La voràgine de fets des de l' 1-O fa difícil aquests dies escriure sobre una altra cosa i sembla que l'allau de notícies, d'opinions, de rumors o de simples suposicions va per llarg. El Col·legi de Periodistes fins i tot ha ofert alguns consells abans de retuitejar certes informacions o compartir-les via WhatsApp amb l'objectiu de frenar la viralitat de continguts falsos o interessats. Però la realitat és que les comunicacions a través d'aquests canals estan lluny de ser controlables, per bo i per dolent.

A l'altre extrem hi ha els mitjans de comunicació públics. Al Govern central no li ha costat gens col·locar-los al bell mig del 155, juntament amb l'economia i els Mossos. Tota una declaració d'intencions. La interferència política als mitjans de comunicació és una vella coneguda, però fa anys que no la sentíem proclamada en veu alta. Dèiem que tenim una democràcia jove però resulta que encara duu bolquers.

Això sí, han vestit l'anunci amb les millor gales. El text argumenta que l'objectiu és "la transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural". Paraules màgiques! I encara més, el Govern ens tranquil·litza assegurant que els mitjans públics respectaran "l'equilibri territorial; així com el  coneixement i respecte dels valors i principis continguts en la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

L'anunci d'una interferència política a la premsa i la promesa de pluralitat en una mateixa frase és digne d'una pel·lícula d'humor negre. Per molt que tots ens omplim la boca que la llibertat de premsa és un dret bàsic, l'experiència recent i la que no ho és tant, demostra quan els polítics accedeixen al govern creuen que els mitjans públics estan al seu servei i se n'asseguren amb nomenaments a dit i escombrades. Res més lluny del que hauria de passar.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es va crear el 1983 al Parlament amb el vot unànime de tots els partits. Amb els anys, TV3, Catalunya Ràdio i més recentment l'Agència Catalana de Notícies s'han guanyat la confiança de l'audiència i han posat de manifest que en aquest país tenim grans professionals.

Els mitjans públics són l'únic que ens queda als ciutadans per gaudir d'una informació lliure, quan els privats estan obertament finançats per poders empresarials amb els quals han de passar comptes. I, precisament en moments polítics complexos com els actuals, es fan més necessaris que mai perquè, a diferència de les xarxes, garanteixin una informació contrastada i veraç, externa a colors polítics. El que vivim aquests dies fa encara més evident que necessitem uns mitjans de comunicació públics lliures, protegits del control polític del govern de torn, sigui espanyol o català.

Les pressions polítiques a la premsa no són una novetat. Vaig treballar més de 10 anys en mitjans de comunicació públics i privats, grans i petits. Polítics i empresaris no van tenir cap mena de vergonya en dir-me: "Això no és notícia!" o "Això no vull que surti!". Per desgràcia, no crec que el meu sigui un cas estrany. Sense anar més lluny, fa tant sols unes setmanes hi havia polèmica a Vilanova del Camí en aquest sentit.

Diuen que les crisis són oportunitats i penso que la que vivim ha servit per posar-nos davant dels morros problemes greus que fèiem veure que no anaven amb nosaltres, com que els mitjans públics estiguin sotmesos als polítics, que la policia no només es dedica a garantir la seguretat dels ciutadans pacífics o que no hi ha separació de poders. Espero que tots en prenguem nota i quan construïm alguna cosa millor, sigui millor de veritat.