Quan vam començar la lluita a la PAH Anoia em semblava tremendament terrible que poguessin fer fora de casa seva amb aquella impunitat a famílies senceres i deixant-les als carrers, perseguint als avaladors (sovint els avis de la casa) com si fossin delinqüents.... Perquè en aquell acte no només els deixaven sense habitatge sinó que els deixaven sense dignitat, sense futur, sense vida. No són les úniques persones que viuen sense llar, ja que sabem que centenars de persones viuen al carrer (sensellarisme). I n'hi ha que viuen sota un sostre però que no es pot anomenar ni habitatge perquè viuen sota la xacra de la pobresa energètica, vivint amb condicions infrahumanes.

Ara ens enfrontem amb una altra drama: amb uns altres desnonats que han estat desterrats de les seves cases, de les seves famílies, de les seves terres i deixant difunts en el seu camí, víctimes de guerres, els anomenem refugiats encara que no tenen refugi... Però la llista no acaba aquí .  Les persones migrades: les que venen a buscar un futur millor al nostre país; els nostres amics i famílies que marxen perquè no poden sobreviure en la terra que els va veure néixer. Però totes elles pateixen un desplaçament forçós del país on viuen tal com explica Toni Borrell de Stop Mare Mortum en el concert del Palau Sant Jordi organitzat per la Campanya Casa Nostra, Casa Vostra.

"Els milions de persones que han de deixar casa seva arreu del món ho fan forçades per causes diverses. N'hi ha que pateixen diferents motius de discriminació. Algunes fugen de conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. D'altres són obligades a marxar per l'empobriment dels seus països per polítiques comercials depredadores i unes empreses transnacionals que roben el peix, buiden les mines i expropien les terres per sembrar-hi la fam i la misèria. Vivim en un món globalitzat i no podem creure que l'únic que no es globalitzi siguin les conseqüències de les nostres accions, assumim-ne la corresponsabilitat". Toni Borrell, Stop Mare Mortum

Totes les que he enumerat, viuen sota la por amb una constant i sistemàtica vulneració dels drets humans. Tot s'agreuja més per això quan els estats reconeixen aquests drets humans a uns (ciutadans) i neguen als altres aquests drets (migrants i refugiats) establint fronteres, lleis d'estrangeria restrictives, creant presons especials per a ells (CIE'S) provocant que es juguin les vides en el mar o travessant murs com els de Melilla.
"Prou de dir tragèdia i drama: és un crim, propiciat per la indústria de la guerra i la indústria de les fronteres" Òscar Camps, Proactiva Open Arms

I els culpables d'aquesta situació resten passius, amb promeses falses i deixant pas als qui fan servir arguments racistes i feixistes, per crear odis entre els que som iguals. Per discriminar-nos i crear barreres entre ciutadans, migrants i refugiats però els que ens uneix és molt més gran que això: perquè som persones totes, que ara som acollidores però que un dia vam ser acollits com a poble, amb milers d'exiliats a França per la Guerra Civil, el nazisme que va voler exterminar tot un poble...i així molts exemples històrics que ens recorden els genocidis i barbàries que al llarg de la història ha repetit i que ara vivim com una de les pitjors crisis de la humanitat.

Aquesta foto que és de fa de més de 70 anys enrere i però podria ser perfectament una foto actual i això no ens pot fer més que sentir ràbia, indignació i vergonya.. No podem consentir ser còmplices d'un altre genocidi, hem de sortir de les nostres cases i al carrer cridar ben fort que volem acollir i que no volem cap més mort ni a les nostres consciències ni els nostres mars.

Per això és tan important que el dia 18 siguem al carrer i ens manifestem per dir que lluitarem pels drets humans, per la dignitat, perquè defensar les seves vides és defensar les nostres, perquè casa nostra és casa vostra i perquè volem acollir igual que en altre moment ho han fet en nosaltres.

Perquè hem de dir als governs i els estats que compleixen la seva paraula i que aquestes morts no són en nom nostre. Perquè si volem un país millor on sí que tindrem competències hem de demostrar que les utilitzarem per acollir, per ser un país obert, tolerant, que lluitarà per garantir els drets humans, la justícia social i que garanteixi la igualtat d'oportunitats

Si no volem tenir tacades les mans, hem d'obrir els nostres cors i obligar als qui van prometre acollir que avui obrin les fronteres. Tenim cases per obrir, tenim els cors per acollir.