Pau Ricart · La pel·lícula

De Fraga, on vaig néixer l’any 1973, tinc el record de les tardes llargues de cinema en sessió doble en aquell pati de butaques infinit, quan anar-hi era una festa, però on ja hi vaig reconèixer el plaer d’estar a les fosques per veure i viure-hi històries extraordinàries. Amb el Kursal, el Rovy, el Saló Rosa i el Tarragona vaig passar de la sessió doble a l’extinció gradual i dolorosa. Però el cinema continua viu i mentre siguem prou gent que vulguem veure’n, hi haurà, com hi ha avui arreu de la comarca, qui estigui disposat a desplegar una tela blanca, apagar els llums i engegar la màgia.