Dario Castañé: "El Partit Pirata ha deixat de ser el partit de les descàrregues"

Com va començar la teva vinculació amb el Partit Pirata?

L'any 2010. Cap a l'estiu vaig descobrir que s'estava fundant el partit pirata a Catalunya. En aquell moment vaig pensar que era una bona oportunitat per poder canviar les coses -i ho continuo pensant. Després de quatre anys de molta feina, aquesta és la cinquena vegada que ens presentem a uns comicis, crec que continuem endavant i que tenim molt per dir.

A quines eleccions us heu presentat?

A les autonòmiques de 2010, les municipals de 2011, on vam obtenir dos regidors -a Sant Fruitós del Bages i a Santa Coloma de Gramenet-, a les generals de 2011, les autonòmiques de 2012 i enguany a les europees. En aquestes europees ens presentem com a Confederació Pirata, que som la suma dels vuit partits pirates regionals que s'han anat formant arreu de l'Estat des del 2010.

Quina és la vostra forma d'organització?

Ens organitzem de forma totalment horitzontal. Des de l'inici promovem la democràcia directa per a tots aquells assumptes en què no tenim un posicionament fort o no se'n deriva de l'ideari pirata i dels nostres principis fundacionals.

En allò que va més enllà de la ideologia pirata, cada partit té llibertat de moviment?

Ens hem compromès a posar aquests aspectes a debat públic i que hi hagi referèndums vinculants. També volem que la ciutadania pugui proposar temes a debatre, tal com es fa a Suïssa. Tot i que nosaltres ho emmarquem tot en la declaració universal dels drets humans, no permetríem coses com votar per expulsar certs col·lectius.

A nivell europeu el Partit Pirata té representació?

Tenim representació a Alemanya en diferents parlaments regionals, un alcalde a Àustria, un senador a la República Txeca, tres diputats al parlament d'Islàndia, i dos eurodiputats per part de Suècia.

Si una persona vota aquí al Partit Pirata i un altre ho fa a Suècia, poden sumar els vots per treure eurodiputats? Com funciona?

No se sumen els nostres vots per obtenir representació, cada partit a cada país ha de superar el mínim de vots per obtenir representació. Si jo sortís, seria eurodiputat per Espanya, i si assolim més eurodiputats a la resta d'Europa, podríem arribar a fundar un eurogrup propi. De fet, el març es va fundar a Brussel·les el partit pirata europeu, l'European Pirates.

“Tenim possibilitats reals d'obtenir representació”

Creus que la Confederació Pirata pot arribar a aconseguir representació a Europa?

En el cas d'Espanya no cal arribar a un mínim de vots, sinó al 2% del total. El 2009 això van ser 250.000 vots, però la xifra absoluta és enganyosa, dependrà molt de com vagi la participació. Es tracta d'arribar al 1-2% dels vots, i realment, creiem que hi ha possibilitats.

Com ho feu per mobilitzar el vostre electorat?

Tenim espots que surten als espais gratuïts de propaganda electoral de la televisió. Tot i que la junta electoral i la normativa actual impedeixen que tinguem gaire espai. Són les normes amb les que hem de jugar – i que aspirem a canviar. També hem fet un kit de difusió, amb cartells i el nostre programa. Qualsevol se'l pot descarregar, imprimir-lo a casa seva i fer-ho córrer, de manera que no és el partit qui ha de cedir el material, sinó que tu mateix pots contribuir amb una mica de paper i tinta. Així arribem a molts més llocs, ja que tractant-se d'un partit de voluntaris, la infraestructura logística és difícil.

En un dels anuncis presenteu la idea que sou un partit “a la carta”.

És el que som. Tenim un ideari de base, i a partir d'aquí qualsevol pot proposar un posicionament en un aspecte concret. Solem adherir-nos a manifestos o campanyes concretes, com per exemple contra els blocs electorals, contra el feixisme, contra els CIE's -que ens sembla una barbaritat inacceptable... Qualsevol pirata pot proposar un tema, sense haver de passar per una junta, i es sotmet a votació de l'assemblea si es vol executar aquella acció o bé es rebutja.

Teniu un registre de voluntaris pirates?

Arreu d'Espanya n'hi ha 1.400. La gran majoria a Catalunya, un miler, perquè som el partit regional més antic. Hem anat creixent de forma molt destacada a còpia de presentar-nos a les eleccions. De fet, és molt curiós que el dia de les eleccions es dispara el nombre de visites a la nostra pàgina web, perquè la gent veu les butlletes i sent curiositat.

Si fossis eurodiputat, què faries?

El meu procediment habitual seria ser totalment transparent, i publicar tota la informació. A més, tinc intenció de fer streaming de totes les meves reunions, i si algú s'hi nega no m'hi reuniré. També defensaré la democràcia directa. En el moment que em trobi amb una qüestió que no pugui resoldre per l'ideari pirata, això passarà a debat de l'assemblea dels vuits partits de la Confederació Pirata. Jo esdevindré un pont, una eina per fer ressò de la veu de les persones que estiguin a l'assemblea, on tothom hi pot entrar.

Com es fa per entrar a l'assemblea pirata?

No hi ha quota d'afiliat. Només cal entrar a la web, posar les dades personals i el DNI. També permetem l'afiliació a persones amb NIE, i fins i tot sense papers. No distingim en aquest sentit, per a nosaltres totes les persones residents tenen dret a participar en política, no pel fet de tenir un document o un altre han d'estar exclosos.

Quines qüestions concretes defensaries a Europa?

M'oposaria als tractats econòmics que ens estan intentant imposar des dels Estats Units. Com el TTIP , també conegut com a TAFTA. És un tractat que establiria una zona de lliure comerç entre Estats Units i la Unió Europea. Amb això, que a primera vista sembla interessant, aprofiten per restringir drets civils, llibertat d'expressió i, fins i tot, si una multinacional veu que un país d'Europa fa una legislació que li perjudica, pot imposar-li una sanció. Això no es pot acceptar sota cap motiu. L'economia sí, però no a qualsevol preu. També ens volem fer sentir en qüestions de vigilància a la xarxa, a partir de les filtracions ens hem trobat que estem punxats i vigilats per tot arreu.

“Hem deixat de ser el partit de les descàrregues”

Has parlat de l'ideari pirata. En què es basa?

Els vuit eixos són: democràcia directa, transparència, reforma del sistema de copyright, govern obert, administració oberta, reforma de les patents, drets civils i drets humans. I el darrer punt, pel que som més coneguts, que és el lliure intercanvi de cultura sense ànim de lucre. D'aquí ens ve el nom de pirata, però hem crescut i hem anat afegint coses que eren imprescindibles, que encaixaven en la manera de pensar de les persones que van iniciar el moviment. Hem deixat de ser el partit de les descàrregues.

És un ideari complet.

No és una ideologia de joguina, com alguns volen creure, és una ideologia d'arrel. D'acord que no ho abraça tot, però a partir d'aquesta base podem posicionar-nos en molts aspectes.

Anem per parts. Parlem de Democràcia Directa.

Es basa en les tres D. El ciutadà ha de tenir les Dades, el Debat i la Decisió. I tothom ha de poder proposar. Volem reformar el format actual de les Iniciatives Legislatures Populars (ILP), no té sentit que la PAH pugui reunir un milió de signatures i que aquesta proposta es rebutgi. Els pirates també participem de la iniciativa Multireferèndum, ens hem encarregat del vot electrònic d'aquesta iniciativa.

“Exigim que hi hagi un referèndum sobre la independència, i que sigui vinculant”

Pel que fa al referèndum sobre la independència de Catalunya, què en penseu?

Hi estem totalment a favor. Tenim pirates que volen un resultat i pirates que en volen un altre. Però nosaltres exigim que hi hagi el referèndum, i que sigui vinculant. No ho entenem d'una altra manera. I sobretot, que hi hagi dades i es faciliti a la població accedir a informació real, no només propaganda. Que aquesta decisió es pugui prendre de manera informada.

Parlem del segon punt: Transparència.

Volem que l'Estat faci pública tota la informació, però no en brut, sinó que hi hagi una transparència activa. Que sigui accessible, comprensible, que es pugui processar per extreure'n conclusions. Que la ciutadania s'empoderi a ella mateixa i pugui esdevenir un observador més sobre el govern. I que el govern sigui el que ha de ser: un servidor de la ciutadania. També defensem que hi hagi una legislació favorable als filtradors. El que han fet Assange, Snowden o Manning és digne de mèrit, no de persecució. Les filtracions són sanes i necessàries, sempre que sigui informació real.

S'ha de saber tot?

Entenem que hi ha assumptes de seguretat nacional que no es poden alliberar immediatament, sinó quan sigui convenient. Entenem que el govern retingui informació si està, per exemple, mediant en un segrest. Però en un moment o altre aquesta informació ha de ser pública.

També demaneu una reforma del sistema del copyright.

No estem defensant que el creador no pugui viure de la seva creació. Però no pot ser que l'autor només tingui un 2% dels beneficis de la seva obra. La resta se'n van a intermediaris: editorial, màrqueting... Així estan impedint que la cultura avanci. No estem d'acord amb què grans empreses imposin el seu criteri i estableixin oligopolis. També volem que hi hagi un període raonable de copyright, entre 5 i 20 anys. A més, demanem un període de temps raonable de les patents en general, i que no puguin existir patents de software o sobre éssers vius. Que es patenti un gen o una combinació genètica ens sembla una aberració.

“Som el partit que més controla el tema de la seguretat a la xarxa”

Estem més sensibilitzats els ciutadans de que ens controlen a través d'Internet? Creus que això us pot ajudar a tenir més simpaties?

De tots els partits polítics, som els que més controlem d'aquests aspectes. Reunim a gent molt experta als nostres grups, tenim gent molt implicada amb molt coneixement. Per exemple: un dels pares del software lliure és a les llistes, membres del partit pirata de Catalunya van ajudar a activistes de la Primavera Àrab a poder tenir comunicacions segures i que el govern no els pogués enxampar, i a nivell estatal hem treballat amb Wikileaks. Qui estigui preocupat per la seguretat a la xarxa, amb nosaltres està en bones mans.

Acabem amb l'especialitat pirata. Perquè defenseu el lliure intercanvi de la cultura sense ànim de lucre?

Perquè ho hem fet sempre. La història de la humanitat es basa en copiar i remesclar tot allò que s'ha fet anteriorment. Els mites religiosos, els contes populars, les llegendes...entre els d'una civilització i els d'una altra es pot trobar relació i moltes semblances. Tot és una còpia o una remescla d'alguna cosa que ja existia: les nostres opinions, l'humor... són una barreja del que hem vist i sentit anteriorment. Si es limita l'intercanvi de continguts, estem anant contra la naturalesa humana.

Anna Suárez