//Plugins sense CDN ?>
Segons el CESCA, el resultat de la reunió va ser ‘molt satisfactori, atès que el conseller es va comprometre a acceptar la sol•licitud que aposta per fer que la línia de ferrocarril passi pel lateral sud del futur sector industrial. D’aquesta manera s’aconseguiria vertebrar de formar conjunta el pas del ferrocarril sense interferir de forma directa sobre el sòl en l’àrea de desenvolupament industrial prevista. Fent aquest canvi de traçat (fent passar el tren per la part sud del sector) també s’aconseguiria millorar la seguretat de les operacions i del trànsit tant de vehicles com ferroviari, sense creuaments entre tren i vehicles, i també s’aconseguiria que la vialitat del polígon es pugui definir de forma independent al traçat de la via’.
Des del febrer
La demanda d’Òdena ja es va considerar pràcticament acceptada el passat mes de febrer, quan Manuel Royes, delegat especial de l’Estat del Consorci de la Zona Franca, va assegurar que al cap d’un mes es tindria la resposta oficial, però que de manera oficiosa la conselleria acceptava la sol·licitud odenenca. Al març, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, afirmava a Igualada ‘que les reivindicacions d’Òdena s’haurien de tenir en compte’. Ara, després de la reunió entre el CESCA i Joaquim Nadal, arriba un nou ‘sí’, que s’haurà de confirmar finalment quan arribi la resposta oficial de la Generalitat.
Molt maca la foto! Però molt poca efectivitat: com sempre anem tard, poc i malament! Així va la comarca, que està fet una pena! Què està fent el CESCA per atraure realment industries /serveis a... Llegir més la comarca?
Tot i que cal planificar el futur, el que és urgent són polítiques efectives i inmediates que generin ocupació!
josep
Igualada
9 d'abril 2010.15:36h
Encara que no sigui visible als ulls, jo veig sobre aquesta taula els interessos i el poder d’un propietari-empresari,uns favors a retornar, unes consignes que ignoren als ciutadans surgides de la... Llegir més connivència entre polítics i empresaris; i finalment, al voltant de la taula hi veig una pantomima, una representació d’una obra, amb titelles, per intentar blanquejar actuacions indefençables tècnicament i social.
Us recomano que torneu a mirar la foto i feu l’exercici d’imaginar-vos els fils que guanten les marionetes i la ma que els sosté.
Quanta raó aquella dita de que ”el més essencial és invisible”.