Un anoienc al senat?

En les eleccions del 2000, 2004 i 2008, les forces d’esquerres agrupades en l’Entesa van aconseguir emportar-se tres dels quatre senadors en joc a cadascuna de les circumscripcions catalanes. El quart senador se’l va emportar CiU com a segona força més votada. Això deixava ja d'antuvi sense gaires oportunitats al candidat igualadí al Senat, el convergent Jordi Torra, que es va presentar per la circumscripció de Barcelona.

La desfeta del pacte de l’Entesa, formada per PSC, ERC i ICV i anunciada el passat 19 de setembre pel nou president d'ERC, Oriol Junqueras, torna a donar opcions a CiU. En aquest cas, si Jordi Torra acaba sent designat un dels tres candidats a Senador, l’Anoia tindrà moltes opcions de tenir representació a la cambra alta. En aquestes eleccions, tot i que els senadors s'escullen mitjançant el sistema de llistes obertes, al voltant del 80% dels electors actua com si fossin llistes tancades i només marca els tres candidats que li proposa el seu partit.

Quatre representants

A les eleccions al Senat, cada circumscripció electoral designa quatre candidats, per bé que cada partit només pot presentar tres candidats. Així, el més habitual és que la llista guanyadora col·loca els seus tres representants, i la segona formació més votada en col·loca un, a mode de mecanisme de compensació.

La coalició Entesa Catalana de Progrés, el pacte electoral que des del 2000 formaven PSC, ERC i ICV, va aconseguir quedar primera als comicis del 2000, 2004 i 2008, i es va emportar tres dels quatre diputats en joc a cadascuna de les circumscripcions catalanes. De cara al 20-N, força analistes polítics asseguren que CiU guanyarà a Girona, Lleida i Tarragona, i hi ha el dubte de si també ho farà a Barcelona, o bé el PSC hi sabrà mantenir la primera posició.