Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,

i el que diguin els vells més repatanis

pensem que, tot plegat, no val un xavo.

Els sols es poden pondre i tornar a néixer:

el nostre dia és curt i, quan se'ns pon,

hem de dormir per sempre una nit sola.

Fes-me petons, mil primer, i després cent,

i uns altres mil, i cent altra vegada,

i uns altres mil de nou, i després cent:

quan n'hàgim fet els milers a cabassos,

perdrem el compte, no fos que el sabéssim

o que ens pogués, gelós, fer un malefici

qui sabés a quant pugen els petons.

Poema de l'autor llatí Catul (segle I abans de Crist), inclòs al llibre de Jordi Cornudella

Les bones companyies, Editorial Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2010, traducció de Jordi Cornudella

(versió en llatí:

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis.

Soles occidere et redire possunt:

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

Da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum:

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus

aut ne quis malus invidere possit

cum tantum sciat esse bassiorum.)