Dijous, 28/4/2022
2562 lectures

Emili Vallès: l’escola que m’ha fet ser qui soc

Aquest diumenge va ser l’aniversari de l’Escola Emili Vallès i va ser un dia molt emotiu. Per què? Doncs perquè 50 anys no es fan cada dia i perquè és la meva escola. Al tornar-hi, els records de fa molts anys es van fer presents un rere l’altre. Tornar a passejar pels seus passadissos, el pati i les aules era com agafar la màquina del temps i recordar tots i cada un dels companys i amics de classe, els professors Jordi, Eloísa i Don Ángel que tenim gravats a la memòria perquè van ser els nostres tutors, el Blai vestit de blau fent de conserge, l’Agustina darrere els fogons o la Magda i l’Àngels passant la mopa perquè l’endemà tot estigués net i polit. I evidentment, també la meva mare, la Montserrat Oliva, directora de l’escola durant molts anys i que ha estat professora d’un munt de generacions de la nostra ciutat.

L’Emili Vallès és una escola diferent perquè és l’escola que es troba dalt d’un turó. Dins la ciutat però alhora allunyada i envoltada de bosc. La part de darrere el pati n’és un exemple amb un petit bosc al costat de la pista on jugàvem a viure mil i una aventures. Aquell era, aleshores, tot el nostre món. També és una escola diferent perquè està tota construïda en una mateix planta i amb un conjunt de passadissos plens de finestres i patis interiors que mirats des de dalt semblen les potes d’un pop. Allà anàvem amunt i avall: de la classe a la biblioteca, a l’aula de plàstica, a informàtica, al gimnàs o al galliner. Diumenge em vaig adonar que de petit tot ho veia més gran i ara que soc gran tot ho veig més petit.

Però si l’Emili Vallès és especial per mi, és perquè és l’escola que des de ben petit em va ensenyar que Igualada és diversa tot compartint classe amb companys i companyes del barri de Fàtima, de Sant Jaume Sesoliveres, de les Comes o del centre. Aquesta és la Igualada real que vaig aprendre a estimar des de ben petit i que m’ha fet ser qui soc.

I és que l’educació pública et fa conviure amb allò que et trobaràs a la societat: la diversitat. I si ets conscient de que vius en un entorn divers, et neix una curiositat que portes per sempre incorporada perquè saps que les coses poden ser de moltes maneres. Saps posar-te a la pell dels altres i saps que la vida no és de blancs i negres, sinó que hi ha molts altres colors. I això et fa ser obert, dialogant i respectuós perquè no tothom pensa igual ni pensa com tu. Cada dia aprens a que si no escoltes ni tens en compte els altres, és impossible avançar. Agraeixo haver tingut aquesta educació perquè he crescut amb tot això.

Per molts anys, Emili Vallès!

2 Comentaris

A

Ana

Montbui

5 de maig 2022.09:03h

Respondre

Molt maco l’article, ple de sentiments.

A

Antoni

Igualada

4 de maig 2022.18:58h

Respondre

” I és que l’educació pública et fa conviure amb allò que et trobaràs a la societat....”. Que insinua que la concertada no? Alguns polítics esteu tan desfasats....

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.