L'igualadí volador que va salvar el Barça

El primer guanyador de la Jean Bouin, la prova atlètica que es fa des de 1920, va ser un igualadí: Rossend Calvet i Mata. Havia nascut el 1896 i va estar tota la seva vida vinculat al FC Barcelona. De fet, va ser un dels tres impulsors de la prova, juntament amb dos altres periodistes. I el dia 1 de febrer de 1920 va imposar-se a la prova de 10 quilòmetres que començava a Esplugues de Llobregat i acabava al Parc de la Ciutadella. Demà torna la Jean Bouin, una cursa que tornarà a tenir presència d'anoiencs, i que té el rastre d'un igualadí emprenedor que posteriorment seria l'artífex de la salvació del Barça. La seva actuació durant la Guerra Civil espanyola i el primer franquisme seria determinant.

Calvet va deixar Igualada molt jove i va arribar a Barcelona el 1914 per vincular-se al Barça, el club al que estaria lligat per sempre més. Va ser campió de cros estatal amb la selecció catalana i seria un habitual als campionats d'Espanya. Destacava en mitja distància i va ser dos cops campió de Catalunya de 800 metres (1916 i 1917) i de 1.500 i 5.000 el 1918. Ja aleshores treballava com a secretari tècnic del Barça i com a periodista del diari 'L'Sport', i havia estat fundador de la Federació Catalana d'Atletisme el 1915 (com els casos del rugbi o el futbol, la federació estatal no va néixer fins més tard, el 1921, però posteriorment sempre ha presumit d'estar per sobre les catalanes).  

 La Jean Bouin

Jean Bouin, corredor de fons francès, havia estat un dels ídols de joventut de Rossend Calvet i els seus companys d'atletisme. Bouin, nascut a Marsella però amb ancestres catalans, era ben conegut a Barcelona. Havia estat campió de França i s'havia desenvolupat com especialista de mig fons. Va aconseguir l'argent en 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm, el 1912. Quan es va encetar la Primera Guerra Mundial, el 1914, com molts joves francesos, Bouin va anar al front. Les primeres setmanes van ser especialment sagnants i la sort no va somriure a l'atleta, que va caure víctima d'un obús del se propi exèrcit. Amb el nom d'aquest mite, Rossend Calvet, Lluís Meléndez i Josep Anton Trabal van impulsar la Jean Bouin. Calvet la va guanyar amb un temps de 34 minuts, 10 segons i 2 dècimes.

En els anys següents, va dedicar-se en cos i ànima a la secció d'atletisme del FC Barcelona i a la seva tasca periodística. El 1928, va ser un dels creadors de la Lliga estatal. Però el gran paper per la història del Barça el desenvoluparia Rossend Calvet en una època nefasta per la història de Catalunya, la Guerra Civil espanyola. Josep Sunyol, el president, fervent catalanista i republicà, va ser executat pels feixistes quan es va perdre a la serra madrilenya. El club es va trobar sense president i enmig d'una guerra que feia impossible la marxa normal del club. Calvet va emergir aleshores: durant l'enrenou dels Fets de Maig, ell tancava una gira del primer equip a Mèxic. L'igualadí era membre del comité d'empleats que regia l'entitat i va aprofitar els contactes del porter Iborra amb un empresari d'orígens catalans, Manuel Mas. 20 persones van marxar aquell maig per via marítima cap al Nou Món, entre ells Calvet, com a delegat.

Una gira llegendària

La gira va durar cinc mesos, per Mèxic i els Estats Units. Bona part dels jugadors van tenir prou cura de no tornar a una Europa convulsa i es van quedar a les Amèriques. Entre ells Martí Ventolrà, que es va casar amb la neboda del president mexicà, Lázaro Cárdenas, un dels grans amics de la República. Calvet va recollir la recaptació, 12.900 dòlars, i els va ingressar en un banc francès. Aquella quantitat seria decisiva el 1939 per afrontar la reconstrucció del club. Ja de nou a Catalunya, Rossend Calvet es va trobar una Barcelona sota les bombes de l'exèrcit franquista, amb els terribles 'raids' de l'aviació italiana. Una d'aquestes bombes va destrossar la seu del club, al carrer Consell de Cent, el març de 1938. Calvet, conjuntament amb altres funcionaris del club, va remenar i rebuscar dins les runes i van salvar els trofeus, els documents, els records. En definitiva, van salvar la història dels primers quaranta anys del Barça.

Després, encara li quedaria un altre moment determinant. Convèncer als feixistes quan entraven a Barcelona que no incautessin l'edifici del club, que no el convertissin en un quarter. Va tenir una responsabilitat important la resta de la seva vida al club, als serveis jurídics, barallant-se amb els estaments esportius espanyols. Es va retirar el 1963. Josep Mussons, sots-president de l'era Núñez, recorda que els anys 60 "com a igualadí fora il·lustre es va valorar que se li dediqués un carrer a Igualada". Rossend Calvet va morir el 13 d'abril de 1986 a Barcelona.