L'Anoia va a les urnes, amb l'hegemonia entre Junts i ERC en joc, i amb nous convidats

Des que van partir peres com a Junts pel Sí, el 2017, Junts per Catalunya i ERC s'han anat alternant les victòries electorals a l'Anoia. El 21 de desembre d'aquell any, a les eleccions al Parlament, els junters van guanyar amb 17.864 vots, mentre que C's era segona força i ERC tercera (16.139 vots). El 2019 hi va haver quatre 'rounds', dos el mateix dia. A les eleccions generals del 28 d'abril i 10 de novembre, la candidatura d'Oriol Junqueras es va imposar. A les municipals d'aquell maig, els republicans van guanyar per 200 vots, ara bé, a les europees del mateix dia van ser els junters els que van guanyar. Aquest diumenge, la pugna entre els dos grans partits independentistes torna i amb C's en caiguda lliure. Però han aparegut nous factors i convidats: l'espai de Junts s'ha dividit i hi ha el PDeCAT que té una implantació territorial molt forta i es desconeix quin pes té en l'àmbit postconvergent. Serà un dels jutges. L'altre, la CUP, amb un discurs més rupturista que els republicans, i que segons les enquestes els donarà rèdits. El PSC, per la seva part, aspira a superar el llindar els 9.000 vots als comicis al Parlament en el que està estancat des de l'adéu de Pasqual Maragall.

La participació, una incògnita

Les eleccions del 21 de desembre de 2017, les penúltimes, es van fer en un moment històric completament excepcional (de fet, no les va convocar ni el Govern, van ser
imposades via 155) i les d'aquest diumenge 14 de febrer tampoc han estat fixades de manera definitiva pels representants dels catalans i les catalanes, sinó pel TSJC, que
suspenia el decret del Govern que les situava el 30 de maig. L'escenari que surti dels comicis serà excepcional també i segons els resultats i la configuració del Govern, podria
ser nogensmenys excepcional per a l'Anoia. Sis persones de la comarca poden entrar al Parlament com a diputats. D'això en dependrà, bona part, qui guanyi els comicis i qui  formi l'executiu català que ha de portar les regnes del país fins al 2025, si tot va bé.

Caldrà veure el pes de l'abstenció. Des del 2006, la participació sempre ha anat en augment a la comarca. Aquell any van votar un 56,4% dels electors, mentre que el desembre de 2017 la xifra havia escalat a 82,77% del total de persones convocades. Van votar 72.695 anoiencs i anoienques. Mai n'havien votat tants. En les eleccions de fa dos anys al Congrés, en un moment d'alta polarització política i sense pandèmia, van votar 68.667 persones, un 77,05%.

Presència rècord

Mai la comarca ha tingut més de tres diputats al Parc de la Ciutadella. A partir del dia 15, segons els resultats, poden arribar a haver-hi sis anoiencs entre Parlament i Govern. Podrien ser cinc igualadins i un tousenc. Aquestes eleccions porten per primer cop una presidenciable igualadina, Àngels Chacón, pel PDeCAT, i una altra presidenciable amb un vincle molt fort amb Igualada, Laura Borràs, de Junts. La que entrarà segons totes les travesses al Parlament és l'actual consellera de Salut, Alba Vergés, d'ERC, que és al lloc número sis de la llista republicana. Hi ha doncs, la presència gairebé segura d'Alba Vergés i les altres cinc són força probables. El PDeCAT pot obtenir representació i això portaria a dos igualadins a la Ciutadella: Àngels Chacón i el seu número tres, Marc Castells, batlle d'Igualada. Uns bons resultats d'ERC i que formi part del Govern (pot pactar a dreta i a esquerra,  amb l'espai postconvergent o amb Comuns i la CUP), permetrien de ben segur l'entrada del batlle de Tous, David Alquézar, al lloc número 24 de la llista republicana.

L'entrada al Govern i que es cedís l'acta de diputat dels consellers i conselleres més ben situats és una pràctica habitual i, així, Alquézar té força opcions. Les mateixes que la
igualadina Judit Guàrdia, de JxCat, que és al lloc 25è de la llista juntera que encapçala Laura Borràs. Si els junters poden formar Govern, a més de Laura Borràs, les renúncies
a l'escó situarien a Guàrdia com a diputada. També, amb molts números per entrar, hi ha el socialista Jordi Riba. És el dinovè a la llista que lidera Salvador Illa i el PSC, segons totes les travesses, sembla que creixerà en nombre d'escons, a costa de C's. Altres dels anoiencs que van a llistes són els cupaires Aleix Auber i Meritxell Baqué, Sandra de la Iglesia (Junts), Noemí Trucharte (PSC), Rafa Moya (Comuns) o Bàrbara Ortuño (ERC).