L'alcalde d'Igualada exigeix a la Generalitat que mantingui l'Oficina Liquidadora a la ciutat

El darrer punt de l'ordre del dia de la sessió plenària de dimarts a Igualada, la moció de suport a les Oficines Liquidadores de la Generalitat va acabar generant una discussió d'alt voltatge entre Marc Castells i Josep Maria Palau. Segons el govern igualadí, les treballadores de l'Oficina Liquidadora d'Igualada els van traslladar la setmana passada la seva inquietud davant les notícies que en el nou desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya, el centre de la capital anoienca pot desaparèixer. Castells avisa que "defensarem amb ungles i dents que no es mogui d'Igualada. I més si Manresa, Vic i Vilafranca mantenen la seva oficina". L'alcalde es mostra indignat amb la Generalitat ja que "ningú ens ha avisat que Igualada perd la seva Oficina i no apareix en aquest nou desplegament". Els representants de CiU i ERC es van acusar mútuament de fer ús polític de la situació.

De fet, el batlle d'Igualada intentava aquest dimecres posar-se en contacte amb Oriol Junqueras, vice-president de la Generalitat i responsable de l'àrea d'Economia i Hisenda, per tractar el perquè la ciutat no consta en el mapa del desplegament de l'Agència Tributària. Per bé que la decisió prové de la Generalitat on governa Junts pel Sí (on s'inclou el partit de Castells), assegura que "Igualada passa per davant del partit, no podem permetre'ns perdre l'Oficina Liquidadora i tot el que genera". En el desplegament les ciutats passaran a comptar amb oficines de gestió integral i l'Ajuntament vol que Igualada figuri en un mapa "on de moment no és". 

Topada CiU-ERC

"Qui vagi en contra d'això va en contra de la ciutat" deia l'alcalde durant el ple. Josep Maria Palau, d'Esquerra, assegura que "vam intentar posar esmenes a la moció" i que "estant d'acord amb els punts de la moció, com garantir el servei i els llocs de treball" van portar a l'apartat de mocions posteriors un redactat diferent. Palau demanava canviar dos paràgrafs un dels quals feia referència a "intent de desmantellar" la xarxa d'Oficines Liquidadores.

Palau va assenyalar que "volem defensar els llocs de treball d'aquestes persones" però que "amb aquest redactat estan demanant al president Puigdemont que pari la creació de la nova Agència Tributària". Demanava "trobar una solució entre totes les parts" per una moció conjunta i no oferir a PSC i PP "l'espectacle d'un enfrontament entre components de Junts pel Sí".

Castells va contraatacar amb un "s'ha fet mal amb aquest tret al peu?" i afirmava que "mai posaré per davant els interessos del meu partit per davant dels d'Igualada, vostè sembla ser que sí. Posa per davant el seu interès que la ciutat". Va brandar el mapa del desplegament on no figura Igualada i va retreure de nou que "a nosaltres no se'ns ha informat de res. Això el pot invalidar per governar la ciutat". 

El republicà va acusar  l'alcalde de sobreactuar i li retreia que "sent a la direcció del Partit Demòcrata ho hauria de saber" i que "a Igualada hi haurà oficina també, més enllà d'aquest mapa. I els treballadors i treballadores podran seguir a la ciutat". Palau assenyalava que quedaran oficines de primer nivell, amb 15 oficines, i 142 desplegades per tot el territori. "Sí que estic d'acord a lluitar per una oficina de primer nivell o canviem-ho" proposava.

La dissensió va arribar també sobre quina conselleria hi ha al darrere de la decisió: Palau assenyalava la de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, a càrrec de Meritxell Borràs (CiU) sobre el futur de les treballadores; Castells, a Economia i Hisenda, on hi ha el vice-president Junqueras (ERC). 

Els altres partits també hi van dir la seva. Jordi Riba, de Socialistes, va protestar pel debat que havien fet Castells i Palau, "ambdós de Junts pel Sí i el seu debat de partits". Va avançar estar a favor de la moció perquè "el servei i els treballadors han de seguir a Igualada". Albert Mateu (CUP) es va mostrar perplex "perquè un alcalde que està al partit que lidera el Procés no sabés aquesta mesura". Va apuntar que "calia baixar del burro i posar-nos d'acord". Darío Castañé proposava "tranquil·litzar-nos" i, finalment, el popular Agramunt tirava d'ironia: "sort que van junts, Junts pel Sí".