Quants de vosaltres jugueu al Candy Crush o al Clan of Clashes, dos dels jocs de micropagament més reconeguts de l’Apple Store i del Google Play? Aquets són uns jocs de descàrrega gratuïta i que ens enganxen des de la primera pantalla, però que ens amaguen una realitat que hem de vigilar. Al final, ens veurem abocats a pagar per jugar.

Podríem dir que aquests jocs són com màquines escurabutxaques. Jugar al Candy Crush, per exemple, és gratuït.... fins que se’ns acaben totes les vides. Sense elles no podem continuar jugant i hem de 1) esperar que les vides es recuperin 2) que algun amic ens rescati o 3) pagar 0,89€ per poder continuar jugant.

Aquesta és una quantitat irrisòria (en molts establiments no podríem fer ni un cafè), però que si multipliquem dia a dia, pot resultar tota una despesa incontrolada: 26€ al mes; 320€ a l’any. Darrera d’aquests jocs hi ha empreses que diàriament facturen més de mig milió de dòlars... al dia! Això representa milers de persones que contínuament realitzen un micropagament per, simplement, poder continuar jugant. Quants de vosaltres us heu sentit temptats a comprar més vides o recursos?

Hem de ser conscients que aquests micropagaments mai acabaran. Sempre necessitarem més vides, sempre necessitarem més recursos. La dinàmica del joc ens obligarà a gastar les vides i recursos al moment i sempre n’acabarem necessitant més. A més a més, per complicar-ho una mica més, sempre tirarem de la targeta o del banc. Sabem quin és el nostre límit de crèdit?

Caure per primera vegada en la temptació és difícil, certament, però a la que hem pagat els primers 0,89€, el segon, tercer o quart pagament venen rodats. Un cop ens estrenem, ja no ve d’un cop més. Un cop feta la primera copa, la segona cau més fàcil.

Sóc jugador de jocs mòbils de micropagament, però mai pagaré perquè no m’agrada pagar per cinc minuts més de partida. De fet, sempre m’agradaran més els jocs clàssics. Aquells que pagues a la botiga (física o virtual) i no has de tocar la cartera per seguir jugant.