Envaïda per l’afecte, fa temps que sento en cos i ànima que haig de fer canvis. Sí. He passat pàgina en temes político-laborals i deixo de fer-li publicitat a la alcaldable per ICV, si bé no deixo de combatre els abusos de poder. El seu nom no figurarà més en la meva biografia. Que es guanyi sortir a la premsa!

L’entorn fa temps que em pressiona per fer canvis. El meu alienista també m’ho diu: fes un canvi, el de bella a vella el tens garantit, i ja saps que el de neuròtica (persona que suma 2+2 = 4 però sempre està preocupada) a psicòtica (persona que suma 2+2 = 5 i està ben feliç) no va per tu… És llest el meu alienista, oi?

Així el meu bloc de l’anoiadiari passa a ser “canvi d’efecte” , un nou trajecte fruit dels canvis que experimentem les persones com a essers singulars i com a esser socials. M’agrada canviar, ho necessito tant com respirar.

A grans trets redecoro la meva ideologia i em re-ubico entre la independència total -dels partits- la llibertat d’opinió, el suport a les iniciatives importants per a les persones i una resistència numantina als abusos de poder.

Aquest canvi no és “ab initio” o començar de zero, va més enllà. Per suposat espero no caure en allò de quant millors són les intencions, pitjors són els resultats.

No em proposo caure en el vomiting o l’heretgia però no els descarto, primer perquè veritats incòmodes poden inclinar-me directament cap el vomiting i segon perquè amb un bon suport teòric em puc permetre ser heretge, no respectar cap teoria i triar on ubicar-me sense encotillaments.

M’agraden els canvis perquè evidencien que tot allò que considerem absolut, rígid i incapaç de moure’s, en realitat, pertany a la patologia. Visualment un canvi d’efecte és un jonc. Una planta flexible a qui el vent pot fer tocar el terra però sempre recupera la seva forma, es doblega una i mil vegades però torna a la verticalitat més descarada És, en definitiva una barreja perfecta de resistència i flexibilitat.

Aprendre de les dures experiències i sortir reforçat passant de l’assumpció de la pèrdua, i del shock, al desig de tornar a la situació anterior o de millorar-la. Desempallegar-te de certa depressió o desànim per, finalment, acceptar la nova situació i substituir tristesa i abatiment per petites emocions alegries, amanit amb una bona dosi de perseverança i assertivitat.

El bons canvis -el meu J- són aquells on les persones volem mudar d’una resistència passiva a una adaptació positiva, en moments de gran adversitat. No obstant el pànic, la depressió, l’estancament o l’atordiment ens enverinen sovint per fer-nos retrocedir. No cal “tocar madera” cal confiar en un mateix, creure fermament en la humanitat per agafar-nos a la vida i tirar endavant.