Albert Caramés: "En el cas de Gaza, és imprescindible que hi hagi avui mateix un corredor humanitari i que s'assisteixi a la població"

Caramés assegura que cal diferenciar dos grans moments en la història dels conflictes en l'àmbit mundial.
En primer lloc, i des del final de la Guerra Freda, els conflictes van passar a ser de caràcter intraestatal i amb una forta presència i influència dels actors internacionals. Tot i això, arran dels atemptats de l'11 setembre de 2001, "hi ha una forta tendència a l'increment de la despesa militar i un nou focus a la denominada lluita contra el terrorisme".

El cas concret d'Israel i Palestina i la llarga durada del conflicte és una conseqüència directa del fracàs dels acords d'Oslo. Segons Caramés, "el reconeixement dels dos estats estan molt lluny d'assolir-se i la narrativa d'odi cap a l'altre alimenta i defensa la pròpia".

En aquest sentit, i davant un escenari com aquest, com es construeix la pau? "La visibilització de tota mena de violències és el que generen problemàtica. Per tant, és aquesta gestió dels conflictes i prevenció dels conflictes violents, el primer que ens ha d'ocupar". Caramés assenyala que, a partir del moment que han esclatat, "hem de buscar mecanismes de resolució i, sobretot, per a la construcció d'una pau justa i positiva". "Positiva", en el sentit que no només hi hagi una absència de violència, sinó que es construeixen nous contextos per evitar que es torni a repetir i "justa" perquè hi hagi una aplicabilitat en el dret internacional.

Quines prioritats s'haurien de marcar en un conflicte d'aquestes característiques?

Sovint el debat es posiciona en què és prioritari en aquestes situacions: la justícia, l'ajuda humanitària, el desenvolupament, la resolució de conflictes? El primer que s'ha de fer, segons Caramés, és apel·lar a la humanitat i a la protecció de la població civil i buscar una major persecució a través d'investigació i persecució judicial per crims de guerra. A partir d'aquí, es tracta d'identificar els actors i les narratives que puguin teixir ponts per mitigar la violència i per buscar nous contextos per construir la pau.

Tot i això, "hem de saber anar per etapes i complir primer uns mínims fonamentals", explica Caramés. "Si pensem en el cas de Gaza, és imprescindible que hi hagi avui mateix un corredor humanitari i que s'assisteixi a la població".

El paper de la ciutadania

El professor resumeix el paper de la ciutadania en "formar-nos, actuar i mobilitzar-nos. Com a ciutadania crec que tenim la responsabilitat de mobilitzar-nos a través de diverses manifestacions". D'altra banda, adverteix que és important ser conscients dels hàbits de consum que tenim i saber on invertim els nostres diners. "Hem de ser conscients que en un món globalitzat això té unes conseqüències i es poden estar alimentant certes polítiques o certs conflictes". Finalment, és rellevant la mobilització per demanar a tota classe d'administracions una major implicació en la prevenció de conflictes. "Hem d'anar sumant esforços perquè la ciutadania puguem arribar a influir en les polítiques exteriors dels estats que a la vegada conformen, en el nostre cas, la política exterior de la Unió Europea".

"El que volem, des de fa ja 40 anys, és divulgar coneixement a la ciutadania, especialment de Catalunya, perquè pugui tenir elements per formar la seva pròpia opinió i el seu propi posicionament, ja sigui a través de campanyes d'incidència, xerrades de sensibilització o productes de formació i de recerca".

Cicle de xerrades Octubre Solidari

Dijous 19 d'octubre a les 19,30h a l'Espai Cívic Centre és el torn del professor Albert Caramés, que parlarà de Com són els conflictes armats actuals.

Caramés explica per què els conflictes armats contemporanis no són com els que ens expliquen els llibres d'història, les noves formes de violència menys visibles o evidents. També exposarà com ha canviat la manera de fer-hi front, quines tipologies hi ha, quins actors hi solen intervenir i quines són les seves principals causes, el seu impacte i les conseqüències.

Aquesta xerrada tindrà continuïtat el pròxim 2 de novembre, a les 19:30 h a l'Espai Cívic Centre, amb la intervenció del professor Antoni Soler, expresident de FundiPau, activista per la pau i la no-violència, amb una llarga trajectòria en entitats i associacions i autor de diferents articles i llibres sobre la cultura de la pau. Departament de Comunicació Albert

Aquesta segona part, abordarà, des d'una perspectiva teòrica i pràctica, els principals mecanismes de resolució de conflictes. Així, es mirarà d'aplicar estratègies i eines que puguin ajudar a resoldre els conflictes quotidians, a més de veure com s'han resolt en els contextos de conflictivitat armada. La xerrada mostrarà com, la majoria de conflictes, per molt que es pensi el contrari, es resolen de forma pacífica.

Difondre la cultura de la pau i la no-violència ajudarà a crear una societat crítica i exigent, amb més força per pressionar els governs i amb més arguments per poder transformar el món.