En política -com a la vida- l’alegria va per barris, i sovint l’alegria d’uns és la tristesa d’altres. Però hi ha algunes excepcions i diumenge en va ser una: pràcticament tots els partits a l’Anoia tenien motius reals i sòlids per estar satisfets dels resultats de les eleccions municipals.

Convergència i Unió va guanyar a l’Anoia en número de vots: va ser l’opció escollida per més de quinze mil anoiencs (un 29%) i la cirereta del pastís va ser l’onzè regidor d’Igualada que donava la majoria absoluta a Marc Castells i el seu equip, una victòria que consolida Castells com una de les joves promeses de CiU i que li permet renovar la plaça com a diputat provincial (qui sap si amb més galons encara).

Si CiU guanya en vots, ERC guanya en regidors a l’Anoia amb 106 representants electes, fet que els situa en una posició privilegiada per a obtenir una posició de lideratge al futur Consell Comarcal de l’Anoia. I a més de ser la força guanyadora en número de regidors, ERC aconsegueix guanyar en municipis tan importants com Piera -segona ciutat de la comarca-, Calaf, Vallbona d’Anoia o Hostalets de Pierola, mentre que a Igualada guanyen mil vots respecte fa quatre anys i el tercer regidor.

I per últim, per analitzar els resultats del PSC a l’Anoia s’han de tenir en compte què ha passat a Catalunya, on si bé ha conservat grans bosses de votants a les àrees metropolitanes, el cert és que en ciutats petites i mitjanes ha viscut una patacada que l’ha deixat en posicions testimonials o, en alguns casos inexistents: a Vic, Sant Cugat del Vallès o Berga, per posar alguns exemples, el PSC s’ha quedat amb un sol regidor. És per això que els tres regidors que manté a Igualada són un resultat digne, i més quan tothom donava per fet que serien escombrats del mapa municipal de la capital de l’Anoia.

Ara que ja no està de moda que la nit electoral tots diguin que han guanyat i que més aviat es valora l’autocrítica i la sinceritat, justament la nit de diumenge donava motius per la celebració a totes les seus igualadines. Bé, a totes no. Hi va haver una derrota sonora i contundent, la de l’únic gran perdedor de la nit: Plataforma per Catalunya, amb zero regidors. Ja ho diuen, que les urnes mai no s’equivoquen.