Igualadins que viuen al Regne Unit confien que el Brexit no els afecti

La setmana passada, el dimecres 29 de març, el Regne Unit feia oficial l'inici de les negociacions per deixar la Unió Europea. Entre les múltiples conseqüències d'aquest moviment, que els electors britànics van votar favorablement el juny passat, hi ha la situació legal de moltes persones. La crisi va portar a força catalans, sobretot de franges d'edat joves, a cercar oportunitats al nord d'Europa. Ara, ja establerts al Regne Unit, es troben amb una situació inesperada fins fa ben poc, en la que caldrà negociar l''status'. Tres anoiencs consultats aquesta setmana expliquen com l'activació d'aquest nou escenari ha despertat un intens debat. Amb tot, confien en continuar a terres britàniques.

La que fa menys temps que és a les Illes és Carla Tarrida. Infermera, "fa dos anys i mig que visc al Regne Unit i ja en farà quasi un des que hi va haver el referèndum sobre el Brexit. Ara mateix estic estudiant en una universitat del nord de Londres el postgrau per ser llevadora, però inicialment vaig venir a treballar com a infermera en un hospital del sud del país". L'àmbit en el que treballa, el sistema de salut, és un dels que més depèn dels professionals que han acudit des d'altres punts d'Europa. Carla admet que "el Brexit ha generat controvèrsia" ja que "una gran majoria de professionals sanitaris no són britànics (en especial infermeres i auxiliars d'infermeria)".

La jove igualadina explica que segons el diari 'The Guardian', "hi ha quasi 60.000 europeus treballant per la National Health Service actualment i malgrat això, segueixen tenint problemes diaris per cobrir els torns degut a la falta d'infermeres i auxiliars". El Brexit és un tema polèmic i es va votar en part afavorit pel discurs antiimmigració. Però "pel que fa a la meva experiència, jo encara no m'he trobar cap pacient que em faltés el respecte pel fet de ser estrangera, al contrari, han estat tot elogis per la bona feina que fem. D'altra banda, tant companys de feina com supervisors de planta sempre m'han mostrar el seu suport i m'han demanat que no marxi, que ens necessiten a tots".

Tot i així, comenta que "sé d'altres companyes que si que s'han trobat en situacions més delicades quan alguns pacients, o els mateixos companys d'equip, els han faltat el respecte amb comentaris xenòfobs". En un sector amb una altra presència de persones vingudes de fora, la situació "és de desconcert i incertesa. Ningú sap què passarà si finalment el Regne Unit marxa de la Unió Europea, com arreglaran els papers de la gent ja contractada o què demanaran als que vulguin venir en un futur".

Per la seva part, Carla no sap exactament "quins processos hauré de seguir per poder convalidar el títol de llevadora cap a Espanya, o Catalunya" si es fa efectiva l'independència. És optimista perquè "el Regne Unit no podrà oferir un bon servei sanitari sense tots els professionals europeus que hi treballem ara, i ens haurà de posar les coses fàcils per tal d'evitar un èxode massiu i quedar-se sense professionals que tinguin cura dels seus pacients".

"És un moment històric"

Amb un bagatge més llarg al Regne Unit hi ha Marc Pujol. Fa 11 anys que viu a Londres. Afirma que "no crec que la meva situació canviï legalment". El canvi que pot significar el Brexit "em preocupa, però vull quedar-me aquí". Amb cinc anys és suficient per tramitar els papers de la residència, per tant, es mostra confiat. 

Els efectes del Brexit són tema diari de conversa entre el cercle d'amics del Marc, també amb els companys de feina. "És una qüestió que surt sovint, que és al carrer. Sense anar més lluny, els liberal-demòcrates van fer una manifestació a Londres el dissabte anterior a que s'engegués el període" explica. L'igualadí matisa que "ara s'obren dos anys de negociacions sobre com serà aquesta sortida, per tant, hi ha moltes coses obertes. És un moment històric i molt interessant".

Per primer cop està veient ara "molts anglesos que se signifiquen per continuar a la Unió Europea. Durant molts anys, abans del Brexit, ser pro-europeu no era 'cool', no era guai". En aquest sentit, "s'ha trencat un tabú". I el debat continuarà en aquest període de dos anys: "espero poder-me quedar aquí i viure-ho". Es sorprèn de tota la gent "que va votar pel Brexit. Una vegada m'ho han dit, me n'he fet creus. Però no se'n penedeixen. Tothom està d'acord que la UE necessitava reformes". No descarta que hi hagi una nova votació sobre el tema.

"Hi ha qui està marxant"

El seu matrimoni amb una ciutadana britànica fa que Miquel Domènech, resident a la Gran Bretanya des de 2009, estigui tranquil sobre els efectes que pot tenir el desenllaç del Brexit. Està decidit a quedar-se al Regne Unit. Comenta que "tinc la residència permanent" al país i que no el preocupa el que se'n pugui derivar de les negociacions.

No obstant, veu que "hi ha molta gent que arrel del Brexit està marxant o s'ho està mirant". Una de les conseqüències és en el sector on treballa Carla Tarrida. Domènech, tècnic informàtic, afirma que "s'estan quedant sense infermeres". Afegeix que "la premsa en va plena" sobre aquests casos. Qui marxa són "europeus de molts llocs diferents, però sí que hi ha moltes persones que venien de l'Estat espanyol que estan tocant el dos".