Filet de porc amb dues salses + vi negre Tramp, del celler Can Grau Vell

El menjar

Filet de porc amb dues salses

Ingredients:

2 filets de porc

Vi negre ( el que admeti la farina)

2 cullerades de farina

1 got de brou de carn

50 grams de formatge blau

2 cullerades de cafè de melmelada de fruits vermells

Sal

Pebre

Oli d'oliva

Salsa de soja

Preparació:

Primer de tot, salpebrem els filets tallats a rodanxes grosses i els daurem en una paella amb l'oli ben calent, i ho reservem.

En la mateixa paella afegim dues cullerades de farina i la torrem , afegirem el vi negre i deixarem que evapori l'alcohol. Un cop evaporat, afegirem el brou de carn i deixarem reduir, posarem els filets de porc i ho courem tot junt uns 20 minuts.

Uns 5 minuts abans d'apagar el foc afegirem un raig de salsa de soja i ho remenarem.

Per la primera salsa només cal que en un recipient posem part de la salsa i el formatge blau i ho triturem fins que quedi una salsa fina. Per l’altra, posem la resta de la salsa junt amb la melmelada de fruits vermells, i també ho triturem.

Queda boníssim!

El beure

Tramp, del celler Can Grau Vell

En aquesta recepta predomina el sabor i la textura de les salses, ja que les dues tenen una base potent. Com ja he explicat en moltes ocasions, el tòpic del vi negre amb carn i el vi blanc amb peix l’hem de començar a oblidar, tot i que combinar un menjar potent amb un vi també potent acostuma a ser aposta segura. L’èxit en un maridatge és, sempre, que el menjar no ofegui el sabor del beure ni a l’inrevés, és a dir, que cap dels dos elements anul·li l’altre. El principal element que fa que un vi (negre, sobretot) es consideri “potent” són els tanins, unes substàncies presents a la pell del raïm (i a altres llocs), que provoca a les nostres papil·les la sensació de “raspositat”, de rugositat. És la típica sensació, en beure un vi negre, que les dents es tornen paper de vidre (tela d’esmeril). La sensació alcohòlica i l’acidesa excessiva també provoquen en l’usuari la sensació de que un vi és rústic, potent, excessivament “fort”.

Aquesta recepta no necessita un vi tànnic, perquè no té ingredients que ho requereixin. He triat un vi negre que m’entusiasma, de cos mig, amb nou mesos de fusta en tines de roure francès (no el volia del tot jove i afruitat) i català, de molt a prop. Es tracta del TRAMP, del celler Can Grau Vell, d’Hostalets de Pierola. Penso que té el punt mig entre un vi jove i temperamental i un vi amb molta fusta, massa tranquil per acompanyar un formatge blau i una salsa de fruits vermells.

Les autores

La cuinera, Sandra Alemany

Igualadina, administrativa de professió i xef de vocació. La seva passió per la cuina ve de lluny. La seva mare ha estat el seu referent i de la qui ha heretat el gust per la gastronomia. Per a ella és més que un plaer el poder cuinar i compartir els plats amb els seus, amb un bon vi i llargues hores de conversa per endavant.

La sommelier, Sònia Farran i Torres

Filla de Capellades i resident a la Pobla de Claramunt, és sommelier professional amb la titulació Europea de sommelieria atorgada pel Centre d’Estudis Tècnics Turístics de Barcelona (CETT). Realitza cursos de tast per a aficionats i també cursos relacionats amb el món del vi i la cocteleria a professionals del sector. Rebé el Primer Premi Marqués de Riscal 2009 i el premi Nariz de Oro de Catalunya l’any 2008 i menció als premis 2012 “Primer Premi Cartaví 2012 de la província de Barcelona”. Ha posat en marxa dos restaurants a Igualada i, a l’actualitat, dirigeix Kan Bakus. És gerent de l’empresa Ceina i ha escrit diverses guies pràctiques de productes tecnològics, que han estat publicades tant per editorials catalanes com espanyoles.