Al Justino no li han posat cara de “recaptador” d’Hisenda. El protagonista de l’anunci de Nadal de la Loteria Nacional d’aquest any viu sol i té la mirada trista, com si carregués amb alguna pena. Però, tot i això, es desviu per alegrar la vida als seus companys de feina a la fàbrica de maniquins. Així d’entrada, ja és fàcil mirar-se’l amb bons ulls. I la història té final feliç: encara que no té cap dècim del número que es juga a la empresa, els seus companys pensen en ell i li'n compren un.

L’anunci commou, encara que un no sigui de llàgrima fàcil. I és curiós perquè emoció i empatia és l’última cosa que desperten els recaptadors d’Hisenda, que precisament és el que és en Justino. L’Estat és molt conscient que per aquestes dates som més sensibles a muntatges lacrimògens i a missatges de pau i amor i que un perfil com el del bon Justino és el reclam ideal per omplir el calaix.

Només al voltant d’un 60% del que s’ingressa en números de Loteria Nacional es reparteix en premis. La resta és per a Hisenda. Alguns mitjans publiquen on van aquests diners. Coincideixen que la major part els ingressa el Tresor Públic. La resta es reparteix entre el Consejo Superior de Deportes, la Lliga de Futbol Professional i les comunitats autònomes. No he estat capaç de trobar el detall de la distribució exacta però quan entrem en aquests termes, l’emotiu missatge sobre el fet de compartir que predica l’anunci queda molt diluït. Sense anar més lluny, ni els diners que ha costat fer-lo s’han quedat a Espanya perquè el firma l’empresa sueca d’animació Milford.

Els anuncis de la Loteria Nacional també apel·len històricament al component irracional que ens fa pensar que tenim probabilitats de guanyar, per ínfimes que siguin. No vull desanimar ningú però, per una qüestió d’estadística, els experts diuen que si un no vol perdre diners amb la loteria el millor que pot fer és no jugar ni un euro: hi ha un 86 % de probabilitats que no et toqui res i un 0,001 % que et toqui el “Gordo”.

Molt més racional és el missatge de l’anunci de la Grossa catalana, amb la “col·laboració” de l’inconfusible Punset. De la mateixa manera que fa uns mesos ens recomanava menjar pa de motlle, ara ens assegura que a Catalunya tenim la millor loteria. No és que et garanteixin el premi però ens vol conformar amb el fet que els diners que hi gastem i no recuperem aniran a obres socials.

L’altra opció són les participacions de l’associació solidària del costat de casa o del club de futbol dels nens o dels nens del veí. En aquests casos, en part, col·laborem amb causes properes, o fem amics, depèn del cas. El fet és que siguem més o menys racionals, la immensa majoria caurem rendits al Justino, al Punset, a la Grossa, al veí o, millor dit, a la esperança inconfessable que ens facin rics d’un dia per l’altre.