Els batlles anoiencs veuen amb bons ulls passar els mandats municipals a sis anys

La majoria de batlles anoiencs que ha consultat AnoiaDiari són favorables a la proposta que prepara el govern de la Generalitat i que han avalat fins ara uns 500 càrrecs electes municipals, una proposta que significarà una autèntica sacsejada pel món local. El document preveu que els mandats municipals passin de quatre a cinc o sis anys, a més d'altres canvis substancials com una segona volta entre les dues llistes més votades, similar al sistema francès. Les eleccions també canviarien en el calendari i passarien a ser a l'octubre. Un canvi motivat per la problemàtica que troben alguns equips de govern d'afrontar el seu primer mig any amb un pressupost i uns projectes que pertanyen a un govern anterior.

El batlle d'Igualada, Marc Castells, considera que la proposta "té tota la lògica del món; quatre anys sovint es fan curts per poder desplegar un projecte de govern i un projecte de ciutat. Especialment perquè quan un govern assumeix per primer cop la seva responsabilitat, hereta el pressupost elaborat pel govern anterior i, per tant, triga un any a poder impulsar la seva pròpia acció i aplicar allò que havia proposat en campanya electoral". En segon terme, opina que "si posteriorment no renova la confiança de la ciutadania, tres anys són pocs per desplegar el projecte que havia proposat".

Portar les eleccions a la tardor és un altre dels punts que proposa el document. L'igualadí manifesta que "també és una proposta necessària per fer més eficient l'administració local: amb eleccions al maig, el govern no pren possessió fins pràcticament el juliol i això suposa que ben bé fins el setembre, govern i ajuntament no tornen a arrencar a ple rendiment, els mandats haurien de començar a començament d'any i no a la meitat, com succeeix ara". En aquest punt, Jordi Badia, alcalde de Calaf, s'hi mostra d'acord amb matisos, ja que "cal quadrar bé els 'tempos'. Les eleccions haurien de ser molt aviat, primers d'octubre perquè la presa de possessió ja se n'aniria al novembre i seria difícil poder elaborar ordenances i pressupost".

Badia, de tota manera, és favorable a les propostes que contempla el document. "És positiu perquè els ritmes de les administracions són lents i un mandat és curt per alguns projectes, que no els pots acabar amb garanties. Sí que és cert que en part és perquè els tràmits administratius són llargs, però són llargs precisament per donar garanties en els processos". El batlle es va quedar a 19 vots de la majoria absoluta i veu la proposta d'anar a segona volta amb cert escepticisme: "no sé si resol gaire cosa pels que hem de governar en minoria. Hauria de quedar clar quins mecanismes hi ha perquè es respecti el mandat de l'alcalde i la llista més votada". La paràlisi d'algunes propostes a l'Ajuntament de Calaf pel bloqueig de l'oposició, una dificultat recorrent aquest mandat, "hauria de tenir altres vies per resoldre's, en el mateix marc normatiu actual hi havia un punt que evitava que un pressupost es pogués prorrogar dos anys seguits, però el TC el va tombar". 

Considera "molt recomanable" una altra de les propostes, la limitació de mandats a dos, "siguin 8 ó 12 anys", tot i que recorda que "en el marc normatiu espanyol aquests canvis seran molt i molt difícils, són més de cara a quan hi hagi la República Catalana". A favor d'aquestes propostes hi ha també Jordi Madrid, alcalde de Piera, la segona població de la comarca. Apunta que "no conec amb profunditat aquestes propostes, però em semblen correctes. Hi ha més marge en sis anys per acabar l'obra de govern. Sobre fer les eleccions a l'octubre, si permet elaborar els pressupostos i no haver d'engegar un mandat amb els comptes d'un altre govern també està bé".

"El millor seria un mandat de sis anys" considera Jaume Riba, alcalde de La Torre de Claramunt des de 2009, "perquè evitarà que moltes iniciatives quedin al calaix. Un mandat de sis anys permet més rendibilitat política. Una extensió de sis anys, o fins i tot cinc seria molt positiu. Una altra cosa és el punt de vista de les oposicions...". En canvi, l'alcaldessa de Vallbona d'Anoia, Maribel Ferrer, manifesta que "ja és correcte l'actual format. Quatre anys és una bona opció".