A 53 dies de les eleccions municipal ja gairebé tinc decidit el meu vot. D’entrada i de sortida no votaré a ICV. És una qüestió privada i personal que es pot o no compartir. Jo la comparteixo amb els lectors. Després d’un temps a la política (!!??), -podeu riure am gust que jo també ho faig- i 7 anys treballant, no al costat sinó a les ordres de l’alcaldable per ICV, em ve de gust, molt de gust un canvi. Conec massa ICV . Massa.

Normalment a la meva relació amb ICV se l’etiqueta de ressentiment “puro i duro”. Podria ser... ressentiment i alguna cosa més ...no? Quantes concessions ideològiques per governar. Quanta vergonya.

Vist i comprovat que no puc ni vull, ja sigui en passat o present fer canvis en calent, vaig deixar refredar les idees un temps prudencial. De fet la visita a Siberia, visita a què em va convidar l’alcaldable i el 4 que mouen els fils de l’Agrupació d’ ICV-Igualada, m’ha ajudat molt positivament a refredar les idees. A més de la visita, durant molt temps he conviscut amb unes paraules punyents que NO admeto en un càrrec polític que pot arribar, mitjançant pactes, a governar la meva ciutat.

“Et vaig recollir al carrer” . Amb aquestes boniques i estimulants paraules l’alcaldable per ICV definia la relació laboral entre una càrrec electe, coneguda dins el partit com ecopija -ella- i una bona treballadora i bona persona -jo-. L’alcalde mateix em va definir amb aquestes paraules en una reunió de la Junta de Govern de cada dilluns. Gràcies Aymamí, en el fons i a contracor se que m’aprecies

Em vaig cremar traient a l’alcadable per ICV, totes les castanyes que havia cremat i recremat al foc de l’Escola d’Art. Poques alegries excepte el plaer d’haver aconseguit baixar les taxes a la meitat i per tant fer l’EMA menys elitista i fer funcionar una Escola maltractada per la susdita alcaldable.

El sentiment d’inferioritat que em volia transmetre una i altra vegada van fer forat i osca. I tant!. Segura del que sóc i del que tinc però no tant del que faig em va ferir com un ganivet clavat de cara ( a la seu del partit, en la intimitat, te’ls claven d’esquena ). Vaig resistir amb el coratge que em caracteritza. D’això només vaig treure una idea clara: “ a mi m’ho pots dir perquè li donaré just el valor que se li pot donar a la persona prepotent que les pronuncia però a altre persona, mentre jo sigui aquí a l’Ajuntament i ho sàpiga, no t’admetré que maltractis a ningú més I així va ser.

Em queda el plaer que vaig poder “salvar” algun company, uns quants, de rebre aquest maltractament humà que només el matrimoni de l’alcaldable amb “el poder” i l’educació parental rebuda poden transmetre i consolidar en una persona.Visca ICV!

Ah! Ja m'han tret gairebé 800 lectures!