Diu la llegenda que les tribus aborígens es negaven a ser fotografiades pels exploradors per por que aquells estranys enginys –càmeres fotogràfiques– els robessin les ànimes. Els indígenes no trobaven millor raó per justificar el fet de veure la seva imatge en un paper i fora del cos. La persistència fotogràfica dels conqueridors acabava tot sovint de la pitjor de les maneres: els nadius enterraven forans i càmeres. En algunes cultures la superstició persisteix, tot i que ara el tema es pot resoldre de manera més amistosa, amb un intercanvi de monedes i posats.

Ens robi o no l’ànima, la veritat és que la fotografia sempre ha tingut un no-sé-què de misteri que fascina. Aquests dies, Igualada ha estat plena de lladres d’ànimes que han penjat amb orgull els seus trofeus arreu de la ciutat. Salvant les distàncies, el festival fotogràfic FineArt emula amb modèstia i encert l' homòloga perpinyanesa. La gosadia de fer a Igualada un Visa pour l’Image en petit surt de l’Agrupació Fotogràfica; volien convertir la capital de l’Anoia en una gegantina sala d’exposicions, i a fe de Déu que ho han aconseguit. En honor a la veritat, cal repartir mèrits amb Josep Miserachs. El llavors regidor de Cultura, mor l’any passat, en va saber intuir l’encert, alhora que reclamà no escatimar ambicions –el seu llegat indica que tenia olfacte i que li agradava mirar a l’engròs.

Igualada és capital d’unes quantes coses. En un encertat article publicat a l’#ADPAPER, Pau Llacuna buscava entre globus, Rec o Reis el tòtem de la nostra tribu. Potser hi podem afegir ara la fotografia i algunes poques coses més. De fet, que Igualada pugui treure pit fotogràfic amb el FineArt és gràcies a la feina feta durant molts anys per un exercit de fotògrafs (lligats molts d’ells a l’AFI). Aquesta terra ha donat bons i heterogenis fotògrafs, no es pot negar. Vaig escriure en el seu dia en aquest mateix mitjà que fóra just que el FineArt recordés el desaparegut Santi Carbonell i, afegeixo ara, també d’altres igualadins, magnífics robadors d’ànimes.

Parlant de mestres, el FineArt també va aportar enguany la possibilitat de gaudir una vegada més de les fotografies i reflexions d’un dels més grans de la fotografia catalana, Josep Bou. L’artista igualadí va aprofitar el festival per presentar el seu darrer llibre: “Diagonal 3.650 dies després”, un personal recorregut fotogràfic per l’avinguda Diagonal de Barcelona.  De la tribu dels artistes, Bou n’és un dels savi, i a la culata de la càmera llueix un munt d’osques d’ànimes ben robades.