Entrevistes

Any fructífer per al dramaturg, poeta i traductor català, Feliu Formosa (Sabadell, 1934) ha publicat aquest 2018 la traducció d’“El meu piano blau” (Adesiara), d’Else Lasker-Schüller i juntament amb Carolina Moreno ha traduït “Escrits sobre teatre” (Comanegra). L’editorial del “Núvol” ha reeditat el dietari “El present vulnerable” (Biblioteca del Núvol) i ha presentat la tria personal de poemes  “Papallones a l’ombra” (Pagès Editors), acompanyats d’il·lustracions i fotografies d’Albert Novellón. I la revista “El procés” li ha dedicat un monogràfic on, a la darrera part del volum, publica textos inèdits sobre la seva relació amb Agustí Bartra i Anna Murià, Salvador Espriu, Joan Oliver (Pere Quart), Joan Vinyoli i Montserrat Roig, juntament amb l’article “El teatre i jo”. Al final de l’entrevista ens comenta “Hem parlat poc de poesia, però ja m’està bé”. En aquesta ocasió ens hem apropat al Feliu Formosa traductor, dramaturg, activista polític, pensador i també, poeta.

Entre els infants bosnians que van passar el primer hivern a l’Eucaria, hi ha una nena de cabells rogencs que des d’aleshores ha vinculat la seva vida personal i professional a l’Anoia. Un quart de segle després, com a diplomada en Infermeria, desenvolupa la seva carrera professional al Consorci Sanitari d’Igualada

Gratitud. És el que es llegeix en els rostres i també les paraules de la família Dergic quan recorden com se’ls va acollir fa 25 anys a l’Anoia, quan van arribar des de Bòsnia. Ara, en l’efemèride d’aquell acolliment, fan balanç de com ha estat l’experiència de viure a Catalunya. Malgrat que fugien d’un conflicte tan complex i agre com és una guerra civil, expliquen com van poder fer net entre nosaltres. De fet, l’any 94, a Igualada, naixia el seu tercer fill, català des del bressol.

Deuen ser ben poques les persones que han estat als 947 municipis de Catalunya. I tenint en compte que ell va estar a 948 (perquè Medinyà ara no ho és), encara té més mèrit el que ha fet el periodista pierenc de Ràdio Igualada. El cas de Jordi Quintana, de 55 anys, és una fita més d'un personatge curiós per naturalesa, que pot acreditar el seu pas per cada municipi amb les postals que s'ha autoenviat. Llàstima del nostre sistema postal... encara n'espera algunes. En cosa d'un mes, el 2017, va fer 661 municipis! 

Amb 55 anys d'història, la firma pierenca Dyneke s'ha enfocat els darrers anys en el mercat de la roba de treball, amb resultats òptims. Malgrat la difícil situació del tèxtil, l'empresa vol augmentar la seva presència a nous mercats, especialment europeus, subratllant la diferenciació del seu producte. Parlem amb Joan Barnes, el seu director executiu.

A punt per la Festa Major de la Llacuna, el seu batlle des de l’any 2001, Josep Parera, explica les propostes d’aquesta edició i com viu el municipi aquestes activitats. Amb menys de 900 habitants, el poble té -però- una de les festes més intenses de la comarca.

Esquerra acaba d'escollir el seu candidat el 2019 a Igualada, Enric Conill i Tort. L'arquitecte és des de fa tres anys regidor del partit i assumeix el lideratge de la llista substituint a Josep Maria Palau que ha volgut donar un pas al costat. Casat i pare de tres fills, ara afronta un any per acabar de confeccionar les llistes i "bastir un projecte alternatiu" per Igualada.