NIT I BOIRA

I ara digues,
digue’m com
collons
i amb què
tremolarà déu,
ai,
l’esgarrifança,
per abastar
un poc
de ploma buida
i abeurar-la
-llengua a fora,
cor estès,
ganya dimònia-
en qui sap
en quina deu
d’on ragi el món
de mal
al món
i la disfressa,
I digue’m com,
llegit el broc,
el raig coent,
l’ànima mòlta
i el turment
direm la fressa
que fa l’aigua
i el color de mort
i tot.

Poema de Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), del llibre Punyetera flor, Labreu edicions, Barcelona, 2014

COMIAT

M'acomiado de la secció citant Francesc Garriga, Ibn Khafaja, Wislava Szimborska, Czesław Milosz, David Castillo, Narcís Comadira, Aleš Debeljak, David Soler-Ortínez, Philippe Jaccottet, Gabriel Ferrater i Iannis Ritsos.

Escriu i digues el que penses: 

no m’he mantingut mai en una sola postura,

prefereixo les excepcions.

Què en direm, de la civilització terrestre?  

Els cotxes aquí també es mullen  

per tu. 

Ets tan a prop quan no hi ets, 

ara que no em veus.

Parlar és, doncs, difícil, si és cercar... cercar què?

Ens ho farà saber. Fins a la fi

ho hem de saber.

Deixa'm venir amb tu.  

ORIOL GABARRÓ