Castells i Riba se les tenen; Palau i Mateu esgarrapen

Els set candidats reunits al Teatre Municipal l'Ateneu van establir un debat en que es van mesclar les propostes concretes amb invectives contra els diferents governs d'abans i ara, no exemptes d'ironia. L'acte, moderat per Jordi Cuadras, es va allargar quasi dues hores. No hi van haver atacs personals d'importància, però sí accions inesperades, especialment els embats de Josep Maria Palau, candidat republicà, que va repartir a socialistes, populars i convergents. Albert Mateu, de la CUP, va ser el més àcid contra el govern de la ciutat i va assenyalar amb duresa temes com "l'incompliment de les sancions als bancs". Marc Castells només va punxar a Socialistes d'Igualada i Socialistes d'Igualada, amb Jordi Riba, també va atacar l'alcalde. Van mantenir la pugna dialèctica més vibrant. La política urbanística, els transports i els drets socials van ser els temes més brandats. El 'pirata' Darío Castañé va apuntar contra el govern central un parell de vegades, mentre que Joan Agramunt (PP) i Toni Rosich (SI-Recuperem Igualada) van evitar el cos a cos. 

Marc Castells, còmode

L'alcalde d'Igualada era el que més podia perdre al debat i va sortir-se'n amb una actuació solvent. La principal polèmica va ser amb Jordi Riba, sobre l'etapa de l'Entesa per Igualada i el procés de construcció de la Ronda Sud. Se les van tenir sobre la inconclusió del projecte. El convergent va etzibar que amb governs progressistes a Igualada i a la Generalitat "no s'havia fet una sortida a Igualada" i va fer referència al nyap de Vilanova. Riba va respondre que "almenys el Tripartit va fer quelcom". L'alcalde va apuntar que ho van deixar només mig fet. Va rebrotar la polèmica també sobre qüestions socials. Va emprar la ironia per replicar a Agramunt i Rosich en les úniques mencions d'aquests  dos candidats al govern. I va ser agut contraatacant a Palau en el tema de Monbus, retreient que Esquerra no hagi fet res al Parlament, "aun podrien fer molt més que un pobre alcalde".

Jordi Riba, sentenciós

Va evitar el debat nacional en tot moment. Va reivindicar l'obra social de l'Entesa per Igualada i va aixecar la veu quan l'alcalde va comentar "el millor subsidi és un lloc de treball", quan el socialista va replicar "estem parlant de drets". Va estendre's sobre la política d'ajuts socials i de beques i va entrar al cos a cos amb l'alcalde en el tema de la Ronda Sud. Després, va optar per un silenci calculat quan Palau va preguntar-li per la seva posició en el debat independentista i va remarcar que "hem cercat sempre el millor finançament per Catalunya".

Josep Maria Palau, a l'ofensiva

Partia com el més propositiu dels candidats, després de la llarga campanya que ha fet Esquerra i de les múltiples propostes que ha posat sobre la taula els darrers mesos. En canvi, va estar especialment agressiu en referència a Castells i va acabar les seves intervencions plantejant les eleccions com una dicotomia entre "una política mediàtica i una política que pregunta a la gent". Va ser el candidat que més va  brandar el discurs independentista i va recordar el dèficit fiscal com quelcom determinant en la manca d'infraestructures". Va alternar les seves intervencions més exigents amb altres on exposava el seu programa en matèria social, amb les "sancions als bancs" i la "reducció de la taxa de l'IBI i de les escombraries un 50% als autònoms, comerciants i pimes".

Joan Agramunt, complidor

No hi havia massa seguidors del PP al Teatre Municipal. Va haver d'escoltar alguns xiulets quan va assegurar que el Partit Popular havia creat llocs de treball. Aquí es va trobar amb Castañé que va replicar que el que era important era que fossin "llocs de qualitat". Va mantenir un  diàleg tranquil amb l'alcalde sobre la despesa de política social a la ciutat: diferien en les xifres ja que Agramunt no comptava el cost del personal i Castells ressaltava que per oferir serveis socials "cal tenir treballadors socials". Malgrat ser l'únic candidat unionista, no es va estendre massa en referències al debat sobre la independència i es va limitar a parlar de les aportacions de l'Estat al Fons de Liquiditat Autonòmica.

Darío Castañé, estalviador

No va esgotar el seu temps i li van sobrar uns 90 segons dels 10 minuts que tenia a disposició. Va invertir els minuts en subratllar els principis de la seva candidatura. Va insistir sobretot en la política participativa i va atacar a Agramunt per la política laboral del PP. Es va replegar sobre el programa social de Decidim i va defensar també les sancions als bancs, el punt en que va mostrar més èmfasi. No se sentia còmode amb alguns temes, com el de la independència, i els va tancar d'una manera taxativa, posant per davant "l'eix social". 

Albert Mateu, contundent

Ha guanyat aplom respecte a les seves intervencions fa uns dies, quan debutava en el debat polític. Va manifestar que el seu partit té la voluntat de "fiscalitzar" el govern i va ser l'únic que va respondre que "no em presento per ser alcalde". Va ser especialment dur amb Castells pel que fa referència a les sancions als bancs "que no s'han aplicat". Va defensar "la feina de formiguetes de la CUP" i va apuntar que "compte amb les promeses" al respecte de les actuacions dels governs. Va exposar els números dels desnonaments amb contundència i va lloar la feina de la PAH per davant dels serveis d'intermediació. La reclamació de transparència i participació i el foment de cooperatives, entre les propostes que va desgranar. 

Toni Rosich, tímid

Excepte algun 'lapsus' com quan es va referir a Josep Maria Palau com a "Josep Maria Pou", Rosich va tenir un desenvolupament correcte i va marcar amb claredat les seves propostes sense escarafalls. Va assenyalar sobretot el parer de SI-Recuperem Igualada en el futur del Rec i també la seva proposta d'integrar i millorar la col·laboració entre els municipis de la Mancomunitat. Hauria fet falta que entrés més al cos a cos i arrisqués per pugnar pels vots, essent d'una formació que ho té difícil per assolir un regidor.