Campanyes electorals: no canviar per no arriscar

Abans d'entrar a fixar-nos en detall per a cada cas, cal fer unes consideracions de caire general, malauradament des d'un punt de vista crític. Anem al tall.

Ens vénen preguntes al cap

La campanya electoral i els cartells de cada formació és la millor manera de comunicar dels polítics de cara al poble? No s'hauria de pensar en el receptor més que en l'emissor? No podríem trobar, en general, altres alternatives per millorar la transmissió del projecte de futur de cada formació?. I finalment... Cal repensar la despesa de les campanyes electorals en banderoles, cartells, opis, correu, en plena societat digital?

Constatacions

En la majoria dels casos s'ha optat, com ve sent habitual, per la cara del líder de cada formació, a excepció feta de les CUP que aposten per una imatge col.lectiva. En els primers s'hi pot constatar un màxim control de l'expressió, el somriure i la posta en escena, i un excessiu ús del photoshop, que fa que resultin poc naturals, poc creïbles. Pensar més en qui comunica que amb qui es vol comunicar, porta a posar tot l'esforç en la imatge que en cada cas es considera que ha de transmetre aquesta persona, en detriment d'altres valors.

Valoració partit a partit

CiU

Es presenta el candidat amb els braços oberts que evoca directament a la d'un líder (a les xarxes s'ha comparat a la de Charlton Heston a la pel·lícula 'Els deu manaments'). Està col·locat sobre un fons de banderes onejant, molt treballat amb el photoshop, creant diferents plans amb llum/ombra així, com desenfocs en les banderes de primer terme, algunes estelades. L'eslògan fa referència directa a aquesta imatge. El resultat és molt coherent però alhora queda poc natural. Pel que fa a l'estructura del logotip és correcta, tot i que incorpora massa elements gràfics i conceptuals.

PSC

En aquest cas s'ha optat per un súper primer pla del candidat, sense cap altre acompanyament. És una aposta lloable ja que s'entén la voluntat de donar la cara, però que es corre el risc d'altres interpretacions. Pel que fa a la construcció de la capçalera, s'utilitza la paraula 'Federalisme' que és un concepte que, tot i que respon directament a l'argument de campanya, podria ser poc clar encara pels ciutadans. En aquesta línia tampoc sembla massa planera la frase que l'acompanya. Per altra costat la identitat gràfica de logo és neta i fàcilment identificable.

PP

Com passa en el cas de CiU la imatge de la candidata i el fons d'acompanyament també estan molt retocats, aquest darrer de manera especial. L'eslògan és molt clar i defineix adequadament el posicionament del partit. És molt subtil l‘us de la 'ny' i la 'ñ' segons la paraula. No es tan clar, en canvi, la imatge afable que desprèn la candidata amb la seva línia política agressiva dins la campanya. S'hagués pogut buscar més coherència en aquest fet. La composició gràfica és correcta, en canvi el logotip del partit és poc net i amb massa elements gràfics.

Esquerra

Funciona bé l'eslògan de capçalera ja que també té un fil argumental directe amb el lema que es va utilitzar en la manifestació de l'11 S. Pel que fa a la fotografia del candidat, sembla que no és molt agraït un primer pla tan tancat com tampoc el fons de muntanyes que no s'entén massa bé que vol expressar. La coherència gràfica es correcta excepte en el logotip que conté massa elements i diferents tipografies. Potser la paraula 'Catalunya' es podia haver recol·locat en la composició general del cartell. Cal destacar la incorporació d'un codi QR, element pràctic i que aporta un valor de modernitat.

ICV

És segurament el cartell més correcte gràfica i comunicativament. La composició és molt encertada, així com l'ús del color i en aquest cas, amb la fotografia del candidat en blanc i negre. Junt amb el de CiU, el candidat no mira 'a càmera' i aconsegueix, sumada a l'eslògan, una bona transmissió comunicativa. També el 'base line' és molt clar i defineix en dos missatges el posicionament del partit de cara a aquestes eleccions. L'element potser més discutible és la col.locació dels logotips de la formació a la part superior dreta, girats cap a un costat, fet que en dificulta la lectura. Tampoc hi ajuda la profusió d'elements i missatges dins la mateixa pastilla de color.

SI

Com en el cas d'ICV la composició gràfica i sobretot tipogràfica són molt coherents. L'ús d'una mateixa tipografia, en el cas de SI, fa que el cartell quedi net i ben composat. Hi ajuda també la claredat del fons. Pel que fa a la composició de l'eslògan, s'entén que es pretesament redundant, però potser s'hagués pogut optar per la síntesi. No es tan encertada l'expressió del candidat, ja que no desprèn massa naturalitat. Pel que fa a l'estructura del logotip, la marca i el tractament tipogràfic és dels més encertats de totes les formacions.

C's

L'estructura gràfica d'aquest cartell no acaba de funcionar en el seu conjunt. Si bé es coherent i fàcilment identificable per aquest partit l'us del color taronja, aquest queda dispers sota una composició gràfica i tipogràfica de l'eslògan poc encertats. Tampoc és gràficament agraïda la composició de les banderes dins d'un cor. S'entén la voluntat de transmissió, però el resultat és poc reeixit. Cal dir que, en canvi, l'eslògan és prou clar de cara a la seu posicionament com a partit. El logotip del partit és junt, amb el de Si i PSC, dels més correctes.

Pep Valls, membre de l'associació disseny=igualada