Fa algunes setmanes que em pregunto què se n’ha fet de les pàgines Informer. Em pregunto quan tornarem a llegir les seves indiscrecions i si el noi del restaurant ja ha trobat a la noia que va veure asseguda quatre taules més enllà. Les pàgines Informer, per qui no les recordi, són (o eren, no ho sabria dir) pàgines de Facebook on tothom hi podia publicar missatges de forma anònima i expressar-se sense que ningú el reconegués.

Diuen les males llengües que hi havia Informers creats per fer publicitat de forma gratuïta i que algun d’ells s’inventaven els missatges per fer veure que hi havia gent que hi participava. En tot cas, de pàgines d’aquestes, ara en funcionen molt poques. I les de l’Anoia diria que ja no en funciona cap.

Ara les recordo com si fossin quelcom vintage. Una moda de fa molts anys, d’èpoques immemorials, el mateix record que tinc quan recordo qualsevol vivència de la meva infantesa. Penso en elles i tinc la sensació que les pàgines Informer són quelcom antiquat, quelcom rovellat, quan en realitat no fa ni dos anys van revolucionar les xarxes i a tot arreu n’hi havia una.

Aquest record a antiquat deixa palès que a la xarxa i a Internet les modes van tan de pressa que sembla que passin anys entre una i l’altra. Les tendències ja no són ni trimestrals, tot allò que sigui del mes passat, sembla que ja estigui passat de moda. Les modes són ara efímeres, modes que moren al cap de pocs dies. Modes d’un sol ús per entretenir-nos una estona fins l’endemà. Hem passat del “Gangnam Style”, al planking; dels Harlem Shake i als selfies, l’última gran moda que ara ja és massa mainstream. Si fins i tot les fotos de quan érem petits que ens obliguen a penjar al Facebook comencen a fer-se pesades...

Quina serà la moda de demà? Què haurem de fer per ser uns bons modernets?