Els alcaldes d'Igualada expliquen el seu compromís a DdD

Els 35 anys i 8 mesos d'història del municipalisme democràtic igualadí es van reunir ahir al vespre a l'Ateneu. Amb la conducció del periodista Jordi Cuadras, el Dimarts de Diàlegs va portar a debat "Et presentaries per ser alcalde d'Igualada?". Els convidats eren els cinc homes que han portat la vara des de 1979:  Manuel Miserachs, Ramon Tomàs, Josep Maria Susanna, Jordi Aymamí i Marc Castells. Va obrir el foc el professor de Ciències Polítiques de la UAB, Ramon Canal, per donar pas després als altres cinc protagonistes. Els alcaldes van recordar el seu pas per l'alcaldia -en el cas de Castells, el seu dia a dia actual- i van explicar com hi van arribar. Quatre d'ells a partir d'un compromís ja adquirit primer en la militància social i després en la política. Arribar a alcaldes ha estat una qüestió "de vocació de servei" asseguraven, però també la continuació lògica de la vinculació a entitats culturals, socials o partits des d'on assumien ja quotes de compromís.

Abans de les sucoses explicacions dels batlles, Ramon Canal va exposar que "cal ser d'una pasta especial per ser alcalde" i que el model actual d'elecció directa "permet interacció directa amb la ciutadania" però obre la porta  que es desenvolupin "personalismes". La cordialitat va imperar entre els cinc batlles que van coincidir en els sacrificis que han hagut de fer en la vida personal: "la meva relació amb els fills se'n va ressentir" confessava l'efímer Ramon Tomàs, d'UDC, alcalde durant uns mesos de 1991 i 1992, però que va ser molts més anys regidor. Manuel Miserachs i Jordi Aymamí van detallar "les nits sense dormir" per diferents motius. El primer per una querella criminal que es volia posar a l'Ajuntament per una firma casual en un contracte d'una empresa en fallida; el socialista, per haver hagut de governar tants anys en minoria (del 2003 al 2011). Les esposes dels alcaldes van emergir com a heroïnes: "són les que més esforç fan. Sense el seu suport no podríem fer res" van coincidir tots cinc. Castells va donar detalls dels sacrificis de la parella: "he de respondre missatges al facebook per temes concrets de la ciutat fins i tot poc abans de dormir".

Canal remarcava que el municipi és l'administració més propera i els batlles van assentir. "No existeixen els dissabtes ni els diumenges lliures" segons Tomàs, mentre que Susanna manifestava que l'única excepció al seu compromís com a alcalde "eren els partits del Barça. No feia coincidir mai els plens amb un partit". Viure a la ciutat i creuar-se amb els veïns és, reconeixien, una prova constant de la gestió del polític. "Hi ha un esforç constant, però ser alcalde sempre compensa".

Manuel Miserachs, entranyable

El primer dels cinc alcaldes, Manuel Miserachs (UDC), va governar de 1979 a 1991. Va comentar els inicis del seu compromís, militant d'Unió Democràtica des de 1948. Confessava que "he somniat amb l'Ajuntament. Portava una vida que no em permetia veure les meves filles al llarg del dia". Va aixecar aplaudiments quan va exclamar que un polític "ha de tenir l'honradesa com a valor principal. Si no és així, i s'aprofiten del càrrec, simplement fan fàstic". Lúcid, va arrencar somriures amb els  records de la seva època com a activista polític i alcalde pioner de la democràcia.

Ramon Tomàs, 'fair play'

Va ser alcalde 8 mesos entre 1991 i 1992. La seva etapa -va ser descavalcat per Jordi Aymamí i el primer Tripartit en una moció de censura-va ser comentada, sobretot tenint en compte que el seu adéu va tenir molt a veure amb les friccions entre CDC i UDC. Tomàs va remarcar que "volia ajudar la societat on vaig néixer" i que "malgrat tot, vaig fer bons amics, en especial a les files dels meus rivals polítics".

Josep Maria Susanna, pacificador

El seu període de 1995 a 1999 va ser un parèntesi entre les dues etapes d'Aymamí. Va fer broma sobre que el socialista hauria d'estar "partit en dos" ja que el va precedir i el va succeir. Susanna comentava com la seva arribada en política no venia d'una experiència prèvia, sinó d'una petició personal de Jordi Pujol i Miquel Roca que el van citar a Barcelona per demanar-li que fos alcaldable com a home de consens i posar fi a la batalla CDC-UDC a la ciutat.

Aymamí, campista

L'únic batlle que no ha pertanyut a CiU i el de més durada, en dues etapes (1992-1995 i 1999-2011). El socialista va relatar la seva història: "als Caputxins em vaig imbuir del compromís cristià i vaig estendre més tard el compromís a la societat". Va militar a la CNT i després, a través de l'àmbit laboral, va anar aproximant-se al món de la política. Va acceptar d'Antoni Dalmau la possibilitat de ser alcalde, el 1991. Sobre els rumors que té una casa a Andorra, preguntat pel públic, Aymamí va dir somrient que "a Andorra només hi he tingut una roulotte".

Castells, activista

El batlle igualadí a dia d'avui, Marc Castells, va començar la militància des de l'independentisme. En concret va recordar "uns campaments al País Valencià, amb 14 anys, on hi havia Mossèn Ballarín. Des d'aquell moment ja volia contribuir a la independència". Després va venir la seva època d'activista, en la seva etapa universitària. Va ser un dels impulsors de l'alternativa al servei de la Hispano Igualadina: "vam contractar un bus de Gibert a un preu més econòmic. L'omplíem amb 45 persones. Va funcionar dos dies i el tercer ens va parar la Guardia Civil al Bruc dient-nos que era il·legal".