El debat d'alcaldables igualadins a l'Ateneu es focalitza en la qüestió de l'habitatge i l'economia

El debat i els blocs temàtics, que es van encetar amb habitatge i urbanisme, va començar amb 12 minuts per tres de les formacions -Junts per Igualada, PP i Som-hi- i 11 per a les altres. Per què? Perquè una de les novetats del debat que conduïa Violeta Gumà eren preguntes de qüestions igualadines que donaven un minut suplementari. ERC no va poder respondre a quin any es va electrificar el tren -1999-, Poble Actiu va situar a Gabriel Castellà com a poeta i no com a historiador i C's no va saber que Jordi Savall és intèrpret de viola de gamba. Sí que totes les candidatures es portaven apresa la intervenció en matèria d'habitatge. "Habitatge" -més "vivenda", no tan ortodox- va ser la paraula més utilitzada al llarg del debat. Va sonar entorn a un centenar d'ocasions. 

La majoria de candidatures van invocar el dret a l'habitatge. Jordi Cuadras, d'Igualada Som-hi, Neus Carles, que parlava en nom de l'equip de Poble Actiu, Enric Conill, per ERC, i Joan Agramunt, portaveu del PP, van engegar les intervencions amb crítiques al govern municipal en aquesta matèria. Carmen Manchón, de C's, la candidata que va tenir un to menys agressiu, va postular la creació d'una borsa d'habitatges de lloguer. El blanc de les crítiques, l'alcalde Marc Castells, va parlar per primer cop replicant a Jordi Cuadras. Aquest havia invocat "el dret a l'habitatge de tothom i a fer-lo possible" i va acusar a ERC i Castells de no haver fet res. També havia parlat de "1.000 desnonaments el 2017". I en això va intervenir Marc Castells que va desmentir les xifres categòricament: "no es pot enganyar la gent". 

Castells va enumerar els ajuts a rehabilitar edificis i als lloguers, 900.000 euros, i va contextualitzar que "el preu del lloguer ha pujat a tota la demarcació". L'alcalde va apuntar que "encara paguem deutes dels pisos socials de l'època de l'Entesa" i va avançar pactes amb l'Incasòl -en aquest cas fa pocs mesos- i negociacions amb la SAREB per "recuperar estructures buides".

Els altres alcaldables van incidir més en el tema. Neus Carles va criticar que "no s'ha fet res en vuit anys" i ho va atribuir a "deixadesa i falta d'interès". La candidata de l'esquerra independentista va proposar més pressió als bancs i recordava que hi ha "290 pisos que es consideren en bon estat" que ja es podrien destinar a fórmules de lloguer. Segons la normativa "hauríem de tenir 2.000 pisos d'habitatge públic, espero que ens movem des de l'endemà de les eleccions". Enric Conill va proposar buscar "fórmules imaginatives" i també es queixava de la manca de sancions als bancs: "clama al cel". Joan Agramunt va enumerar la seva proposta més ambiciosa: 10 milions d'euros en quatre anys, del pressupost d'inversions, que significaria "la construcció d'uns 100 pisos". Cuadras, sobre urbanisme, va reclamar "igualar tots els barris, amb un eix comercial i un eix de vianants" i la creació de "noves artèries".

El batlle va tornar a intervenir i va 'renyar' als grups d'esquerra pel seu "pessimisme". Va contraatacar amb les obres i projectes del govern en l'espai públic, com l'Anella Verda i el Parc Central, a més de recordar els avenços en política universitària. També va prometre "continuar amb les polítiques actives". 

L'exposició de l'alcalde va donar pas a la picabaralla dialèctica entre Conill i Cuadras. Jordi Cuadras, d'Igualada Som-hi, que inclou el PSC, recriminava a Conill que ERC no va fer pisos socials del 2011 al 2015 quan era al govern amb CiU; Conill, que el PSC només va dedicar 25.000 euros a arranjament de pisos quan va pactar amb Castells fa tres anys. El republicà va parlar del seu projecte del Passeig i va lamentar que Marc Castells "es posa medalles pel que fa la iniciativa privada", mentre que el batlle responia que per projectes com el Passeig que planteja ERC "no fa falta el POUM" que els partits reclamen.

Neus Carles va esmentar el Rec aleshores i va situar com a primordial un POUM per evitar que el barri adober "vagi morint", però de nou Castells va defensar el que s'ha aconseguit amb modificacions puntuals. La candidata de Poble Actiu contestava que "s'ha aconseguit amb diners dels igualadins". L'apunt següent era de Carmen Manchón: "Marc Castells ha fet coses bones".

Preguntes llampec

Hi va haver el punt i a part amb les preguntes llampec que només es podien respondre amb un 'sí' o un 'no', que va fer Violeta Gumà. Tots es van mostrar favorables que la Conca d'Òdena fos un sol municipi -malgrat un 'lapsus'-, però els parers van divergir sobre si se cedirien locals a un segon referèndum d'independència. Com era d'esperar, C's i PP van respondre "no" i el bloc independentista amb Castells, Conill i Carles "sí". La quarta 'c', Jordi Cuadras, va condicionar la resposta davant els xiulets de part del públic.

La promoció econòmica va ser el següent bloc. Jordi Cuadras va arrencar parlant de plans contra  l'atur femení i en concret les dones majors de 45 anys "s'ajudarà a les empreses a contractar aquests perfils". Marc Castells va refermar l'aposta universitària i l'assoliment de nous graus que "creen un ecosistema positiu per a l'atracció d'empreses". 

Conill va retreure a Castells que ressaltés que "estem millor que la comarca. Si la comarca està malament no és bo" i va emfasitzar en la potenciació de les indústries tradicionals, però també "les noves tecnologies i el 4.0". Neus Carles va posar la banya en les municipalitzacions, tant de l'aigua com de la gestió de residus, on "s'ha d'avançar cap al pagament per generació. Hi ha famílies que reciclen que paguen tant com les que no reciclen". 

Joan Agramunt va intervenir per dir que "si depengués de Poble Actiu no hi hauria empreses privades" i va fer la comparativa amb Veneçuela. Afegia que l'aigua municipalitzada, en alguns casos "com Arenys de Munt ha pujat la factura un 13%". El fil veneçolà el va entomar Enric Conill puntualizant que "Rigat guanya diners. Si ens la quedem són  beneficis que revertirien en el ciutadà". Castells va tornar a parlar per recordar les obres que vol fer al mercat de la Masuca després de les de l'entorn i se les va tenir amb Jordi Cuadras sobre les borses de treball: li va recordar que ja n'hi ha una que integra les de les diferents administracions, la Xaloc.

El candidat de Som-hi va llançar en aquell punt una bateria de propostes en promoció econòmica, com especialitzar el Mercat de la Masuca en productes de quilòmetre 0, anticipar-se a la revolució 4.0 i avançar en la instal·lació del 5G. Carmen Manchón va ser especialment insistent en les seves iniciatives en l'àmbit de dinamització: la captació d'inversions en la indústria 4.0, equilibrar el comerç de proximitat amb les grans superfícies i formar pilots de drons.  De nou era el torn de Neus Carles, que va indicar que "la prioritat són les persones, que tinguin ocupació de qualitat" i evitar el fenomen dels assalariats que malgrat tot viuen en la pobresa.

Segona ronda llampec i afers socials

La segona ronda de preguntes llampec va començar amb sobre si "es municipalitzaria la gestió de l'aigua". El fet que no es parlés de gestió directa va fer que Junts se sumés al "sí" dels tres grups d'esquerres, mentre que PP i C's hi van objectar. Les requalificacions a centres comercials, sobre si seguir-ne fent, van posar d'acord a Conill, Agramunt, Carles i Cuadras en el "no". I sobre si la ciutat estava bruta, les respostes van ser que sí per hom excepte Castells i Manchón.

El darrer bloc de qüestions va ser més inconnex. Versava sobre els serveis socials. Marc Castells desplegava les diferents accions com l'augment d'hores d'atenció domiciliària -de 28.000 a 38.000. Enric Conill va parlar d'un pla de xoc contra les desigualtats i va assenyalar que "el miracle econòmic d'Igualada es pels alts impostos". Neus Carles va situar com a primordial "ampliar l'abast de les ajudes" i va atacar al govern en referència a la situació del curs passat "quan van dir que no hi havia diners per les beques menjador". ERC i Poble Actiu van coincidir en la necessitat d'una nova escola pública i Neus Carles proposava mesures contra la segregació escolarr.

En educació, Jordi Cuadras se les va tenir amb Marc Castells per les escoles bressol i li retreia "haver-ne tancat una". Va ser respost per l'alcalde que "era deficitària". El representant d'Igualada Som-hi va parlar de tarifació social en els serveis i  també veia "segregació" a Igualada. Carmen Manchón va treure ferro a la qüestió educativa tot i que apuntava que "és millorable". En aquest apartat Joan Agramunt va recordar els pactes amb Marc Castells per reduir l'IBI el 2016-2017.

Eren gairebé les 10. En el moment de les darreres intervencions, Carmen Manchón va sorprendre fent un gir i brandant el tema nacional i va acabar la intervenció amb un "que la estelada no nos divida". En el seu minut, Agramunt va repassar el seu eslògan, "Per una Igualada més gran". Neus Carles va reivindicar el paper de la CUP a l'oposició aquests anys: "i ara imagineu què podem fer amb tres, quatre o cinc regidors". Conill va brandar el seu projecte de ciutat i reivindicava "una ciutat justa socialment" i es postulava contra la repressió. Jordi Cuadras va manifestar "el projecte de ciutat progressista". Finalment, Marc Castells exposava els avenços en matèria universitària "en una ciutat que vetlla perquè ningú prengui mal".