Dijous, 28/1/2016
1415 lectures

El Síndic i l’ingrés al geriàtric

Dies enrere el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, donava compte i demanava, a través del seu habitual informe anual, una revisió del protocol d’ingrés voluntari al geriàtric.  

En general i excepte casos de manual, les persones grans no volen anar a viure i morir a la residència geriàtrica. Si en teniu dubtes pregunteu-ho als treballadors dels geriàtrics o feu-vos la pregunta a vosaltres mateixos: vull passar l'etapa final de la meva vida a la residència geriàtrica?

El dret a la llibertat i a la seguretat que recull l'article 17 de la Constitució i que queda força retallat quan l’ancià, sobretot l’ancià depenent i incapacitat, passa a les mans dels descendents. Tot fa pensar que exercir la llibertat és una tasca extremadament difícil a l'etapa final de la vida. Protegir i vetllar pel Dret a la Llibertat en circumstàncies socials i familiars adverses i sobretot quan la persona es troba en una situació que no pot decidir per ella mateixa, complica l’exercici de la llibertat.

Davant de l'existència indubtable d'abusos o, potser millor dit, d'abusos i maltractaments, Ribó reclama la intervenció judicial, denegant o autoritzant l’ingrés quan es dubta de la capacitat de l’ancià per decidir per ell mateix. Aplaudeixo la proposta no sense tristesa pel que dedueixo i constato que estem fent amb els nostres ancians.

La voluntarietat a l’hora d’anar al geriàtric és una qüestió fàcilment manipulable. A la situació de fragilitat de l'ancià se sumen els canvis de valors respecte la gent gran i la incapacitat real o imaginària de cuidar-los en l'àmbit familiar. Així, de la voluntarietat a l’obligatorietat només hi ha un petit pas. Quants ancians ingressen al geriàtrics empesos “suaument” per la família? I quantes famílies es veuen abocades a fer servir el geriàtric per poder treballar?

Altres articles de Josefa Morón Manzano

5 Comentaris

29 de gener 2016.22:04h

Respondre

Em semblen molt encertats tots els comentaris.
Hi ha cultures on la persona gran, es respectada i reconeguda per la seva saviesa. Contrariament, la cultura occidental, desautoritza, humilia,... Llegir més despersonalitza a l’ esser humà... Un trist final el que ens espera, si continuem per aquest camí. Potser cal repensar com i cap on anem... Ara que es parla tant del dret a decidir... Decidir? Que? Qui?

C

Carmen

Cabrera D'Anoia

28 de gener 2016.15:48h

Respondre

Es un tema complicado, cada caso se debe de mirar como único, cada persona es diferente y cada caso tambien, pero siempre se deberia valorar y respetar los deseos de cada persona, de terminar sus... Llegir més días donde deseen.
El dinero que se destina a cubrir la plaza en el geriatrico, tambien podría cubrir las ayudas en su hogar.
Ahí personas que con mucho esfuerzo se pasan la vida pagando y construyendo su hogar para así acabar sus días en él rodeado de sus cosas.

R

Rosa

28 de gener 2016.13:57h

Respondre

Suposo que quan m’arribi l’hora se’m farà dur. Però no m’imagino la meva única filla deixant de banda la feina que amb sang i suor hagi aconseguit (ja sabem com els va als joves i no tan... Llegir més joves i a les dones avui dia) per tenir cura d’una anciana (ves a saber si fins i tot malcarada). Una anciana que ha viscut la seva vida com ha volgut i ha tingut la possibilitat d’administrar els seus diners...
Ja dic que no sé què passarà, però avui per avui, no veig gens clar carregar-li aquesta responsabiliat (és el que es feia no fa tants anys amb la filla petita: tu soltera i a casa a cuidar-me).
Jo veuria més clara l’opció dels pisos tutelats o similar i que l’Administració a qui paguem els impostos (els impostos es paguen per aquestes coses) s’hi impliqui de veritat i no com una moneda electoral.

B

Berta

Ig

28 de gener 2016.10:31h

Respondre

Molt d’acord. Tot i que darrera del que expliques molt be, se’n dedueixen molts temes seriosos a parlar. La llei de la dependència, que va fer Zapatero, sabent que no es podia pagar, El gran... Llegir més negoci, jo diria incontrolat, per part de moltes residències amb poc control per part de l’administració, amb sous irrisoris dels treballadors, La crisi econòmica amb totes les seves vessants i la corrupció generalitzada. . La manca de valors i la deriva social cap a l’individualisme., etc., etc., Tot i més repercuteix en la persona que, fent-se gran, ha perdut la força i capacitat de viure fins al final la seva voluntat i individualitat. Tampoc oblidem que gràcies a ell/a potser hem pogut arribar on som i el que hem gaudit.

j

jep

28 de gener 2016.09:25h

Respondre

Estic totalment d’acord amb tu, i soc dels que pensen que cal evitar retirar la tutela a les persones grans, en la majoria de casos. Es una humiliació més per ells. Actualment, encara que està... Llegir més molt verd, les coses van cap aquí.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.