//Plugins sense CDN ?>
Davant una plaça de l'Ajuntament plena, en un acte presentat per Joan Valentí, cinc dels candidats de la llista de Junts pel Sí -Maria Senserrich, Alba Vergès, Jordi Turull, Marta Rovira i Carme Forcadell- van fer el míting principal de la formació a l'Anoia.
És molt infreqüent que una intervenció d'un president del govern espanyol sigui aplaudida i celebrada en un míting independentista. Però aquest fet paradoxal es va produir ahir al vespre, a l'acte central de Junts pel Sí a Igualada. L'acte venia amb cinc membres de la candidatura, però tot just començar va tenir lloc l'anècdota. L'alcalde d'Igualada Marc Castells va ser convidat a pujar i va assegurar que seria breu. Ho va ser. "Dani, punxa" va demanar. Va sonar aleshores per megafonia la intervenció del president estatal Mariano Rajoy a Onda Cero, embolicant-se amb si els catalans perdrien la ciutadania espanyola i europea (que no) en cas d'independència. La plaça de l'Ajuntament sencera va esclafir a riure i aplaudir.
La resta del míting, de més d'una hora, va ser intens, amb discursos reivindicatius i emotius. Van engegar les diputades anoienques, Maria Senserrich i Alba Vergès, visiblement nervioses davant la multitud que es congregava a la plaça. La convergent, sobre la jornada decisiva, va afirmar: "ortirem als llibres d'història" i també va citar una frase de Sita Murt "les coses no són impossibles, s'han de provar". Tant ella com la republicana Vergès van cridar a votar el 'sí' per assolir noves conquestes socials "com un salari mínim digne". A propòsit de les declaracions dels darrers dies sobre les conseqüències de la independència, Vergès replicava que "les amenaces són no trobar feina, haver de marxar a un altre país per guanyar-se la vida. Sabíem que ho intentaran tot i més. Tenen por de perdre els privilegis. Els catalans tenim les pensions garantides. Som un país viable". Espera "llevar-me el 28 amb un somriure".
Accent social
Més llargues van ser les intervencions de Turull i Rovira, que van voler marcar el perfil més social de la candidatura, sense deixar d'apel·lar als motius sentimentals. Per exemple, "molts voldrien haver viscut aquest moment", paraules del convergent, insistint que "no podem fallar" i exhortant al públic a sentir-se actors. També amb la clatellada a Pablo Iglesias, "no és un tema de banderes ni cognoms". I, sobre la situació en infraestructures, parlant en clau del corredor mediterrani va lamentar que l'Estat només les construeix després de moltíssimes dilacions: "els darrers que ens van fer carreteres sense que els hi preguéssim van ser els romans, amb la Via Augusta".
Rovira va esmentar també l'ofensiva de l'Estat i els poders fàctics: "primer pensava que havien quedat sense arguments, després veus que no en tenien... i al final, vist el que diuen, conclous que volen que marxem". També en relació a les paraules del president espanyol, la republicana va etzibar que "Rajoy ni sabia això? Que cutres! No ens la poden treure. En la futura Catalunya independent assumirem segurament la doble nacionalitat". Pel que fa a les paraules de Merkel, Obama i Cameron, va assenyalar que d'aquests "cap mandatari ha negat que tinguem dret a decidir". Rovira va carregar contra les amenaces dels bancs i el govern espanyol, amb aspectes com el tema energètic "amb una factura de la llum opaca, que no para de créixer" i que "es rescaten bancs que han venut productes tòxics, que fan desnonaments".
Forcadell, la candidata més aclamada, va intervenir al final. Va engegar emplaçant a "convèncer als que no estan en contra de la independència, però no ho tenen clar" i va brandar el mòbil i els "contactes" perquè hom cerqui algun indecís. Incidint en el debat vots-escons, va ser clara: "amb 68 comencem el procés". També com havia assenyalat Turull, ressaltava que "respectarem les identitats de tothom, perquè hem vist com és que no respectin la nostra". Enèrgica, va fer cridar al públic "no tenim por" abans de tenir un record per les paraules de la conferència episcopal (que es resés per la unitat d'Espanya) i recordar després que a la llista de Junts pel Sí hi ha el Pare Manel.
Mira Carme, tu pensa el que vulguis, però jo que soc independentista votaré SI en honor a la meva mare que ho hagués fet amb els ulls clucs si restés encara entre nosaltres, ho faré també per... Llegir més poder donar un futur millor als meus fills i nets i per una profunda convicció de que tal com estem no podem continuar i que qualsevol cosa serà molt millor de tal com estem ara mateix.
Estic convençuda amés que continuarem a Europa, que les empreses internacional invertiran molt més en una Catalunya independent que en una Catalunya intervinguda per un govern que li es hostil, que si podem nosaltres decidir quines inversions ens son prioritàries anirem molt millor que amb un govern que en lloc d’apostar pel corredor mediterrani (que es sinònim de riquesa) per exemple aposta per portar l’Ave a llocs que per la baixa utilització que te es clarament deficitari, que tindrem molt més recursos per assegurar les pensions dels nostres jubilats i molts més recursos tambe per destinar als serveis socials que tant necessitem.
Tots els altres raonaments que fas m’importen ben poc ja que estic segura que Europa els solucionarà molt fàcilment. Si ha fet mans i mànegues per mantenir a Grècia amb tres rescats multimilionaris que tothom sap que no retornarà mai més, com podem pensar que no admetrà a un nou país que serà contribuent net i que a més a més els seus ciutadans ja formen part de la Unió Europea?.
A veure, siguem seriosos, i no ho dic pel Rajoy, sinó pels que estan a favor de la independència: Ara resultarà que els catalans independentistes voldran seguir essent espanyols? No fotem! Jo... Llegir més pensava que el que volien era tenir DNI i passaport català, i no això de continuar essent espanyols residents en un país estranger (Catalunya). S’ha d’estar a les verdes i a les madures.
Ah! I no és el mateix ciutadania que nacionalitat.
La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993. Figura a la Part Segona (articles 18 a 25) del Tractat de funcionament de la Unió Europea i al Capítol V de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. La ciutadania de la Unió és complementària i no substitutiva de la ciutadania nacional. Els ciutadans de la Unió són titulars dels drets i subjectes dels deures prevists al Tractat. Com el dret a votar a les eleccions europees, el dret a la lliure circulació, la liquidació i la feina en tota la Unió Europea, i el dret a la protecció consular de les ambaixades d’altres estats de la UE al país d’una persona, entre d’altres.
L’article 20.1 del vigent Tractat de funcionament de la Unió Europea diu: Es crea una ciutadania de la Unió. Serà ciutadà de la Unió tota persona que ostenti la nacionalitat d’un Estat membre. La ciutadania de la Unió s’afegeix a la ciutadania nacional sense substituir-la.
maria
23 de setembre 2015.18:00h
Santa hipocresia, ara resulta que aquestes flors, i els amics del corrupte Oriol Pujol, estan contens, perquè continuarem sent espanyols, si som Independents.
Francament, mes populisme, mes... Llegir més incoherència, mes hipocresia, mes marejar la perdiu, per que els corruptes, seguexin remenant les cireres” impossible !!!!!
Per cert, la ”Belen Esteban” de la Forcadell, estava molt ”juvenil i guai” al míting.
Qui riu ultim, riu millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Sra Forcadell, la catalana espanyola i europea.