//Plugins sense CDN ?>
A aquest floc
Que tinc damunt la mà, li voldria
Assegurar l'etern
Tot i fent de ma vida, del meu esclaf,
Del meu passat, dels dies presents,
Un instant solament: aquest mateix, sense límits.
Però ara ja és només
Un poc d'aigua, que es perd
En la boira dels cossos que trepitgen la neu.
Poema de l'autor francès Yves Bonnefoy (1923), del llibre Principi i fi de la neu, El Gall Editor, Pollença, 2006, traducció de Susanna Rafart
(versió en francès:
LE PEAU D'EAU
À ce flocon
Qui sur ma main se pose, j'ai désir
D'assurer l'éternel
En faisant de ma vie, de ma chaleur,
De mon passé, de ces jours d'à présent,
Un instant simplement: cet instant-ci, sans bornes.
Mais déjà il n'est plus
Qu'un peu d'eau, qui se perd
Dans la brune des corps qui vont dans la neige.)