Els herois anoiencs de la Titan Desert tornen amb premi

Una de les proves capitals del ciclisme d'alta muntanya és la Titan Desert. Va néixer sota l'estela del París-Dakar, quan aquest discorria per l'Àfrica, però ha agafat una personalitat i una envergadura pròpies. Tres anoiencs van acudir a l'edició d'aquest 2016, que començava a Ifrane, al Marroc. El llacunenc Jordi Gumà va tancar un excel·lent paper a nivell individual, mentre que els seus amics i companys que també participaven a la cursa, la parella tousenca Bonaventura Claramunt i la Laura Queraltó, no només van completar les etapes, sinó que van guanyar-ne la darrera i van quedar tercers de la classificació general de duet mixt.

El recorregut d'aquest any es dividia en dos àmbits molt definits. Primer la muntanya pura i dura i, després, un trasllat al sud del país per endinsar-se al desert, on es van disputar quatre etapes. Els anoiencs  van córrer amb l'equip articulat per l'Associació Espanyola del Síndrome Wolf-Hirschhorn. Jordi Gumà ressalta que "la Titan no és només cursa, és una carrera per tots els públics. I hi ha una part solidària, amb revisions a persones amb problemes d'oïda, com també les sortides amb la canalla dels pobles amb bicicleta. El vessant competitiu queda enrere, perquè sobretot la Titan té un component solidari i de companyonia".

Jordi Gumà explica que "vam començar a la zona d'Ifrane, en una reserva natural, amb boscos de cedres, molt bonic" en dues etapes amb un recorregut en forma de bucle. Després, el trasllat al sud va encaminar la Titan cap a paratges més de desert, que recorden una mica més l'essència dakariana que va tenir en un principi la Titan. El llacunenc comenta que "era el meu tercer any i el cert és que les zones les canvien cada any, però s'acaba igual al mateix lloc". L'organització "mira de canviar les etapes, perquè no siguin idèntiques a altres anys i sempre hi ha una part de navegació". 

Tornat a casa, Jordi Gumà confessa que "potser aquesta edició he patit menys. He anat a gaudir, no com la primera edició on m'exigia molt més i ho vaig viure amb intensitat. En aquesta edició he acompanyat els companys de Tous a un ritme més reposat, tot i que sempre és una prova complicada".

En l'experiència d'aquest any també hi ha tingut a veure el clima, "més benigne aquest 2016. A les etapes de desert, on la calor afecta molt, era menor respecte a altres edicions. Recordo que la Titan de fa dos anys es corria a 40 graus". La intenció és "anar repetint. Depèn de la salut, però per la meva part sempre demano vacances per aquesta època. És un esforç econòmic i familiar, però et permet gaudir molt. Veus paisatges únics, extraordinaris, i ara, amb el temps, et retrobes amb la gent que has vist altres anys, estrenys relacions. No és només la cursa. També representem l'associació sobre la síndrome Wolf-Hirschhorn i correm per donar a conèixer aquestes problemàtiques".