L'acte de Junts pel Sí omple una plaça que riu amb les declaracions de Rajoy

És molt infreqüent que una intervenció d'un president del govern espanyol sigui aplaudida i celebrada en un míting independentista. Però aquest fet paradoxal es va produir ahir al vespre, a l'acte central de Junts pel Sí a Igualada. L'acte venia amb cinc membres de la candidatura, però tot just començar va tenir lloc l'anècdota. L'alcalde d'Igualada Marc Castells va ser convidat a pujar i va assegurar que seria breu. Ho va ser. "Dani, punxa" va demanar. Va sonar aleshores per megafonia la intervenció del president estatal Mariano Rajoy a Onda Cero, embolicant-se amb si els catalans perdrien la ciutadania espanyola i europea (que no) en cas d'independència. La plaça de l'Ajuntament sencera va esclafir a riure i aplaudir. 

La resta del míting, de més d'una hora, va ser intens, amb discursos reivindicatius i emotius. Van engegar les diputades anoienques, Maria Senserrich i Alba Vergès, visiblement nervioses davant la multitud que es congregava a la plaça. La convergent, sobre la jornada decisiva, va afirmar: "ortirem als llibres d'història" i també va citar una frase de Sita Murt "les coses no són impossibles, s'han de provar". Tant ella com la republicana Vergès van cridar a votar el 'sí' per assolir noves conquestes socials "com un salari mínim digne". A propòsit de les declaracions dels darrers dies sobre les conseqüències de la independència, Vergès replicava que "les amenaces són no trobar feina, haver de marxar a un altre país per guanyar-se la vida. Sabíem que ho intentaran tot i més. Tenen por de perdre els privilegis. Els catalans tenim les pensions garantides. Som un país viable". Espera "llevar-me el 28 amb un somriure".

Accent social

Més llargues van ser les intervencions de Turull i Rovira, que van voler marcar el perfil més social de la candidatura, sense deixar d'apel·lar als motius sentimentals. Per exemple, "molts voldrien haver viscut aquest moment", paraules del convergent, insistint que "no podem fallar" i exhortant al públic a sentir-se actors. També amb la clatellada a Pablo Iglesias, "no és un tema de banderes ni cognoms". I, sobre la situació en infraestructures, parlant en clau del corredor mediterrani va lamentar que l'Estat només les construeix després de moltíssimes dilacions: "els darrers que ens van fer carreteres sense que els hi preguéssim van ser els romans, amb la Via Augusta". 

Rovira va esmentar també l'ofensiva de l'Estat i els poders fàctics: "primer pensava que havien quedat sense arguments, després veus que no en tenien... i al final, vist el que diuen, conclous que volen que marxem". També en relació a les paraules del president espanyol, la republicana va etzibar que "Rajoy ni sabia això? Que cutres! No ens la poden treure. En la futura Catalunya independent assumirem segurament la doble nacionalitat". Pel que fa a les paraules de Merkel, Obama i Cameron, va assenyalar que d'aquests "cap mandatari ha negat que tinguem dret a decidir". Rovira va carregar contra les amenaces dels bancs i el govern espanyol, amb aspectes com el tema energètic "amb una factura de la llum opaca, que no para de créixer" i que "es rescaten bancs que han venut productes tòxics, que fan desnonaments". 

Forcadell, la candidata més aclamada, va intervenir al final. Va engegar emplaçant a "convèncer als que no estan en contra de la independència, però no ho tenen clar" i va brandar el mòbil i els "contactes" perquè hom cerqui algun indecís. Incidint en el debat vots-escons, va ser clara: "amb 68 comencem el procés". També com havia assenyalat Turull, ressaltava que "respectarem les identitats de tothom, perquè hem vist com és que no respectin la nostra". Enèrgica, va fer cridar al públic "no tenim por" abans de tenir un record per les paraules de la conferència episcopal (que es resés per la unitat d'Espanya) i recordar després que a la llista de Junts pel Sí hi ha el Pare Manel.