L’11 S és una data recordada per tot el món pels atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Però és una data que té molt a veure amb Catalunya i per això celebrem la Diada.

Curiosament la història no sabem que dirà d’aquí a 10, 20, 30, 50 o 100 anys. Però una cosa està clara, l’11 de setembre (11S) de 2012 marcarà un abans i un després i no sabem quina serà la resolució final, però que la manifestació demanant la Independència de Catalunya ha traspassat les nostres fronteres, és clara i evident.

Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat d’estar a la Regió de l’Aquitània francesa, al costat de Burdeos a uns 600 quilòmetres de casa. En el decurs de la disputa d’un torneig d’hoquei patins amb tres equips de la Primera Divisió Francesa i tres equips catalans, es va disputar un partit entre una selecció de jugadors d’Aquitània i una selecció de jugadors catalans dels equips de l’Arenys de Munt, el Bell.lloc i l’Igualada.

El crit de guerra d’aquest grup de jugadors catalans va ser Independència i va rebre els aplaudiments dels espectadors presents. A 600 quilòmetres de casa, els francesos encoratjaven als catalans a lluitar per la seva independència i quedaven gratament sorpresos de com tanta gent havia sortit al carrer 11 de setembre a Barcelona i ho havia fet de manera cívica, festiva i pacífica.

La manifestació de 11S i la realitat del poble català ha traspassat fronteres i lluny de casa veuen amb bons ulls la possible Independència. Ens preguntem perquè i al mateix temps intentem buscar respostes en aquest racó de França i la resposta és clara: “Catalunya és un país seriós i competitiu i amb molt afany treballador, mentre que altres punts d’Espanya no és així”.

A fora ho veuen amb bons ulls. Ara cal continuar el camí i no parar de treballar. Si fa uns anys no podíem ser federals, ara algunes veus d’expresidents de govern espanyol diuen que podria ser. A qui volen enganyar??. Catalunya està present i molt present al món, el tarannà, el treball i la manera de fer, ho han fet possible.