La ferocitat d’aquesta crisi que estem patint és d’una cruesa terrible, incommensurable. Malauradament el coronavirus s’ha acarnissat de manera especialment dura i cruel contra la nostra gent, creant estralls en el nostre dia a dia i, sobretot, impactant contra la gent més fràgil i vulnerable. Vagi per endavant, doncs, el meu sentit condol a tots els familiars i amics de totes aquelles persones víctimes d’aquest maleït virus. Alhora, i amb la mateixa força i intensitat, cal fer un agraïment enorme, titànic, a tots els professionals sanitaris que han estat, estan i estaran al peu del canó per combatre i batre el coronavirus. I òbviament, també a tots aquells treballadors i treballadores que han seguit fent la seva feina indispensable i essencial sense la qual seria impossible seguir endavant. A tots ells i elles: gràcies,  gràcies i gràcies, per tot i per tant.

Han passat més de 23 dies des que tot aquest malson va començar, aquí a Igualada i la Conca d’Òdena i també a la resta del nostre país. Sembla ara ja una eternitat. Davant d’aquest escenari, doncs, considerem absolutament imprescindible ser útils a tanta gent com puguem i oferir tant com ens sigui possible. Aquesta és la feina que hem fet durant aquests dies de crisi i és la feina que, també, haurem de seguir fent. Ningú, absolutament ningú hagués entès que els veïns i veïnes que tenim responsabilitats polítiques ens tiréssim els plats pel cap entre nosaltres. És innegable que, segons el nostre criteri, s’haurien fet moltes coses diferents, des de molts punts de vista. Hi ha accions i reaccions que, fins i tot, considerem desafortunades o maldestres. Però, en tot cas, quan aquesta barbàrie passi podrem parlar-ne, de manera serena i amb la maduresa que requereix un moment tan complicat.

En aquest sentit, vull mostrar el meu suport més sincer i enèrgic a tots, tots, aquells responsables polítics que han hagut de prendre decisions i bregar enmig d’aquesta tempesta feroç. A tots nivells. No és fàcil, indubtablement. Per tant, des de la discrepància en alguns casos, des de fins i tot la reprovació en algunes accions, cal retre’n reconeixement.

Aquesta nova crisi ens colpejarà amb una virulència desenfrenada. Ho fa contra molta gent, tots ho estem veient, i també ho fa i ho farà contra l’economia local, nacional i global. Malauradament moltes famílies, sobretot aquelles que ja des d’abans tenien una situació econòmica regular o complicada patiran encara més i, dissortadament, n’hi haurà més.

I és aquí on ens sembla important que des de la política municipal, que és la que a nosaltres ens toca fer,  caldrà canviar les prioritats. Cal ara ja i caldrà durant bastant temps. És i  serà imprescindible. Tots els grups municipals, hem arribat a la conclusió que caldrà implementar mesures noves dins l’àmbit municipal per tal de mitigar les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi que estem vivint.

Cal òbviament l’allargament dels terminis en impostos i taxes, el retorn de les quotes de serveis municipals, agilitzar pagaments... Calen aquestes primeres mesures de xoc, però caldrà molt més. No podem esperar com a ciutat que tot vingui de les mesures que aplicaran la resta d’administracions. No podem només exigir. Hem d’exigir pel benestar dels nostres ciutadans però també ser actius en tot allò que esta al nostre abast. Ho hem de fer i ho hem de fer amb celeritat i contundència.

Com deia abans, caldrà canviar les prioritats. Les mesures de suport a famílies i sectors productius hauran de passar a primer pla i oblidar les mesures de lluïment.

Com a ciutat, l’endemà d’aquest malson, ens tocarà planificar. Iniciar totes aquelles polítiques que ens permetran garantir que tothom tindrà allò bàsic per tirar endavant amb dignitat, crear una xarxa de benestar per al conjunt de la societat. Ens tocarà oblidar els eslògans grandiloqüents i passar a polítiques valentes per tal de garantir que la nostra ciutat i el nostre territori se’n pugui sortir. L’ajuntament s’haurà d’apretar el cinturó en tota aquella despesa supèrflua que no ens aporta solucions i refer-nos a través de, per exemple, valentes polítiques d’ajut i estímul a comerciants, a l’habitatge, a les empreses, als estudiants, als autònoms...

Se’ns gira molta feina, moltíssima, segurament injusta. Però a partir d’ara, sense excuses, tocarà canviar prioritats i fer una Igualada millor. I ho farem!