Sovint ens sentim dir allò de «sigues tu mateix» quan ens trobem en un atzucac vital. Però, i si aquest fos un mal consell? I si darrere del tòpic s’amagués un discurs pervers? Si la Humanitat —perdó per les majúscules solemnes quan parlem només d’éssers humans— hagués seguit aquest consell sempre, encara estaríem pintant cavalls a les coves.

Més enllà de la broma de mal gust que pot significar dir-li a algú que continuï sent com és —tots tenim al cap, ara mateix i aquí, gent que hauria de canviar, per al seu propi bé i, què dimonis!, també per al nostre i per al de les generacions futures—, d’aquest tòpic emergeix la distinció d’Aristòtil entre acte i potència, entre allò adquirit amb esforç (acte) i allò donat per la natura (potència). Píndar, poeta grec que va viure entre els segles VI i V abans de la nostra desgraciada era, acostumava a esperonar els atletes amb les paraules «arriba a ser allò que ets». És, doncs, deixant de ser allò que ara som com arribarem a ser allò que volem ser.

Per tant, el «sigues tu mateix» que s’escolta etílicament als bars o que es pot llegir als whatsapps dels adolescents davant la terrible tessitura d’haver d’anar a escola amb un gra al nas, pot acabar condicionant de manera castrant el bon desenvolupament de la civilització: no interessa, pel bé de tots, que la gent sigui com és, sinó que les persones (el matís entre gent i persones és aquí fonamental) siguin millors o, almenys, i seguint Samuel Beckett, que fracassin millor.

Una eminent filòsofa va satiritzar la societat postmoderna assenyalant que estem instal·lats en una dialèctica de per-anar-cap-on-tu-ets, em-quedo-on-estic-jo. Mal anem, doncs. Eduquem-nos en els clàssics de nou, deixem de ser nosaltres mateixos i siguem cada dia millors. Enfilem-nos a les espatlles dels gegants de la nostra cultura, sense vertigen. Trenquem aquest individualisme infantil i contemplem les excel·lències dels altres. Només deixant de ser un-ésser-per-a-un-mateix arribarem a ser un ésser-per-als-altres. (Perdó per l’argot existencialista, però és la nostra existència en comú allò que està en joc). Així doncs, keep calm and just be the best you can be.