Dijous, 1/7/2021
969 lectures

Igualada grisa o verda?

Un dels reptes que ha deixat sobre de la taula la pandèmia són els canvis que les ciutats de tot Europa estan accelerant per adaptar-se a la mobilitat verda, que no vol dir cap altre cosa que prioritzar les persones per davant dels cotxes per a fer ciutats més segures, atractives i respirables. Mentre les ciutats d’arreu estan enfilant aquest camí, veiem com la inacció que hi ha a Igualada té conseqüències. Som la vuitena ciutat de Catalunya amb més morts per contaminació, tal i com marca l’Institut de Salut Global de Barcelona. Segons l’Organització Mundial de la Salut, a la nostra ciutat es podrien evitar 15 morts prematures a l’any. A això cal sumar-hi els atropellaments que tot sovint hi ha en vies concorregudes com el Passeig Verdaguer que, per cert, el govern de la ciutat ha definit recentment com a simples “cops”, quan hem de recordar que al 2019 hi van morir dues persones.

Davant aquest panorama, no parem d’insistir en que Igualada no pot arribar tard a aquesta revolució verda. Als anys 80, per culpa dels governs conservadors de l’inici de l’etapa democràtica, la nostra ciutat ja va arribar 10 anys tard a la revolució urbanística que vivia el país de crear eixos de vianants i ampliar places i carrers. No va ser fins als anys 90, amb el primer govern d’esquerres i de progrés, que Igualada va començar a crear carrers de vianants quan totes les ciutats feia 10 anys que ja ho estaven fent. Ara, la història es repeteix.

Necessitem planificar una xarxa de carrils bici que connecti equipaments educatius, esportius i culturals. Necessitem una veritable illa de vianants al centre de la ciutat amb carrers de plataforma única on passejar i comprar i , evidentment, amb accés per les veïnes i veïns i el càrrega i descàrrega. Per entendre’ns, necessitem més carrers de Sant Magí. El carrer Òdena hauria de ser el primer d’aquesta ampliació de l’illa de vianants. I als barris, impulsar eixos de vianants i de comerç al carrer Pau Muntadas, Masquefa i a l’avinguda Verge de la Pietat. Necessitem resoldre la mobilitat a peu entre el nord i el sud tot complementant la utilitat que fan les escales mecàniques amb la instal·lació de rampes mecàniques a l’avinguda Balmes i el carrer de Lleida, tal i com han fet ciutats com Granollers, Badalona o Vitòria. Necessitem un Passeig Verdaguer a 30 quilòmetres per hora i amb un nou carril bici i de patinets per la calçada perquè sigui un carrer segur.

Tenim la sort de viure en una ciutat d’escala humana, on molts desplaçaments els podem fer a peu o en bici. I, alhora, garantir que qui ho necessiti per força, pugui utilitzar el cotxe. Aquesta Igualada és necessària i possible. No es pot governar amb por del què diran. Amb aquesta por ni s’hagués fet el carrer de Sant Magí de vianants ni tampoc s’haguessin fet les escales mecàniques. El món va cap aquí i volem que Igualada en sigui impulsor. Som conscients que segur que són canvis que costen, però si posem la mirada al mitjà i llarg termini, veiem que són canvis necessaris que ens faran tenir una ciutat millor. Davant la mobilitat grisa, volem i proposem mobilitat verda. En definitiva, volem que Igualada es mogui i que ho faci en la direcció correcta.

Altres articles de Jordi Cuadras

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.