//Plugins sense CDN ?>
Tot i que els republicans assolien una victòria històrica a la comarca, no van poder guanyar a la majoria de municipis on tenen les alcaldies. Les excepcions van ser poques: Castellolí, els Hostalets, Cabrera, el Bruc i Capellades.
Tenir la batllia no és sinònim de guanyar unes eleccions al Parlament, ni de lluny. Els republicans, que són la formació que ostenta més alcaldies a la comarca, va ser el primer partit en vots a l'Anoia, però només va guanyar a set municipis. ERC guanyava a la segona població de l'Anoia, Piera, on fins fa dos mesos tenia l'alcaldia, a més de Rubió, on CiU, PDeCAT i Junts governen des de fa anys. Els altres cinc municipis on es va imposar, tenen batlle o batllessa republicà: Castellolí, els Hostalets, Cabrera, el Bruc i Capellades. Les eleccions d'aquest 14 de febrer deixen a Esquerra com el partit que és segona força a més municipis. Segon partit més votat a 26 poblacions. I en onze d'aquests municipis, té l'alcaldia.
Es tracta de poblacions on el vot dual ja va aparèixer a les municipals i europees del 2019, celebrades el mateix dia. Amb un sobre es votava l'alcalde republicà o de llistes afins a ERC, i amb l'altre a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín per ser al Parlament de Brussel·les. Les poblacions amb alcalde republicà on ERC no ha guanyat són Argençola, Bellprat, Calaf, Carme, Jorba, Òdena, Orpí, Els Prats de Rei, Pujalt, Tous (l'alcalde David Alquézar era un dels candidats d'ERC) i Sant Martí de Sesgueioles. En totes aquestes poblacions, excepte Òdena, la victòria va ser per JxCat. A Òdena, guanyava el PSC.
En canvi, els republicans guanyen a Piera, la segona ciutat de la comarca, que van perdre en una moció de censura del PDeCAT fa dos mesos. També guanyen a Rubió, per un marge de deu vots, a Junts, en un municipi on els vots del PDeCAT gairebé han estat els mateixos que la seva escissió (20 per 23). De les poblacions on ha guanyat, només a Castellolí i Rubió la suma de PDeCAT i Junts l'hauria superat.