L’escola ha tancat les paradetes. De portes endins, els mestres trafiquen i feinegen esborrant petjades viscudes i embolicant amb cintes de colors proeses futures.

Acaba un juliol de piscines i companyonia i l’ agost treu el cap sense rellotges als canells i amb vida a l’ aire lliure.

Despleguem un ventall d’ activitats complementàries (i al meu parer imprescindibles):

1- LLEGIU EN VEU ALTA , en grup, en família... Grans i petits fent escudella. Alceu la veu i corporifiqueu el llenguatge . Esmicoleu els mots, trossegeu-los i mastegueu-los. Embolcalleu-vos en la seva melodia, resseguint-ne els encontorns i col.loqueu-vos a recer dels seus significats.

Els mots són el regal dels déus. Són la nostra humanitat: respectem el llegat dels nostres avantpassats i ajudem als nostres descendents a construir la realitat.

2- MIREU (observeu, sotgeu...). Cadascú a la seva manera, des d’ ell mateix, a la seva velocitat i des de la seva alçada. I que els mots llegits i/o escoltats se us sotmetin i us permetin irisar un joc de significacions d’ una realitat compartida. Petits i grans , sense que els uns modifiquin la fotografia dels altres. Potser podrem veure allò que en altres moments de l’any se’ns escapa per la boirina del dia a dia.

3- I... AVORRIU-VOS, a estones i, mesuradament. Moments de cadascú de trobar-se a ell mateix, d’ haver de construir el seu navili de bandera negra ,ple de corsaris i princeses, per intentar navegar pels grans oceans. No cal estimular-nos els uns als altres constantment i a tota velocitat. L ’autonomia de cadascú implica controlar el seu propi temps amb el seu tempo. I amb el llenguatge adquirit bastir una realitat rica i distinta i desitjable ; però, alhora que personal , també compartida .

4- De la recepta... en feu la barreja i després d’un bon estiu torneu amb la feina feta.