//Plugins sense CDN ?>
Enhorabona i sort a Marc Castells, que amb tota probabilitat serà el futur alcalde d’Igualada. Desitjo que sàpiga trobar el camí que porti Igualada a una nova etapa amb més autoestima i, sobretot, més llocs de treball. Que sàpiga trobar els aliats polítics per tirar endavant un Pla Urbanístic que respecti el nostre patrimoni. Que aposti pels emprenedors que arrisquen, i que doni el suport que les entitats culturals es mereixen i que no sempre han tingut. Que forci al Govern de la Generalitat a invertir més en la comarca i ha desencallar projectes com l’Eix Transversal Ferroviari i l’Aeroport Corporatiu. Que recordi els 7.500 igualadins que van anar a votar en el referèndum per la independència i que tingui clar que, a l’Ajuntament, només hi han d’onejar les nostres banderes. I que no s’aliï amb aquells que volen trencar la cohesió social fent demagògia contra la immigració.
Enhorabona als companys d’Esquerra a l’Anoia que, en un moment de crisi greu de les sigles a nivell nacional, han revalidat els bons resultats a la comarca i han estat vencedors en municipis on governaven com Els Prats de Rei, Jorba, Carme, Vallbona o Sant Martí de Tous, llocs on s’ha demostrat que els ciutadans valoren la feina ben feta des dels governs municipals.
I molta sort a tots aquells que, des de les seves noves responsabilitats municipals, sabran que la millor manera de treballar pel país és treballar per la seva gent, en el dia a dia. Que tenen clar que només aconseguint un país més lliure i menys dependent d’Espanya podrem gestionar millor les necessitats dels nostres conciutadans. Que només si tenim més recursos i més competències podrem donar més serveis a la nostra gent.
Marina Llansana
josep, pot ser que topar amb la política ja no et serveixi. Però crec que hi havia gent amb una bona dosi d’ètica que es presentava, segurament en partits més petits i tot i que estic d’acord... Llegir més amb l’actitud crítica, crec que no l’hem d’abandonar mai, sempre estem donant els ajuntaments als mateixos, perquè n’hi ha que sí que van a votar partits i no persones. Hi havia molta gent independent també a les llistes.
Les cup han anat fent feina a molts llocs i ho estan aconseguint, continuen sent molt crítics amb el sistema, però no estan deixant que els partits (sobretot els grans) s’ho facin tot.
Aquí si continuem així anirem de majories del PSC a majories de CIU eternament i això sí que fa que tot es podreixi.
Alba.
Marina,
Només puntualitzar que molts dels indignats contra el sistema saben/em que és arremengar-se pels nostres pobles i dedicar-hi hores i volem canalitzar la indignació intentant canviar les... Llegir més coses. Però hem topat amb la política i ja no ens serveix. Els vicis de la política són un impediment sovint infranquejable per persones amb una bona dosi d’ètica que defugen haver de conviure amb interessos de personatges de partit, amb objectius estratègics de partit que res tenen a veure amb necessitats del ciutadans, amb interessos econòmics variats poc confessables, ... qui millor que vós podria fer-nos la llista acuradament. Quan enlloc de ser una eina al servei dels ciutadans la política arrossega a servir a altres finalitats (les que siguin) potser és adequat no voler fer de marioneta.
El mès fàcil és deixar el teu llit i anar a dormir a la plaça del poble? Està bé!
Arremengar-se i dedicar les hores del seu temps lliure? Si no cobressin ni un duro em semblaria encertat el... Llegir més comentari!
Un altre comentari per l’Isabel, ”elegància saber fer i saber estar” digne d’una dona? Molt bé! Fantàstic.
Pel demès molt bé!
una abraçada!
Enhorabona pel teu comentari. Hi estic totalment d’acord.
Un artícle amb l’elegància del saber fer i saber estar, digne d’una dona, d’una política de casa nostra amb un futur... Llegir més indiscutible.
Una abraçada.
Marina
Aixo es quasi la carta els Resi ,
Que Melcior gaspar I Baltasar t escoltin.
Ma grada Igualada pero tambe m agrada NY.
josep
24 de maig 2011.10:37h
Ja t’entenc Alba, però en conec tants que han acabat bandejats pel sistema, o engullits literalment, que indignar-se i donar un cop de puny a la taula hauria de fer normal la feina i l’actitut... Llegir més de les persones que em poses a l’exemple i potser deixarien de ser marginals.