Càncer de còlon, l'OMS i la màfia humana
Les darreres conclusions científiques de l’Organització Mundial de la Salut han fet saltar les alarmes sobre les propietats cancerígenes de la carn vermella. Com és normal, ha sortit la Confederació Universal de Carnívors a l’atac: que si cal menjar-ne amb mesura, que si els estudis tenen interessos ocults —els deuen finançar les vaques fent hores extres, pel que sembla—, que si l’OMS exagera, que si anem contra l’evolució humana… Tots els arguments han tingut un punt en comú: la conveniència o no de menjar carn pels homes i les dones. Però, un es pregunta: i les vaques? Com és que ningú no hi pensa, en les vaques?
La resposta és fàcil però no agradable: l’ésser humà, des de l’Homo Antecessor fins a l’Homo Ya-Tú-Sapiens actual, s’ha comportat com la Cosa Nostra, com el Cartel de Sinaloa, com la família Pujol, vaja. És allò que el filòsof Jesús Mosterín ha definit com el principi màfia, que exigeix una absoluta solidaritat i devoció cap als nostres, sense límits en la capacitat de sacrifici, però que es combina amb el més absolut dels menyspreus i falta de consideració cap als altres grups. Una vaca, sembla, no és una dels nostres.
Aquest principi màfia, aplicat a la raça, condueix al racisme; aplicat a la nació, al nacionalisme; a l’espècie, a l’especisme. Des d’aquí volem defensar una postura moral de la compassió cap a tots els éssers vius exposats al sofriment. Les nostres accions tenen efectes devastadors sobre la resta d’animals, sobre els ecosistemes, sobre la vida a la Terra.
El canvi climàtic no destruirà el planeta, com diuen alguns; simplement destruirà la capacitat de viure i de respirar dels animals —vostè ho és, d’animal, també— i provocarà la desaparició de la biosfera tal i com la coneixem. Però el planeta hi serà, amb o sense nosaltres.
Per acabar, pensi la lectora que el nostre ADN prové de la biosfera mateixa, que compartim el 98% de la càrrega genètica amb un ximpanzé, per exemple. Saber que formem part d’un sistema natural que ens ha fet com som ha de moure’ns a l’acció, ha de reconstruir els nostres valors ètics i les nostres reflexions morals. La reflexió ecoètica ens obliga a protegir la biosfera. Pensi, doncs, en la vaca, en el porc, en el gos, però també en el seu fill, en la seva àvia, en vostè mateixa. Pensi que no és necessari aplicar dolor a cap ésser amb capacitat de sofriment per a la nostra supervivència. Imagini’s, estimada lectora, que el seu frigorífic deixa de ser una morgue i esdevé un preciós jardí. Trascendeixi per un moment l’informe de l’OMS, i vagi més enllà. O entri en un escorxador, escolti xisclar les bèsties i aturi’s a pensar un instant. Oi que no cal protegir només el nostre colon? Oi que hi ha coses que no estem fent bé? No s’oblidi de la vaca, si us plau. Ella mai no ho faria.
Altres articles de Martín Patrocinio
3 Comentaris
Des del meu punt de vista, trobo que aquest article fa un abús de certs conceptes, i barreja idees que no crec que s’hagin de posar al mateix sac, remenar-ho ben remenat i que surti el que Déu... Llegir més vulgui! Per començar, crec que el fet de si la carn vermella és més o menys saludable i els aspectes relacionats amb el benestar dels animals són dos idees que no han d’estar relacionatades. Per exemplificar-ho doncs només cal pensar en un sistema de producció que els anglesos anomenarien ”free-range”, els qual permeten als animals desenvolupar comportaments intrínsecs com a individus d’una espècie determinada, i en els que el nivell de benestar d’aquests és molt elevat. En aquest cas exposat, malgrat els animals podem considerar que viuen feliços, la carn pot continuar sent un dels factors que porti a desenvolupar càncer de colon, per tant, no són dos conceptes que podem relacionar sense cap mirament. Però bé, crec que hi ha idees que comparteixo encara menys dins l’article. M’ha sobtat molt el concepte del principi de màfia, del qual en comprenc el concepte i reconec que és molt present en la nostra societat. Però l’entenc aplicat entre humans (races per exemple), i el rebutjo completament en aquest cas, però entre espècies no el rebutjo pas! És clar que hem de respectar al màxim tots els animals, tractar-los com a éssers vius sensibles (m’agrada més el concepte ”sentient beings” que diu la normativa europea de benestar animal), però posar-los al nostre nivell? Perquè llavors també haurem d’exigir a la granota que no mengi insectes, al lleó que es faci vegetarià... En el teu article parles de sistemes naturals, doncs els sistemes naturals són aquells en els que trobem cadenes tròfiques de preses i depredadors i també els herbívors en primera línia.
Finalment, alguns altres punts que cal considerar. L’agricultura, i en aquest cas la producció animal, no són mai ni ho podran ser, activitats que es puguin considerar naturals, ja que per definició són producte de l’acció de l’home, i per tant, no són en sí mateix un sistema natural. Tanmateix, el que hem de considerar és que l’impacte de les acitivitats agrícoles sigui el mínim, i que siguin capaces d’aprofitar els propis recursos al màxim, intentant generar els mínims residus, emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc. Molt sovint caiem en la temptació de parlar de la naturalitat, i per mi és un dels errors garrafals del debat actual entorn l’agricultura; podem parlar de sostenibilitat, respecte, millora, però de naturalitat no. Perquè si fossim naturals com tant es predica, les vaques com avui en dia les coneixem no existirien, tampoc la majoria de plantes pels consum humà. De veritat voleu ser naturals?
Martín Patrocinio
Igualada
11 de novembre 2015.20:05h
Estimat Pau,
En primer lloc, i de tot cor, gràcies per la lectura del meu article i pel seu comentari. En segon lloc, anem a pams: començant pel final, jo no dic enlloc ”naturalitat”;... Llegir més sostinc que formem part d’un sistema natural (és així, oi?), però no dic mai que vulgui ser ”natural”. La cultura, entesa com a quelcom oposat a la natura en certs aspectes, ens ajuda a superar els límits naturals que com a éssers humans tenim; una altra cosa molt diferent és que jo digui que cal viure sempre amb ”naturalitat”. De fet, no sé què és això de la ”naturalitat”. Ni el iogurt Danone ”natural” és ”natural”. No sé si m’explico.
Després, confondre agricultura amb ramaderia és un cas de manual de ”misreading” (veig que vostè és molt amant dels anglicismes). L’agricultura no és producció animal, crec...
I, finalment, entrem dins el prejudici especista. Creure que entre humans hem de ser compasius però que no cal ser-ho amb la resta d’éssers vius és un prejudici com qualsevol altre; ep!, cadascú en té els seus, però vostè també. Podem viure sense consumir animals, sense infringir dolor, sense ser agents de patiment. És possible fer-ho, però és difícil trencar hàbits alimentaris seculars. No el culpo, tothom ho fa.
I no em digui que haurem d’exigir a la granota que no mengi insectes, a no ser que vulgui ser tractat com un foll; no és això, no. Però l’ésser humà té quelcom que els animals no tenen: llenguatge simbòlic, articulat, diccionaris, moral, filosofia. Jo puc decidir lliurement no menjar animals; pel contrari, una granota o un lleó, no! Oi que m’explico.
Però en fi, si la seva proposta és el ”free-range”, d’acord, però sàpiga que després a aquest animal se’l matarà (softly, per continuar amb els anglicismes, però se’l matarà). Cadenes tròfiques, diu? La primera cadena que cal trencar és la mental, després vindran les restants.
Rebi una cordial salutació i fins una altra. Ah, i cuidi’s, si us plau. Lectors educats com vostè no abunden (animals tractats sense crueltat, tampoc).
Verònica Morales
Igualada
12 de novembre 2015.23:08h
Només quan deixem de menjar el patiment dels altres deixarem de fer-ho nosaltres.
Felicitats pel teu article Martí, el comparteixo al 100%
Verònica