’una banda com de l’altra, els que treballem per tenir una Festa viva i que intentem il·lusionar-nos cada dia que dura com perquè... Llegir més ara us ho carregueu amb quatre ratlles incendiàries que són fàcils d’escampar i que només fan que deixar un regust dolent i un mal record d’una festa major que portàvem temps esperant.

Diuen que és millor callar i semblar idiota que no parlar i demostrar que ho ets. Faríeu bé d’apuntar-ho per la propera vegada que intenteu generar debat.

La polèmica servida, el malestar palpant, la feina d’uns o altres ignorades i pensant que es fa amb mala fe.
Tradició, folklore o religiositat és només algunes de les paraules que es poden... Llegir més discutir en un concens.
El que potser no sap molta gent és la sensació d’imposició la que s’ha negociat durant les comissions de protocol.
Recuperacions històriques de balls i figures no s’han de negar, però mai a canvi de voler fer caure en l’oblit figures i entitats consolidades a la festa i que la gent espera any rera any pel simple fet de no complir uns requisits suposadament històrics o d’imatge perque ningú sap com arrebatar-los o no vol entrar en polèmiques , i aquesta és entre d’altres una de les raons del malestar.
Les festes son vives i canviants i això sols és possible amb els participants de la festa. ”Oju!” Els participants de la festa son tant els de dins com els de fora.

Sr. Antoni soc el “maravilles”. Perquè suposa que no vaig presenciar la processo ultima del Sant Crist

SR.tONTO , DE TONTO NO EN TE RES VOSTE, ES IMPRESSIONAT EL SEU ESCRIT PER EL REDACTAT I PER EL CONTINGUT . GRACIES PER L ESPECTACLE DE LLETRES QUE ENS ES DONAT.

Resulta evident que Quico el Progre ha après a fer servir l’ordinador. Tan maco que quedava, fins ara, fer-se el modern aixecant la bandera del laïcisme i arraconant a l’habitació dels mals... Llegir més endreços tot allò que faci tuf a sotana. Millor encara si es tractava de la festa major, defenent a capa i espasa que la festa fos participativa, popular i aconfessional mentre, això sí, ell aprofitava per anar-se’n uns dies a Eivissa arribat Sant Bartomeu, complagut de la seva benefactora obra, flagell de beates i paladí de les llibertats individuals.

Però, ves per on, ara resulta que han sortit quatre marrecs que han tingut la molt reaccionària idea de fer-se preguntes, de llegir i de mirar al voltant. I és clar ¿a qui si no a un depravat se li pot acudir preguntar-se on és Sant Bartomeu durant la festa major? ¿a quin tarat podria passar-li pel cap que, a part de l’element festiu purament lúdic, a Igualada n’hi havia hagut d’altres que havien estat model i enveja de la nostra comarca i part de l’estranger no fa tants anys?

El pobre Quico ara està desorientat. Mai li hagués passat pel cap que aquells quatre marrecs ara siguin, vuit, deu, dotze... n’hi ha per tot arreu! Pitjor encara: s’han fet amb el control de la festa major i han aconseguit treure al carrer el Sant i canviar el nom de la cercavila! És evident que la dreta ultracatòlica casposa i nacional ha mogut els seus fils i està a un pas d’obligar-lo a anar a missa cada dia, resar tres rosaris i suprimir les barraques de l’any que ve. ”Ara es carregaran la societat civil! La societat civil que tant ha costat de vertebrar! Aquestos que no són pas societat civil!” pensa en Quico oblidant que, divergències a part, tothom és societat.

En Quico sua i sent calfreds. ”On és l’Ajuntament? Eh? On és l’Ajuntament?” es pregunta. Té clar que aquests quatre arreplegats en saben i que són capaços de fer prevaldre el seu criteri per damunt de la majoria i que ni l’Ajuntament serà capaç d’aturar-los. Es tranquil·litza i pren consciència de la situació: també han aconseguit ensarronar el poder municipal amb el vell truc de la festa major de Sant Fèlix. En efecte, igual que a Reus, Tarragona, Vilafranca, Olot, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Lleida i, fins i tot, Barcelona, alcaldes i regidors de cultura i festes han acabat caient a les urpes d’aquesta corrent facinerosa de fer que els símbols que cohesionen una ciutat no quedin en segon terme i llueixin per a que tothom pugui gaudir-ne. Llavors en Quico torna a encendre’s. ”Cohesionar? Això no cohesiona res! Això és l’opi del poble! Jo no vull cohesionar-me amb aquesta gent! Jo vull fer el que em doni la gana!”.

I és que al Quico li rebenta molt que li imposin un criteri que no és el seu, per molt treballat que estigui i per molt que hagin aconseguit tornar a posar Igualada en el mapa festiu de qualitat del nostre país. ”Qui són ells per dir quins elements són bons i quins no?” s’escandalitza.

En Quico només aconsegueix sortir dels seus foscos pensaments quan els seu amic Joan el truca: ”Cagumdéu! li etziba per telèfon, que anem a fotre’ns uns quants gintònics a les Barraques o què?” I és que el Joan encara té ganes de gresca amb el Quico, el seu amic de tota la vida. Això de fer de tabaler al Ball de Sant Miquel i els Diables (de la FESTHI) li fa set i vol esbravar-se a base de bé.

Si escapés a tota lògica, com el nostre editorialista afirma, no es podria combatre amb arguments... Establert, doncs, que té una lògica, deixeu-me dir que els arguments de l’editorialista són... Llegir més pobres, mal plantejats i sembla que, almenys en part, simplement falsos... En fi... opinar és gràtis, però si cobres, fillet, treballa-t’ho una mica més...

Antoni, pregunta qui ha pagat la rèplica del Sant. Potser t’enduràs sorpreses.

Crec que hi ha un problema més enllà del fet religiós, i és considerar que aquells balls ”tradicionals” són millors que els altres. Ja veieu que hi ha comentaris tractant d’ignorants els... Llegir més que no pensem que s’havia de recuperar segons què. Respecto les tradicions però les tradicions són vives i la festa major és de la gent, de tothom. Potser els igualadins hauríem de respectar aquells que un dia van decidir que ja no calia treure un Sant.

L’Anoiadiari s’ha atrevit a dir el que molts pensem. Gràcies.

Per a mi la presència del sant no es deu a cap fet religiós sinó simplement a una qüestió cultural i històrica, encara que ja se que sempre que es fa una cosa tothom la interpreta com vol.

El... Llegir més fet més important de la Festa Major i de les seves cercaviles o processons (digueu-l’hi com vulgueu) es la massiva participació de gent jove. S’han acabat aquells anys en els que per poder fer ballar als gegants de la ciutat es tenien de contractar geganters de fora.

Hauríem d’estar orgullosos i satisfets de la gran quantitat de jovent que s’implica en el nostre ric folklore popular enlloc de tirar-nos els plats pel cap. Si ningú hi participes com havia passat no fa tants anys no hi hauria cap problema, per tant benvinguts i enhorabona a tots els que d’una manera o altra feu possible la nostra festa encara que es produeixin aquets petits problemes

Albert, tu parles d’ignorància, però no parles del que creus que hauria de saber l’autor de l’editorial. M’encantaria que ens il·lustressis, potser ens ajuda. Quins són els fonaments i... Llegir més arguments, el ritual festiu i la cultura que dius? Gràcies.
Ricard Minguet, respecto la teva opinió, però, si t’ho mires des de la distància, et suggereixo que t’acostis una mica, potser ho veuràs diferent...
No cal dir que estic plenament d’acord amb l’opinió de qui ha escrit l’editorial, i penso que tots els comentaris que s’estan donant estan molt bé per a ajudar-nos a tots a tenir una opinió contrastada de la cercavila, sigui quina sigui. I és que, quan una cosa no funciona, se n’ha de parlar per a millorar-la. Només cal que hi hagi voluntat per part dels organitzadors i que, qui hi vulgui posar cullerada, que no sobreposi l’orgull i la prepotència a una realitat que cau pel seu propi pes. No sé qui parlava de maldat en l’escrit, però jo el que hi veig és només una reacció a una polèmica que han començat uns quants, i no amb paraules, sinó amb fets.

La cercavila de dissabte va ser el resultat de mig any de treball de vint persones, representants de totes les entitats, per intentar resoldre provisionalment l’encaix de les diferents colles i les... Llegir més diferents sensibilitats. Per tant, transparència absoluta i procés participatiu. No ha estat la victòria de ningú sobre ningú. Ha estat una solució que ha deixat insatisfet tothom i que moltes colles van assumir de mala gana (recorregut i acataments). En tot cas, aquesta suposada majoria no es va fer sentir prou a la comissió que es va crear per redactar els protocols.

Sr Maravilles, ja veig que a la darrera processó del Sant Crist no hi vas ser. Et recordo, que cada any sol fer-se per allà al mes d’abril.

Identificar la recuperació de la festa més tradicional amb l’intent de fer-la més religiosa és de no tenir-ne ni idea. És com si ara no haguéssim de fer dinar de Nadal perquè ens fa ser més... Llegir més religiosos, com si no poguéssim recuperar esglésies enderrocades am valor històric per aprofitar l’espai per fer-hi polígons o poliesportius. El valor no és la religiositat sinó la recuperació de la tradició. Una tradició que s’ha mantingut durant centenars d’anys, molts més dels que ha estat absent!

Rec.ordant la ultima processo del Sant Crist va quedar-me una imatge a la retina, la Sra. Chacón amb un ciri en el seguici..
Impressionant
.

Jo quan vull veure sants, vaig a l’església. No em cal que me’ls posin desfilant a la cercavila, crec que està totalment fora de lloc.

Ara tindrem unes setmanes de debat entre uns i altres per definir la Festa Major i així anirem passant el temps.

Sincerament, aquest any he vist la festa major des de fora una entitat, ja en porto... Llegir més dos veient-ho des de fora i no veig pas canvis significatius. Per mi ja poden anar passejant el Sant, és una figura més en la festa major, i el canvi de nom de la cercavila a processó al final, per al públic ha estat el mateix de cada any.

Sincerament, això no m’afecta en les meves creences ni en res, simplement he vist una festa major més, i potser si que estem tornant massa al passat o ens hem emmirallat massa d’altres festes majors, però els temps diran i tal i com l’elefant blau ja no apareix ruixant a la gent per la cercavila potser alguna entitat desapareix en els propers anys i reapareix ves a saber quan.

Sincerament el que més ha fallat en aquesta festa major ha estat el piromusical, reduït a 10 minuts en un espai ben xic.

No se no se crec mes en una voluntat de recuperar tradicions que de un sentiment religiós.. en tota cas la solució seria acceptar-ho “municipalment” i qui vulgui que i participi. No passa... Llegir més així amb la processo del Sant Crist?

Tal com expliqueu les coses, sembla que els de l’Opus Dei hagin entrat al Departament de Cultura per organitzar la Festa Major. En tot cas, s’han volgut buscar unes arrels pretesament... Llegir més històriques, que com que s’endinsen en uns segles posteriors a la Reconquesta, tenen una certa influència catòlica.

M’ho miro des de la distància, però tot i així no puc evitar notar molta maldat en aquesta editorial. Conec de molt a prop tot el treball de recuperació que s’està duent a terme des de fa... Llegir més MOLTS dies, i la manera com algú ha decidit plasmar-ho en aquesta editorial...és del tot insultant.

Crec que la Festa Major és més de la gent que mai, només cal comptar tot el jovent que s’ha implicat en els diferents balls que han sortit per la ”Processó de St.Bartomeu”, només cal ensumar la il·lusió que suposa per a qualsevol noi/a agafar un cercolet, una massa o uns bastons, només cal observar la patxoca que fan les hores i hores de feina d’assajos, vestimenta i altres. Menysprear tot això i reduir-ho a una ”reconquesta religiosa” on St.Bartomeu és el vertader i únic protagonista...buff, costa d’empassar.

”voler posar la religió amb calçador al centre d’una festa”, ”la cercavila era de tots, la processó no”. Són afirmacions massa atrevides, contundents i, possiblement, errònies.

Ah! I jo de Sants i Santes vaig força justet,més aviat sóc pecador reincident que no vol confessar-se, però d’aquí a escriure aquesta editorial...hi va un camí massa ample. Si seguiu amb aquest nivell de lucidesa...no us despisteu: les inscripcions per l’Operació Cigró de l’any vinent s’obriran en els propers mesos.El títol de l’espectacle podria ser ”editorials de riure (per no plorar)”.

No es CERT que s´ens obligues a retre homenatge al sat , s´ens v donar la possibilitat de no ferho .

Aquest any ens han canviat la cercavila i a aquest pas l’any que ve ens canviaran el nom: en lloc de Festa Major celebrarem les Festes de Sant Bartomeu. I si no ja m’ho direu.

Jo també trobo l’editorial molt encertada. S’han produït uns canvis molt significatius a la festa major sense que hi hagi hagut transparència ni debat. Hi ha molta gent molesta i molta que no... Llegir més entén res, està bé que en parlem i cadascú pugui dir-hi la seva abans d’arribar als fets consumats.

Em sembla que n’hi ha que s’emmirallen massa amb Vilafranca. Si les festes de Sant Fèlix van conservar més elements religiosos que les d’Igualada, deu ser per alguna cosa, no? I ser... Llegir més conseqüent amb la història és respectar que la religió hagués desaparegut de la Festa Major d’Igualada!

Per fi trobo qui pensa com jo. Mirant la cercavila no podia entendre què hi pintava el sant, però em semblava que a tothom li era igual. Per sort veig que no sóc l’única que ho penso.

Em sembla encertadíssima l’editorial, a més, Ladran, luego cabalgamos.

Qui ha escrit aquest editorial?
Tinc la sensació que l’autor/a d’aquest text desconeix absolutament tot el que ha passat al llarg de l’últim mig any a Igualada en aquesta matèria. Com és... Llegir més possible que l’informador sigui el més desinformat de tots? En serio, m’agradaria que l’autor/a de l’article es manifestés i sortís a la llum.

L’Ajuntament d’Igualada ha intentat mediar? però si hi anaven en comitiva oficial. A més se suposa que la cercavila és promoguda per l’Ajuntament, no és així? De fet ho dieu ben clar.... Llegir més Aquesta deriva és des de fa dos any. L’anterior Ajuntament mai ho va permetre.

A ningu se li acudeix oposar-se a la reconstruccio d’un castell medieval de la comarca atenent que es tracta d’un edifici militar dissenyat per la lluita de musulmans contra crisians per un... Llegir més territori. Un acte que avui considerariem incivic i racista.

El fet de recuperar una figura que tradicionalment donava sentit a la festa no aten a fets religiosos, sino culturals. No tots els que acudeixen a veure la processo del sant crist omplen cada dissabte les parroquies d’Igualada.

Aquest article només el podem resumir amb un adjectiu: ignorància. Ignorància en els fonaments i arguments, ignorància en el ritual festiu, ignorància en cultura i, per descomptat, ignorància... Llegir més de qui l’ha escrit.

Em considero ben laica... però planto les patates per sant Josep. Passa?