Si mai esteu avorrits i teniu curiositat per les institucions importants de la vostra terra, us recomano que us endinseu en les planes del Institut d’Estudis Catalans. Centenars de persones, els prohoms dels prohoms, fundacions, seccions, societats, grups, especialitats, publicacions... Bufa, et sents petit davant de tanta saviesa acumulada i amuntegada.

Llavors comences a entendre per què en temps de l'admirat enginyer Pompeu Fabra la paraula cony no existia i ara té tres respostes al Diccionari. Per què ens vàrem passar una colla d’anys traient les “h” del final de Vic, Montblanc, i tot just ara trobem al Diccionari jiddisch, kirsch o schorl, juntament amb 9 paraules que usen la ch com si en català no tinguéssim cap so semblant. En l’època de les super-especialitats, al poble humil, cada vegada ens costa més entendre el perquè de les coses i encara més parlar amb propietat.

Fixeu-vos, els “ismes”, en general, s’entenen com un sistema, tendència, doctrina, costum... del poble, grups o persones a defensar, propugnar, basar o desenvolupar positivament quelcom d’específic i de reconegut valor. Atletisme, comunisme, socialisme, cristianisme, budisme... en tots els casos són conceptes positius per millorar una situació existent i que no es dirigeix contra ningú, sinó a favor de.

Ah, amics meus, tot de cop la guerra! Feminisme: “Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.” Jo que m’esperava que seria un moviment que defensaria la igualtat o equiparació dels drets de les dones amb els de qualsevol individu de l’espècie humana, doncs resulta que no. És un moviment de denúncia i de lluita contra la submissió de les dones als homes. Només als homes? No lluiten contra la submissió a les mateixes dones, a la majoria de religions, a molts partits o idearis politics, als mitjans... Les empresàries no actuen diferent que els empresaris, la mare superiora és com el bisbe, les empreses perfumeres despullen homes i dones, la Presidenta d’Alemanya, del Banc de Santander o de la Junta d’Andalusia què fan? Com pot ser que el cristianisme empleni les esglésies de dones i les islàmiques es mantinguin verges per satisfer de 50 en 50 els seus herois criminals un cop siguin al cel?

El meu desencant és majúscul quan busco al diccionari la paraula masclisme: “Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona”. Aquesta definició no és negativa, és criminal. O sigui que el masclisme no és un moviment en defensa de la igualtat de drets dels mascles amb la resta del humans? És que els mascles que vam haver d’optar entre fer dos anys de servei militar o 14 de penal no teníem igualtat de drets a la resta dels humans. No podem lluitar contra el fet històric de reservar obligatòriament la guerra i la violència als homes, o per aconseguir la paritat de càrrecs i sous a les empreses, bancs, governs, mines, policia, camioners i modistes? Per què hi ha oficis majoritàriament d’homes o els drets i deures del procreador són diferents si hi ha aportat un esperma o un ovari? És acceptable el rol masculí en la família o en els anuncis de perfums?

Sempre he somiat poder veure com la diferència entre el feminisme i el masclisme consistia  que els uns defensaven els drets de les dones i els altres els dels homes. Que no eren ni contraris ni incompatibles com no ho són el ciclisme i l’atletisme i que defensar la igualtat en els drets humans ens portaria a defensar un futur més just i coherent per als nostres fills, fossin homes, dones, lesbianes, gais o el que els sembli millor a cadascú.

Per acabar, voldria agrair al lector que va anomenar “cínic” pel contingut del meu darrer article, l’encert que va tenir. “Cínic és el relatiu o pertanyent a la doctrina del cinisme” i “aquesta doctrina que es desenvolupava a la Grècia del segle IV abans de Crist rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant” (Viquipèdia). Sí senyor, a la meva edat és assenyat gaudir d’una vida frugal i tanmateix estudiar el perquè de les coses, intentar entendre'm i respectar els altres, tot plegat, avui, és anticonvencional i ratlla l’extravagància.