L’Angela Davis va definir el feminisme com “la idea radical que les dones som persones”.

Quants casos de dones assassinades es poden registrar els darrers anys?

Quants aquest 2018?

Quants el mateix dia que vam poder veure l’espectacle?

La mateixa Agnès Mateus en va fer referència a la funció del 5 de maig del Lliure.

Agnès Mateus.

Majúscula.

Sobren les paraules.

Tot i així permeteu-me que en comparteixi algunes…

Se n’ha parlat molt de Rebota rebota y en tu cara explota i més que se n’hauria de parlar. Es va estrenar al Festival TNT l’any passat i fou guardonat amb el Premi de la Crítica 2017 a Noves Tendències. També es va poder veure al festival Escena de Poblenou, a l’Antic Teatre i al Teatre Lliure. Afortunadament, es tornarà a representar, del 7 al 15 de juliol a l’Antic Teatre, en el marc del Festival Grec. Hi tornarem, sens dubte.

El muntatge passa revista a alguns dels insults dirigits a les dones i també revisa tòpics, mites i contes aconseguint amb aquesta confrontació una inevitable reflexió per a l’espectador. Ens remou durament i critica la mirada contemplativa i passiva de tothom. L’Agnès Mateus cristal·litza amb aquesta proposta escènica tot allò que fa gran al teatre, com a agent social i de transformació personal i col·lectiva. La seva interpretació va més enllà d’una bona interpretació. Juga amb els límits plàstics del treball actoral.

L’espectacle és lúcid i intel·ligent, està ben orquestrat, amb molt de ritme i amb una estructura fermaque compta amb un espai sonor i lumínic madur. Juga amb elements heterogenis, tant sensibles i delicats, com esquinçadors o dramàtics. La partitura de la peça funciona. L’espectador s’endinsa en la mateixa des del primer minut. Tots aquests plantejaments, inclosos els musicals i els audiovisuals venen de la mà de Quim Tarrida i Carles Borràs. La intervenció de Pablo Domichovsky i d’Ismael Mengual esdevè fonamental.

Rebota… és una obra honesta, compromesa, crua. Segurament incòmode. Tot plegat sense excloure l’humor, malgrat que el riure, al final, se’ns glaci. Els mateixos creadors recorden que “des de l’any 2000 es compten 1600 feminicidis. Toquen a dues dones assassinades per setmana, des de fa 16 anys”. Us recomano la lectura del “text com a punt de partida” que inclouen els creadors de l’espectacle en el seu dossier. Més que eloqüent.

Una obra necessària. Una obra que desitjaríem que no hagués de ser tan necessària. La nostra més sincera enhorabona. Del 7 al 15 a l’Antic Teatre.

Creació i direcció: Agnès Mateus i Quim Tarrida Disseny de llums: Carles Borràs Espai sonor i audiovisual: Quim Tarrida Equip tècnic: Carles Borràs i Quim Tarrida Interpretació: Agnès Mateus Col·laboradors: Pablo Domichovsky Fotografia: Quim Tarrida.

És una coproducció entre el Festival TNT - Terrassa Noves Tendències 2017, l'Antic Teatre i El Konvent.0 (Berga).