L’abocador i la construcció de majories marca l’agenda política de l’Anoia Sud

A la meitat sud de la comarca es van produir la majoria de canvis a l’alcaldia fa quatre anys. Cabrera d’Anoia, Vallbona  d’Anoia, Piera (encara que amb la mateixa coalició) o Capellades van canviar d’alcalde el 2015. A Masquefa, per contra, encara que Xavier Boquete i CiU van perdre aleshores la majoria absoluta, el també president de Consell Comarcal de l’Anoia ha resistit amb suports puntuals dels altres partits del ple. Aquest mandat, l’Ajuntament de Masquefa ha desplegat un important esforç en obra pública –en especial amb la construcció de la piscina coberta-, que ha estat contestat per l’oposició que considerava que eren més urgents altres qüestions. La polèmica més agra, en tot cas, va ser fa dos anys, amb la situació de l’entitat l’Alzinar. La qüestió del deute que arrossegava aquesta societat va enfrontar durament l’Ajuntament i diversos regidors de l’oposició, en concret, dos dels portaveus: Dani Gutiérrez (PSC) i Xavier Pérez (ERC).

La qüestió de l’Alzinar ha estat motiu de les friccions entre CiU –ara Junts per Masquefa- i els dos partits amb més representació a l’oposició, però si hi ha algun denominador comú a la política masquefina és la preocupació per quan hi haurà indicis de les esperades obres de la B40 i, sobretot, què passa amb l’abocador de Can Mata, de la veïna població dels Hostalets de Pierola, que va acompanyat des del 2010 de l’Ecoparc4. Les forces masquefines s’esgargamellen per demanar el tancament de les instal·lacions, que consideren com un punyal clavat a la vida quotidiana de la vila, tant per l’impacte paisatgístic com per les males olors. El consistori cada cop planteja mesures i reclamacions més dures contra l’abocador. El taulell de joc a les eleccions el completaran, a Masquefa, CUP, PP i C’s.

Als Hostalets, la qüestió també és damunt la taula, però té molts matisos. La tensió política entre ERC i el PSC (que el 2015 van empatar a vots) és la constant a la població, però sembla que comença un nou cicle amb més distensió. I també hi ha un consens per estudiar què fer amb la infraestructura. Es parla d’una consulta popular per decidir què fer amb l’abocador i si cal ampliar els terminis. Les instal·lacions suposen uns ingressos molt importants per a l’Ajuntament, que han fet que els hostaletencs tinguin serveis òptims per a una població relativament petita. Es tracta de mirar endavant i cercar noves possibilitats econòmiques per quan es tanqui l’abocador, i ha sonat la creació d’una central de plaques solars o la proposta d’una cooperativa energètica.

La tensió ERC-PSC també és la tònica des de fa anys a Vallbona d’Anoia. Després d’un mandat molt accidentat, amb moció de censura inclosa i un govern que ha acabat amb tres persones després de diverses desercions. La CUP se suma als partits que estaven a la rampa de sortida i la incògnita és si es reeditarà la clàssica coalició entre PSC i CiU (l’única a la comarca) que ha apartat  ERC els darrers anys del govern, amb l’excepció d’uns mesos el 2015. L’altra gran incògnita és a la Pobla. Mantindrà Santi Broch la majoria convergent, ara sota el paraigües de Junts per la Pobla? El batlle poblatà ha fet front a una oposició molt dura de PARTICIPA #volemunapoblamillor i ERC. La seva majoria absoluta data de la dècada anterior, quan va rellevar Jaume Armenteras. En joc hi ha la majoria, però en el cas que no assolís els sis regidors, caldria veure si les altres forces podrien plantejar una alternativa.