La Rua més vistosa

La Carme té raó, però l’Arnau i en Joan encara en tenen més...què hi farem. Avui dia tot es fa pels nens i pensant en els nens. Pobrets.
Ah, felicitats als Protons; estaven al lloc on al meu... Llegir més entendre més llueixen i van apujar força el nivell de la cosa.

Com ja diu el primer comentari, la rua d’Igualada és simplement una desfilada de les escoles, i encara gràcies que aquestes participen de la rua.
Però per què és una desfilada d’escoles?... Llegir més Doncs perquè a Igualada la gent ens fa por fer el ridícul, ens agrada mirar, criticar i au, tal dia farà un any. Jo he sortit amb una escola, i anys era ridícula la disfressa i d’altres no tant, però era fer gresca. El problema apareixia quan observaves tots els mirons, Igualada no es disfressa ni per anar a mirar la rua, no fos cas.
He decidit en els últims anys visitar altres pobles i ciutats i per exemple, Solsona te una rua que organitzen les colles, ben esbojarrada per deixar pas al Carnaval tradicional. Després te’n vas a Torelló, al carnaval de terra endins, un poble de 13000 habitants i on observes més de 30 carrosses amb vestits bastant currats, crítics i censurables en tots els sentits, i el millor és que una gran majoria de mirons també es disfressa.
I així anem cap a diferents carnavals on participa tothom i on es pot dir ben alt que per carnaval tot s’hi val.

Com a mare d’una nena de ESO que va participar a la rua amb el tema de Charles Chaplin vull dir que estic super orgullosa d’aquests nens. Penseu que aquest tema el preparen alumnes de 4art de... Llegir més Eso. I quan dic que el preparen vull dir que són ells els que busquen el tema, el treballan, s’organitzen, fan la coreografia , sense la intervenció d’adults. Aixó per a mi, com a mare, ja és un premi, que tinguin inquietuts de fer i treballar.Moltes vegades ens quiexem que aquestes edats (13,14,15 anys) no volen fer coses, no volen responsabilitats. Amb la participació de 100 alumnes de la Escola Pia a la rua d’Igualada ha quedat demostrat que aquest jovent té ganes de fer coses, inquietuts i responsabilitats asolides.I aquest any amb premi!!

Aquesta rua la podriem fer per primavera i dir-ne de les flors , perque més que una rua de Carnaval sembla una competició de quina escola porta més canalla.Siguem realistes , aquest carnaval no... Llegir més exsisteix ni critica ni satira , només un munt de nens i nenes , que per una altra part ja tenen el seu carnaval (infantil , diumenge al mati) desfilant vestits amb bosses de basura . Per una part tots som culpables , per permetre la participació d´aquestes al carnaval d´adults , per unaaltra , on son les entittas i colles????? han de venir de Vilanova ha suplir aquest buit , per tercera quin carnaval dura de les set de la tarda a les deu , on son els balls , les activitats de conya , ???? un carnaval ha de ser una extensió d´activitats , fixem-nos sino en els carnavals que tanmateix es celebraven a la ciutat als anys 30 , aixo es una rua de primavera i no un carnestoltes

Hi estic d’acord.

A veure, siguem honestos. A la rua d’Igualada només hi van escoles amb disfresses de cartolines pintades amb Dacs, aixó sí, molt ben fetes. Molts colors, nens que fan gràcia i música ben forta... Llegir més (per cert, en català, només en vaig sentir 1).

Hi ha molta participació, perquè les escoles hi porten nens i pares.

Hauríem de dir-ne: la rua de les escoles. Però de carnaval, res de res! Ni dibauxa, ni crítica, ni participació ciutadana (a part de les escoles).

On són les associacions de veïns, de colles o grups que surten a fer comparses amb l’esperit de carnestoltes? La llibertat, el trencament de les regles, la disbauxa: el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat que contrasta amb la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn.

On és la festa? La gresca? Els excessos?

Siguem francs, nens disfressats amb cartolines i bosses de deixalles (ei, molt currades, curradíssimes!) no és carnaval. És un festival escolar, perque els pares acompanyin els seus fantàstics fills i les iaies els hi caigui la llagrimeta.

Ah!, i no té preu la vergonya aliena i aquell somriure gelat que es produeix quan creues la mirada amb un bon amic quarenton que acompanya el seu fill tot ballant 3 passos patètics d’aerobic amb musica de Georgie Dann a tot drap i una escarxofa al cap feta amb una bossa del Carrefour !


PD: no vull fer emprenyar ningu: la festa és fantàstica i el treball a les escoles també. Però no ens enganyem i ens fem creure que és Carnaval, perque no ho és.