Avui dimarts 24 de febrer queden tres mesos justos per a les eleccions municipals del diumenge 24 de maig. A jutjar pels moviments que hi ha hagut fins ara, no sembla massa que estiguem en plena precampanya. De moment, només CiU, Socialistes d’Igualada (PSC-PM) i ERC han començat a fer-se sentir i tots ells han posat èmfasi a explicar els punts forts que poden destacar de cada candidatura i a dissimular els febles. Això és el que es palpa, almenys, després dels primers actes, rodes de premsa i declaracions.

En el cas de CiU, la campanya sembla que girarà a l’entorn de destacar la figura de l’Alcalde com a gran actiu. És a dir, votar qui volem que lideri la ciutat per a aquests propers 4 anys, destacant el paper d’una persona que ho ha estat aquests quatre últims amb un discurs i tarannà propis. Pel que fa a Socialistes d’Igualada el nom ja ho deixa clar: destacar el component ideològic i de pensament a partir del qual fer política (han anat repetint paraules i conceptes com esquerra, progressisme i socialisme, a més de destacar l'experiència de govern). I en el cas d’ERC, amb un candidat que porta 12 anys sent l’alcalde del poble veí de Jorba, posen l’accent en l’equip de persones provinents de diversos àmbits i deslligades, fins ara, de la política igualadina que l’acompanyen.

Segurament la gràcia seria aconseguir la suma de tots tres elements, que són ben necessaris en política: un líder, una ideologia concreta i un equip. Sense un líder destacat, un municipi de gairebé 40.000 habitants difícilment pot plantar cara i els seus ciutadans tenir un referent; sense ideologia, es renuncia a una part fonamental de qualsevol programa polític i de projecte de ciutat i, sense un equip, és més inconcreta la gestió de cada departament. Un experiment sociològic interessant: els igualadins què prioritzarem? Cadascú es pot anar fent aquesta pregunta al cap i veure com resolem aquest dilema a l’hora de decidir el vot: líder, ideologia o equip?

A tres mesos per a les municipals, un altre experiment sociològic és el de veure com diversos igualadins han obert l’armari i han escollit una jaqueta diferent a la que havien portat fins ara. Per això aquestes eleccions també poden ser les eleccions de l’amnèsia per a unes quantes persones que ja s’han pronunciat a favor d’un o altre candidat i treballen per a formacions polítiques diferents a les que havien tingut com a predilectes fins ara. Moviments interessants, no sé si interessats, que testimonien com el sacseig de l’escena política general també aterra i modifica els suports a la política igualadina.

Paral·lelament al lideratge, la ideologia i l’equip, que les tres formacions que han obert la cursa ja han posat damunt la taula i utilitzen com a “marc mental” per fer entendre el seu missatge, caldria que cada una comencés a desgranar, ja, quin és el seu projecte per Igualada. De moment de propostes concretes n’hem sentit molt poques i és aquí on hauríem de parar més atenció per saber quin és el camí que cada partit té per a la ciutat i escollir amb consciència. Ens esperen tres mesos que, desitgem, siguin apassionants, tal i com reclamava també en Jaume Farrés fa us dies en un article en aquest mateix diari.