TORNAR

Un volt per Sant Martí Sesgueioles. Racons amb història

Divendres, 2 juliol 2010. 05:15. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
El municipi de Sant Martí Sesgueioles està ubicat al nord de la comarca de l’Anoia. El municipi té una superfície d’uns 3,8 km2 i no arriba a 400 habitants. Iniciarem la ruta des de la seva zona esportiva. El poliesportiu i les piscines municipals estan situats a l’entrada del poble quan s’hi arriba per la carretera BV-1001 des de la població veïna de Calaf. Si s'arriba al municipi des de Sant Guim de Freixenet, també per la carretera BV-1001, la zona esportiva queda al final de la travessia que fa la mateixa carretera al travessar el municipi. Amb lloc per aparca-hi podrem deixar els vehicles al costat del poliesportiu i començar la ruta direcció la capella de Sant Valentí.

Capella del Roser

Els safareig

El campanar, solitari

La font Emili Donadeu

L'església parroquial

Casa de la vila

Els horts d'en Gomà

Capella de Sant Valentí

Per fer-ho agafarem el camí que queda entre les piscines municipals i el cementiri. Sense agafar cap de les desviacions aviat veurem, a l’horitzó, una masia amb una petita zona arbrada a la seva esquerra on hi ha situada la capella. El camí que hem pres empalma amb el camí propi anomenat de Sant Valentí. El seguirem fins a arribar a la capella. La capella actual que hi trobem es va començar el 29 d’agost del 1689. Es va construir sobre les ruïnes d’una antiga esglesiola romànica, datada del s. XI, i es va fer aprofitant bona part de la pedra d’aquesta. És digne mencionar que a uns tres cents metres de la capella, en direcció sud-est, s’hi troben unes tombes antropomorfes, excavades a la pedra, que són de l’època medieval (s. X - XI). L’alzina que hi ha al costat de l’església és centenària i és coneguda de tothom. A més és la tercera més gran de Catalunya. També cal esmentar que en aquest mateix lloc hi havia un castell de l’època romana però que, fins ara, no ha estat localitzat enlloc. També s’ha de ressaltar que, actualment, encara hi viu una família, descendents de l’antic llogaret que hi havia en aquesta zona, abans de l’existència del municipi de Sant Martí. La casa pairal que es coneix com Cal Balart.

Continuarem doncs pel camí que passa pel costat d’aquesta casa pairal i el seguirem. Baixarem fins al torrent i prendrem el camí de pujada allunyant-nos de Sant Valentí. Un cop arribats a dalt de la pujada, a la cruïlla que trobarem, agafarem el camí cap a mà dreta. Des d’aquest punt podrem gaudir del paisatge, quedant-nos a la dreta el nucli de Sant Martí i a l’esquerra, direcció els Prats del Rei, la casa pairal de Cal Codina. Seguirem aquest camí fins arribar a la següent cruïlla. Davant nostre, al cantó dret s’insinuaran les ruïnes d’una altra església, la de Sant Ermengol, que dóna nom al camí per on hem arribat. Respecte l’arribada, en aquesta cruïlla, agafarem el camí que queda a la dreta, per tornar cap al nucli de Sant Martí. Passarem per una de les poques zones boscoses que té a prop el municipi. Després de baixar i tornar a pujar, davant nostre es tornarà a veure al fons el municipi. Aquest camí, anomenat de Cal Retitell, ens conduirà fins a Sant Martí passant pel costat de Cal Mas d’en Rec.

Els pous dels horts

Arribarem fins a la carretera BV-1001 i travessarem. Agafant el carrer que ens queda al davant, el carrer del Molí. No el deixarem fins arribar a l’inici d’un passeig arbrat, el Passeig Germans Forn. L’agafarem direcció l’estació de ferrocarril. Un cop allí i des de les andanes podrem veure a l’esquerra, a dalt de tot d’un turó la casa de turisme rural Cal Grau de Torremetzena. A la dreta, entre dos torrents, el de les Mines, custodiat per una filera de pollancres, i més a la dreta el de la Guàrdia, hi trobem els horts d’en Gomà, plens de pous. L’origen d’aquesta munió de pous és difícil de fixar. Les condicions geològiques del terreny, de trobar-nos al fons d’una vall, són i eren favorables a poder disposar d’aigua abundant i, per tant, no seria gens estrany que ja els primitius ibers, que s’havien establert prop d’aquí, en fessin ús. És molt probable que aquests hortets esmentats s’iniciessin entre els segles XVI i XVII i, segurament, es varen anar estenent per etapes. En aquest espai, d’un parell d’hectàrees de terreny, se’n apleguen una cinquantena. El fet que el propi nucli disposi de tants pous va fer que aparegués, fa uns anys l’eslògan 'Per piscines, pous i corrioles,Veniu a Sant Martí Sesgueioles'.

Seguirem l’itinerari direcció el carrer del Carril. Per anar-hi caminarem cap a la dreta per l’andana de l’estació. Al final hi ha una suau baixada. Al final de la baixada a mà esquerra hi ha el pas subterrani per anar cap als horts, però continuarem endavant i a la dreta. Després d’un tros de camí arribem a una baixada asfaltada, el carrer del Carril. Aquest empalma amb el carrer del Pont. Un cop arribem al carrer del pont girem a mà esquerra i a pocs metres, passant el pont que travessa el torrent, arribem a la plaça de la vila —on trobem la casa de la vila a la dreta i, a l’altre costat de la plaça, l’església parroquial. El 6 de juny de 1779 es posà la primera pedra de l’església a la banda de migdia del carrer de Sant Miquel. L’obra s’enllestí en quatre anys, 1783, immortalitzats damunt del portal d’entrada principal: Incep. MDCCLXXIX – Conclus. MDCCLXXXIII. Durant la construcció d’aquesta església s’obtingué permís per enterrar l’església antiga, situada al costat del campanar. Tanmateix se n’aprofitaren el sumptuós retaule barroc de l’altar principal, quatre relleus, una pica raconera i la figura de Sant Miquel, situada avui a la part exterior lateral i que dóna nom al carrer del mateix Sant. El preciós retaule no sobrevisqué als estralls de la Guerra Civil, del 1936-1939, i fou destruït.

Davant de la plaça trobem la font del Metro i la font Emili Donadeu. La família Donadeu, que en el passat va fer les amèriques, van promoure la portada d’aigües al municipi. Tots els veïns van poder gaudir d'aigua corrent. La font dedicada al veí Emili Donadeu és una construcció de pedra arenosa amb alguns ornaments i que encaixa amb el seu entorn. Malgrat els anys, encara es conserva força bé.

Continuarem caminant pel carrer que fa pujada, per darrere de la font Emili Donadeu, el carrer Vell. A uns metres a l’esquerra trobem les Voltes. Parlar de les Voltes del carrer Vell és centrar-se en l’arc ogival gòtic que l’acompanya. Aquest passadís era un dels tres o quatre portals d’entrada dels quals disposava la vila durant l’Edat Mitjana. Datades del segle XV - XVI són segurament, l’expressió artística més emblemàtica, llevat de l’Església i el campanar, que va produir-se durant l’època d’expansió del casc antic, situat en aquesta zona més alta del poble, el Puig. Els diversos escuts gravats en llindes de pedra d’algunes cases i les portalades treballades en pedra picada i forma de volta ovalada són exemple de l’estil de l’època. I l’arc de les Voltes del carrer Vell, n’és l’exponent més evident.

Un campanar sense església

Passades les Voltes i continuant carrer amunt, pujant les escales arribem al campanar. Un campanar desproveït d’església. L’antiga església que l’acompanyava fou enderrocada el segle XVIII i la bastiren de nou al bell mig del poble. El vell cloquer quedà orfe d’església i, encara avui, com es pot observar, resta solitari. L’origen d’aquest campanar l’hem de cercar al segle XVI, concretament l’any 1550. La forma que presenta actualment com a obra acabada data de l’any 1708. En aquest sector del poble entre el carrer del Portal, on hi ha el campanar, el carrer de Baix i el carrer de Dalt queden cases com la Rectoria Vella, amb restes de finestrals i estructures dels segles XVI i XVII. Des de l’actual plaça que hi ha al costat es té la vista de la major part del poble.

Seguirem doncs caminant pel carrer del Portal baixant direcció al carrer del Roser. Al arribar al carrer del Roser trobem la capella del Roser. Una construcció de pedra força ben treballada que ofereix un caire de seriositat i de bona impressió. S’alçà durant el segle XVII mercès al finançament que, en bona part, provingué de la família Dalmases, un dels cognoms més il·lustres amb què compta el poble de Sant Martí. Fins i tot un membre d’aquesta família arribà a nivell de noble. El 1647 es promogué la Fundació de la Capella del Roser. El novembre de 1674, Pau Dalmases, que residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. Durant la construcció de l’església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos es celebraren en l’esmentada capella.

A rentar, al safareig

Deixarem la capella a la nostra esquena i seguirem baixant pel carrer del Roser. Travessant el carrer de baix continuarem fins al del Pati i seguirem recte fins als safareigs, al costat del torrent. L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950. El poble estava mancat de rentadors i, per tant, significava una millora important. En aquella època s’havia d’anar a netejar la roba al torrent, sempre i quan hi baixés aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, aquell que en tenia. I qui no tenia d’hort, no lo quedava més remei que caminar a un parell de quilòmetres i arribar-se al Molí de la Roda. Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts, al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que s’acumulava, en arribar a un determinat nivell és recollia per una simple canonada que, mercès a la inclinació del terreny, portava l’aigua d’una manera natural fins als safareigs. Així també funciona la 'Font del Metro', de la plaça Emili Donadeu. La seva utilitat va ser molt llarga i, encara avui, hi ha persones que els agrada venir a rentar-hi. Se’n diuen 'Els safareigs', en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la. Les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien 'escurar-los'.

Un cop visitats els rentadors, donarem mitja volta i tornarem al carrer del Pati. Un cop aquí ens restaran dues opcions: Donar per finalitzada la vista i tornar al cotxe, agafant l’Avinguda Catalunya fins al la zona esportiva, o acabar de gaudir de Sant Martí passejant-se pels seus carrers i descobrir per un mateix els racons i detalls que no surten a les guies turístiques i que fan endur un bon record de les visites.

Serveis

· Llocs d’interès turístic i recursos turístics

Capella de Sant Valentí de Vilallonga (s. XVII)

Capella del Roser (1670)

Les Voltes

Els horts d’en Gomà

Els safareigs

Can Dalmases (s. XVI)

Creu de terme gòtica

Campanar aïllat de Sant Martí (s. XVI)

Església parroquial de Sant Martí (XVIII)

Font pública (1934)

Portalada del carrer Vell (s. XVI)

Necròpolis medieval de Vilallonga

· Restauració

Restaurant Llenegues

(Restaurant)

Ciutadella, 12

08282 Sant Martí Sesgueioles

Tel. 93 869 82 36

Bar Què Bec?

(Bar)

C/ Pati bis, 6

08282 Sant Martí Sesgueioles

Tel. 93 869 70 27

Pàgines relacionades

- http://www.altaanoiaenruta.com/ (per a descarregar aquesta ruta al teu GPS o PDA)

- http://www.altaanoia.info/

- http://www.sesgueioles.cat

Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles

Plaça de l’Ajuntament s/n

08289 Sant Martí Sesgueioles

Tel / Fax. 93 869 11 22


1 Comentaris

L

Lola

Igualada

3 de juliol 2010.07:24h

Respondre

Trobo molt interessants aquests reportatges que feu sobre la nostra terra. Mercès per tota la informació que compartiu amb nosaltres.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.