TORNAR

Manresa, capital judicial?

Dilluns, 7 maig 2012. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Després d’anys d’esforços i molts diners invertits per aconseguir els jutjats d’Igualada, ara sembla que podríem perdre’ls a causa de la retallada. Segons el mapa jurídic que proposa el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), els jutjats de Manresa acabarien absorbint els d’Igualada.

Tot i que el document encara no està aprovat definitivament, la batalla per conservar els jutjats d’Igualada no serà fàcil. En una visita divendres a Igualada, el conseller d’Interior Felip Puig va voler tranquil·litzar l’alcalde Marc Castells i es va comprometre, en nom de la Generalitat, a defensar la continuïtat dels jutjats a l’Anoia.

L’amenaça del CGPJ d’entrada lamina competències catalanes, ja que la Generalitat de Catalunya té transferides les competències en matèria de justícia. D’altra banda es basa en unes xifres errònies: fixa el criteri poblacional de 100.000 persones per partit judicial sense tenir en compte que l’Anoia ja supera aquesta xifra. I a més no té en compte els milers de tràmits judicials –civils i penals- que en aquest moment té entre mans els Jutjats d’Igualada, que estan col·lapsats de feina.

Els criteris, doncs, que han seguit per recomanar la desaparició dels jutjats d’Igualada, són més que dubtosos, i a més obren un camí perillós: després d’anys de descentralització de les administracions buscant l’equilibri territorial, no volem tornar enrere, als temps en què havíem d’agafar el cotxe per tot. I el més trist: no només ens volen tornar a fer agafar el cotxe si no que no ens han preguntat encara fins a quina ciutat. En una enquesta a la ciutadania del territori Manresa probablement no quedaria en la primera posició.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.