Quan, de jove, anava a fer el got amb els amics al Jimmi Jazz, només passar per la porta, el Jaume -que ja la tenia a punt- ens posava la cançó "Si véns", dels Ja t'ho diré. La cantàvem a pulmó, tot fent uns "pixapins". Era un himne. Ens l'havíem fet nostre. "Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit". Tretze anys després d'aquest emblemàtic primer disc dels menorquins Ja t'ho diré, el seu cantant, en Cris Juanico, treia el seu primer disc en solitari, "Memòria", un recull de cançons tradicionals de l'illa. I, ara , també tretze anys després, aquest "músic pedrer de Menorca", arriba a Igualada per presentar el seu darrer disc, "13", en treball que posa en valor de cançons, col·laboracions i vivències i que dibuixa l'imaginari i l'univers particular aquest músic. Un univers on la Mediterrània i l'illa de Menorca omplen de vocabulari, sonoritats, aromes, colors, la seva música. En un dels seus racons preferits, a la plaça del mercat de peix de Ciutadella, hem parlat amb en Cris Juanico sobre aquest nou treball que presenta a Igualada per la Festa Major i sobre la seva carrera, "sempre envoltat de pols musical".