Doncs sí, aquesta és la qüestió. Això és exactament el que decidirem d'aquí dos mesos.

Finalment el gruix de l'independentisme ha fet allò que molts reclamàvem feia molt de temps: anar junts. Ara les coses es veuen d’una altra manera.

Quan Raül Romeva dilluns passat deia: “Anem a fer una cosa estranya”, volia dir que allò que no ens han deixat fer fins ara: votar per decidir el nostre futur com a poble. Ho hem hagut d’inventar amb enginy, amb renúncies, i amb mentalitat integradora i guanyadora.

Ara farem, via unes Eleccions Autonòmiques, el plebiscit que volíem pel 9N.

El 27S decidirem:

1. Si seguim sent una Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol.

Un Estat que moltes vegades ens pensem que no entén res, i que per això actua com actua.

Però (compte!) no ens confonguem: saben perfectament que sense Catalunya els inviables són ells. Seguiran enrocats en el discurs del NO, la cultura de la por i l'amenaça, però acabaran actuant. I tant si ho faran! Caldrà estar ben preparats per evitar els tremolors de cames.

2. Si volem tenir un Estat propi.

Primer pas: decidir si “volem ser”.

A continuació, i entre tots, decidir "com volem ser". Com construïm una República Catalana avançada, socialment justa, i per a les persones. Tan senzill i a la vegada tan complicat això de ser un país normal.... Però, en tot cas, és un objectiu apassionant!

El 27S hem de guanyar per dignitat. I ho podem fer perquè tenim eines potents a les mans que hem de saber utilitzar. La més potent d’aquestes eines és la llista del “JuntsPelSI”. Una llista transversal en què molta i molta gent que volem fer la independència ens hi trobem ben representats. I qui cregui que no és així té una altra opció inequívocament independentista per recolzar.

El camí cap a les urnes del 27 passa per un 11S esclatant: ANC i Òmnium ens convoquen a la “Via Lliure 2015”. Perquè som majoria hem d’omplir a rebentar la Meridiana de Barcelona. I, amb un somriure als llavis, projectar al món una imatge única. Una imatge per demostrar que la nostra és una revolució pacífica i democràtica. Una revolució que estima la LLIBERTAT, i que rebutja la INTOLERÀNCIA.

Això ara va de veritat. Podrem comptar (d'una vegada) les paperetes del SÍ i les paperetes del NO dipositades a les urnes. El resultat depèn de nosaltres. Si ho fem bé... GUANYAREM!